04.06.2017 - 17:31
LA VALLETA, 4 (Reuters/EP)
El primer ministre maltès, Joseph Muscat, ha renovat el seu mandat en les urnes després de convocar eleccions anticipades per enfrontar-se a les acusacions de corrupció de la seva dona i alguns dels seus aliats polítics.
En les votacions d’aquest dissabte, el Partit Laborista de Muscat ha superat en uns 5 punts percentuals al Partit Nacionalista de Simon Busuttil. Els laboristes han obtingut el 55 per cent dels vots, amb el que tindran majoria absoluta al parlament, han informat fonts oficials a Reuters.
“La gent ha decidit quedar-se en el camí de millors resultats”, ha defensat Muscat i ha recordat la fortalesa de l’economia de la illa durant el seu primer mandat. S’espera que Muscat juri el càrrec aquest dilluns, després del que començarà a formar el seu Govern per als propers cinc anys.
El primer ministre electe ha promès retallar els impostos i pujar les pensions, així com confrontar la congestió de trànsit i legalitzar el matrimoni homosexual.
“Gràcies per aquesta vot de confiança”, ha declarat Muscat davant milers de simpatitzants que han acudit a la celebració de la seva victòria. “Heu confirmat la vostra confiança en el moviment malgrat una de les campanyes electorals més negatives de la història del país”, ha afegit.
Busuttil ha admès la derrota en Twitter. “Acabo de cridar Joseph Muscat per admetre la derrota. Com sempre, respectem les decisions de l’electorat”, ha escrit a la xarxa social.
Durant els últims anys, Malta, amb una població de 400.000 persones, ha experimentant un desenvolupament del 6 per cent, l’atur està en el seu mínim històric i les pensions i salaris estan pujant.
Abans de les eleccions anticipades, Busutilli i el Partit Nacionalista van demanar a Muscat que dimitís per les sospites entorn dels negocis de la seva dona i els seus aliats. El president va negar aquestes acusacions i les va qualificar com “la mare de totes les mentides”.
Busuttil ha defensat que els escàndols de corrupció posen en perill la reputació de Malta, sobretot en serveis financers que actualment suposen un cinquè de l’economia del país.
