Els mals resultats de la CUP refermen la necessitat de refundar-se

La CUP ha perdut 62.074 vots aquestes eleccions, un retrocés que ha significat perdre més de la meitat dels diputats que tenia fins ara. A la demarcació de Barcelona només han estat elegits tres representants –Laia Estada, Laure Vega i Pilar Castillejo–, i a Girona, el cap de llista, Dani Cornellà. És cert que, amb uns pocs vots més, el resultat s’hauria maquillat amb l’entrada de Sergi Saladié per Tarragona –es va quedar a tan sols 570 vots– i Bernat Lavaquiol per Lleida, que ha pagat la poca implantació de la CUP a les grans ciutats de la demarcació i li han mancat 1.482 vots per a ser diputat.

Sigui com sigui, els resultats són els que són, i segueixen la mala tendència que ja es va veure a les eleccions municipals, quan van perdre 43.071 vots i el 6,57% dels regidors, i a les espanyoles, en què van perdre tota la representació, perquè 148.177 persones que els havien votat van deixar de votar-los. Arran d’això, van obrir el Procés de Garbí, un procés de refundació de la CUP en què van convidar a participar també persones que no en fossin militants però que sentissin l’organització propera. El calendari previst era fer una assemblea nacional al juny per a aprovar les noves ponències polítiques i organitzatives amb les conclusions de mesos de debats, però l’avançament imprevist de les eleccions al parlament va obligar a aparcar-lo temporalment. Però, justament, les eleccions han servit per a demostrar que els mals resultats de les votacions de l’any passat no eren circumstancials, sinó una fuita d’aigua important que la CUP ha de tapar si no vol desaparèixer.

Els representants de la CUP han parlat ben poc d’ençà de les eleccions. L’endemà, Laia Estrada va fer una breu entrevista de valoració a TV3. “Per descomptat que fem autocrítica, en fem d’ençà que vam començar a detectar aquesta dinàmica de pèrdua de vots que no hem sabut revertir”, va dir, i va recordar que tenien obert el Procés de Garbí: “És evident que necessitem aquest procés de debat profund, pensem que el país, en general, el necessita. Ens ha quedat el parlament més de dretes i espanyolista dels darrers temps.”

A l’entrevista, Estrada tancava de ple la porta a la possibilitat de col·laborar amb el PSC, però no era tan categòrica amb la idea d’investir Carles Puigdemont i demanava d’escoltar quin era el seu projecte. De totes maneres, la CUP encara ha de decidir què farà. Segons que ha pogut saber VilaWeb, la mateixa nit electoral, un cop confirmada la desfeta i pocs minuts abans de la mitjanit, el secretariat nacional va enviar un correu electrònic a tots els militants per a anunciar-los que ben aviat convocarien una assemblea del Grup d’Acció Parlamentària (GAP) per a definir la posició de la CUP en la constitució del parlament, l’elecció de la mesa i el possible govern de la Generalitat.

“No podem estar satisfetes amb el resultat obtingut. Hem baixat significativament en escons i vots. Un avís clar a la nostra acció política i que, evidentment, ens haurà de situar en una reflexió profunda”, deia el missatge. El correu confiava en els resultats del Procés de Garbí per a recuperar el múscul i feia una crida als militants perquè s’hi impliquessin: “Hem de reflexionar col·lectivament i hem de prendre partit en el procés de debat estratègic i organitzatiu que tenim i assentar les bases per afrontar els reptes del futur que té el país.”

Malgrat tot, el missatge no qüestionava cap acció concreta de la CUP a la qual es pogués atribuir els mals resultats, i feia un agraïment als militants, els treballadors del partit, els candidats i els diputats de l’anterior legislatura. “Creiem honestament que els resultats no corresponen a la feina ingent que han fet durant els darrers tres anys”, deien. A més, relativitzaven el mal resultat electoral i ho contraposaven a la lluita al carrer: “Sabem que les eleccions autonòmiques són tan sols un element més de la nostra acció política.”

El Procés de Garbí va quedar penjat amb la primera fase dels debats ja feta. Durant mesos, s’ha parlat del tipus d’organització política que és la CUP, quina exigència demanen als militants i com prenen les decisions; però també s’han debatut qüestions, com ara, com es construeix la unitat popular, com es fa la independència, com disputar l’hegemonia cultural, el finançament de l’organització i l’estructura de treballadors o com intervenir en les institucions. Tot i això, el procés encara era massa verd i no s’ha reflectit en la campanya electoral, de manera que han entomat les eleccions amb la mateixa fórmula que fins ara. El gran canvi, a tot estirar, ha estat la preponderància del discurs ecologista, que van considerar una bona opció tenint en compte que el darrer CEO mostrava que la crisi climàtica era la primera preocupació dels catalans.

Ara, una vegada han passat les eleccions, es redactaran unes noves ponències estratègiques i organitzatives que incloguin les idees que han emergit durant els debats territorials i temàtics de les bases. Les enviaran el 15 de juny, i tot seguit s’obrirà un període d’esmenes d’un mes i mig, fins el 30 de juliol. El Procés de Garbí no s’aturarà a l’estiu, i entre l’1 d’agost i el 6 de setembre hi haurà el període de transaccions de les esmenes. El 6 de setembre s’enviaran les ponències esmenades als militants i a les persones externes a la CUP que hagin participat en el procés, i es votaran definitivament el 21 de setembre en una assemblea nacional.