21.11.2019 - 18:05
L’economia espanyola creixerà enguany a un ritme del 2%, quatre dècimes menys que el 2018, i es frenarà l’1,6% el 2020 i el 2021, segons l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). L’organisme ha empitjorat les perspectives de creixement, atur, deute i dèficit per a l’estat espanyol. I l’adverteix que la incertesa política genera ‘ambigüitat’ en l’àmbit fiscal, segons l‘última edició de l’informe ‘Perspectives Econòmiques de l’OCDE’.
Els nous pronòstics de l’anomenat ‘Club dels països desenvolupats’ resulten lleugerament menys optimistes que els del govern espanyol, que espera un creixement del 2,1% enguany i de l’1,8% el 2020.
Malgrat que l’estat espanyol continua creixent substancialment per sobre de la majoria d’economies desenvolupades i de la mitjana de la zona euro (1,2% el 2019, 1,1% el 2020 i 1,2% el 2021) la intensitat de l’alentiment de l’economia espanyola continuarà el 2020. L’OCDE confia que aleshores es moderi i fins i tot es reverteixi en la majoria de la resta d’economies.
Així, la pèrdua de quatre dècimes en l’expansió del PIB prevista per al 2020 respecte a la del 2019 suposa la major desacceleració estimada per la institució entre els grans països avançats al costat del Japó, que frenarà el seu creixement de l’1% el 2019 al 0,6% el 2020.
La moderació del creixement econòmic en un context d’elevada incertesa i feblesa de la demanda exterior es reflecteix també en una evolució menys optimista del mercat laboral, per la qual cosa l’OCDE ha empitjorat les seves previsions d’atur per a l’estat espanyol fins al 14,2% enguany, quan al maig confiava que cauria al 13,8%. Per al 2020 i el 2021 anticipa una taxa de desocupació del 14,1% i 13,6%, respectivament.
‘Es preveu que la moderació del creixement econòmic el 2019 continuï el 2020 i el 2021’, assenyala l’OCDE, bo i apuntant que la demanda interna continuarà essent el principal impulsor d’aquesta expansió. Ara bé, ‘a un ritme més lent que en els últims anys’, perquè la moderació del creixement de l’ocupació pesa sobre el consum i una incertesa més gran obstaculitza la inversió. A més, el menor augment del mercat d’exportació serà un llast per a les exportacions.
En aquest sentit, l’OCDE adverteix del risc a la baixa per a les perspectives de l’estat espanyol que representaria un creixement d’Europa inferior a l’esperat, ja que es tracta del principal mercat de les exportacions espanyoles.
L’OCDE rebaixa la perspectiva de creixement mundial al 2,9% pel 2019, la pitjor xifra de la dècada
Així mateix, l’organització dirigida per Ángel Gurría esmenta l’impacte del Brexit sobre el sector turístic com un dels riscos potencials a la baixa per al creixement de l’economia espanyola. O un afebliment del consum més intens de l’esperat, si l’afebliment de l’ocupació és major del que es preveu o si continua la incertesa. Per contra, l’OCDE apunta que, donada la solidesa dels fonaments de l’economia espanyola, una reducció de la incertesa permetria augmentar la inversió i impulsar la confiança empresarial.
‘Ambigüitat’ fiscal per la incertesa política
Pel que fa a l’evolució dels comptes públics de l’estat espanyol, l’organització amb seu a París exposa que la seva recent millora s’explica en gran manera per les favorables condicions macroeconòmiques i considera ‘clau’ continuar millorant la balança fiscal estructural que permeti una reducció duradora de l’elevada ràtio de deute públic.
En aquest sentit, l’OCDE preveu que el deute públic se situarà en el 96,6% del PIB el 2019, el 96,4% el 2020 i el 96,2% el 2021. En canvi, ha revisat a l’alça les seves projeccions de dèficit, que xifra en el 2,2% del PIB enguany, dues dècimes més que el seu anterior pronòstic; i baixarà a l’1,8% el 2020, mig punt per sobre de la previsió precedent, per a caure a l’1,4% el 2021. ‘La incertesa política genera ambigüitat sobre la futura posició fiscal’, apunta l’OCDE, assumint que aquesta serà neutral durant els dos exercicis següents.
L’economista cap de l’OCDE, Laurence Boone, ha assenyalat que la institució ‘no està massa preocupada en el curt termini per la influència de la política en l’economia’, fet que reflecteix les previsions de creixement del PIB per al país, per sobre de la mitjana de la zona euro.
No obstant això, Boone ha limitat aquesta preocupació a l’impacte que la política pot arribar a tenir sobre les reformes, que generalment són fruit de consensos. ‘Com més fort és un govern més fàcil és fer les reformes’, ha assenyalat.
Aplicar les reformes anteriors
En la seva anàlisi de l’economia espanyola, l’OCDE considera crucial la millora de la productivitat, que recomana impulsar mitjançant avenços en competitivitat i innovació, així com la formació dels treballadors.
Referent a això, assenyala que la implementació de polítiques actives d’ocupació específiques podrien millorar les perspectives laborals dels treballadors poc qualificats, subratllant la importància de dotar d’habilitats digitals als ciutadans més vulnerables. Afirma que les seves ocupacions estan en major risc d’automatització, mentre que recomana agrupar en un únic punt de contacte els serveis socials i de cerca d’ocupació per a aturats a fi de millorar la coordinació.
‘Garantir la implementació efectiva de reformes estructurals prèvies que aborden la fragmentació interna dels mercats de productes és clau per a crear economies d’escala’, afegeix l’OCDE. L’organisme destaca que un increment addicional de la coordinació i avaluació de les polítiques d’innovació regionals i nacionals elevaria la qualitat de la innovació.
