Mallorca recupera Sant Antoni amb el caliu de gent més gran que mai

Els pobles de Mallorca es preparen per encendre el foc a una de les festes més esperades de cada any: Sant Antoni. La pandèmia va apagar les flames a aquesta tradició durant dos anys i, ara, les ganes de festa i celebració són evidents. És per això que en alguns pobles just passat el dia de reis, ja començaven a glosar i preparar la veu –i el terreny– per a la revetla de dia 16 i la festivitat de dia 17.

A localitats com la Pobla, Manacor o Artà és on aquest dia pren més força. I la seva gent ja no pot esperar més. “Ho enyoràvem molt.” És un clam força unànime entre els veïns. Perquè és una festa que ja fa mesos que es va preparant i que toca ben de ple les arrels de cada localitat. L’espera s’ha fet massa llarga, però malgrat que els dies grans de Sant Antoni siguin el 16 i el 17, la festa ja ha començat. S’ha de recuperar el temps perdut per la pandèmia.

És per això que el primer sus ja s’ha fet en alguns indrets. Entre ells, a la Pobla. “Enguany hi ha moltíssimes ganes i, prova d’això, va ser el dissabte passat, amb la processó dels elements santantonians –els dimonis, els caparrots i Sant Antoni– i l’entrada a la parròquia, va ser apoteòsic, molta gent va quedar fora”, explica Llorenç Gelabert, batlle de la localitat. “Molts es varen posar a cantar de manera sobtada i tothom ja està preparadíssim per fer espinagades i coques”, diu.

La glosadora Maribel Servera, de Manacor, ja ha preparat uns versos ben especials i que també evidencien aquestes ganes de reprendre Sant Antoni de la millor manera: “Dos anys sense Sant Antoni / són massa mals de passar. / Deu ser cosa del dimoni / que sempre vol empipar? […] / Torna la joia als carrers / i les banyes del dimoni, / més que mai, tres anys després, / cridem ‘Visca Sant Antoni!’.” Les expectatives a la “segona ciutat” de Mallorca són ben altes. Ho conta el seu batlle, Miquel Oliver: “Dimarts el primer ball va ser un acte multitudinari, en els darrers anys va agafar molta força, però va superar les expectatives.” Diu que la gent té moltíssimes ganes de festa.

Però si res va fer que prop de 5.000 persones es concentressin a la plaça de Ramon Llull per veure el tradicional primer ball que celebra Manacor, va ser potser també la gran novetat d’enguany: per primer pic una dona ha format part de l’espectacle, vestida de dimoni, i ballant les coreografies que d’ençà de ben petita sempre havia vist fer. “Diuen que ‘a gener, una passa de dimoni’. En aquest cas, una passa de dimònia. Potser n’és una de petita, però és una acció que fa forat”, diu el batlle, en referència a aquesta decisió acordada entre el Patronat i l’Assemblea Antipatriarcal de Manacor. “La petita passa de dimarts es converteix en una passa important. Ara es treballa per continuar augmentant la presència de les dones a la festa, ja que són les darreres figures que les incorporen. Ja no té marxa enrere”, afegeix.

En tot cas, la gran protagonista va ser Magdalena Pérez. Diu que les sensacions són d’alegria, que molta gent l’ha felicitada, i que, malgrat que solament va ser un ball d’un dia, és un canvi significatiu. “Fins ara només havien ballat unes persones determinades i molt concretes. Era una reivindicació de fa anys”, apunta, i afegeix: “De petita no m’havia pogut imaginar que existiria aquesta possibilitat.” S’ha anat preparant d’ençà del desembre, quan va saber que es convertiria en un referent per al poble. La seva emoció és palpable quan parla de Sant Antoni, per això aquesta ballada, per ella, ha estat tan important: “És una cosa molt mala d’explicar, però des que era molt petita he tingut una bogeria amb aquesta festa i el que representa. El que m’emociona més és escoltar la música i veure ballar els dimonis. És completament irracional, però m’emociona cada vegada.”

De fet, a la Pobla recorden que fa trenta anys la dona d’un dels dimonis de la colla va substituir el seu marit en el ball, un fet que en aquell moment va quedar com una anècdota. En el seu cas, les dones sí que es poden inscriure en el sorteig per fer de dimoni. Enguany tan sols se n’hi havien apuntades dues de quaranta i, per això, la mateixa obreria va fer una crida perquè els anys vinents se n’apuntin més i avançar cap a la igualtat d’oportunitats.

El millor Sant Antoni és a…

Sant Antoni és per la gent un amor irracional, però també que duen arrelats de ben petits. “Per la Pobla, el Sant Antoni significa el sentiment pobler. A mi m’agrada dir que som la capital antoniana de Mallorca, des del 1365.” Perquè, a la Pobla, és on més tradició antiga hi ha. “Això és el sentiment pobler més arrelat de tots. És la història. I les persones, els infants… basta de veure la il·lusió i com s’estimen els elements antonians”, subratlla Gelabert. El seu homòleg a Manacor, Oliver, té un pensament semblant cap al seu poble: “Són les festes de l’orgull manacorí. D’identitat. De pertinença a un grup, de relacions socials i la més compartida.” Per això, parla emocionat convidant a gaudir dels dimonis, les Completes i les beneïdes: “És un dia en què Manacor deixa de ser ciutat i es converteix en poble.”

Però, on es viu el millor Sant Antoni? Una pregunta que genera força debat entre els mallorquins, però que té una resposta fàcil per a cadascú: el seu. “El de la Pobla és el millor Sant Antoni, no de Mallorca, sinó del món”, diu el seu batlle. Com Oliver, que de Manacor diu que “sense cap dubte és el millor”. Això sí, rumia: “El que fa gran Sant Antoni és que alimenta una competició sana entre pobles de totes les contrades i fa que gaudeixin i facin festa cadascun d’una manera. Cadascun se sentirà millor el seu Sant Antoni, perquè és el que connecta amb ell i és el que ha mamat des de petit.”

Recuperar la tradició

De maneres de viure la festa n’hi ha moltes. Hi ha qui opta per recuperar la tradició, però des de la contemporaneïtat. Això explica el col·lectiu Sa Negreta, de la Pobla, format per joves amb ganes de continuar cremant el foc de Sant Antoni. “Abans la festa tenia alguns elements que impliquen certa passivitat del públic. La idea és empènyer a continuar la tradició, a la col·lectivitat, que tothom s’animi a glosar, i intentar d’anar a les arrels amb una mirada d’avui”, apunten.

Aquesta festa és de la gent, recalquen els joves de Sa Negreta, i que fa que aquests dies siguin molt especials per ells. En el seu cas, fan un fogueró del qual ja han exhaurit tots els 350 tiquets de palanganes de carn –i opció vegana– que oferien. “Volem fer un fogueró col·lectiu, gros, amb amics, no amics, coneguts, gent d’aquí, gent d’allà i estar tots junts. És una festa molt lliure, en aquest sentit. I hi ha ganes de festa, de Sant Antoni i de fer caliu entre tots.”

És evident que Sa Negreta enyorava amb molta força Sant Antoni. Ja es va demostrar l’any passat, quan, sense autoritzacions municipals, es varen congregar a plaça a cantar gloses en una ximbombada improvisada. “Tothom en té moltes ganes, i des de dissabte passat que es va anunciar el clamater ja hi va haver un fogueró de l’obreria, on es va glosar fins a les tres de la matinada”, expliquen.

Però unes altres veus, malgrat que també esperen la festa amb moltes ganes, enyoren el que es feia en un passat. Maria Socies, veïna de la Pobla, diu que li agradava més la festa d’abans, quan hi havia foguerons a la plaça i no es feia el piromusical, envaït cada any per gent de fora del poble: “És a dir, a fer la festa amb la gent del poble, perquè és una festa nostra. I ara s’ha convertit en una festa d’externs, i de música d’avui dia, en comptes de les gloses.” En aquesta línia, Socies afegeix: “Abans la gent dinava a casa seva, veia els dimonis sortir i com feien fins i tot por… i ara han perdut l’essència del que és un dimoni i ara just sortir ja s’aturen perquè la gent s’hi pugui fer fotos.”

També explica com la tradició d’anar a completes, amb els caparrots ballant, i que havent sopat la gent es posés a cantar s’ha anat perdent: “Ara la gent, en comptes d’anar a sopar, ja es veuen per dinar als bars i la música que hi posen no és santantoniana.” “Potser sóc una mica nostàlgica”, reconeix.

Pollença: escalar el pi de més de vint metres

I si bé Muro potser és un dels pobles amb unes beneïdes més espectaculars, a Pollença per Sant Antoni destaca la pujada al pi. Cada any, un grup de pollencins es reuneix per anar a triar-ne un a la finca de Ternelles que estigui ben dret, tallar-lo, llevar-li l’escorça i preparar-lo al carro perquè tot el poble el vagi a cercar el dia de la pujada (dia 16) i el traslladi fins a la plaça vella de la vila. Fa entre vint metres i vint-i-quatre i, a la mateixa plaça, és ensabonat i posat dret per veure qui és el primer que l’aconsegueix d’escalar.

Miquel Àngel Torrandell és un pollencí que l’ha pujat nou vegades. “Els pollencins ho senten molt, aquest dia”, diu. La primera vegada que va tocar-ne el cim va ser a setze anys. Segons que conta, és un dels objectius que té tota persona a qui agradi escalar i la muntanya. A baix espera la colla d’amics, que anima i protegeix en cas que algú caigui. “La primera vegada que el puges és el gran clímax de la teva vida. Estar a 22 metres d’altura i veure tot el poble emocionat… són moltes, les sensacions que s’hi viuen.”

És fet per a tothom, el pi? Hi ha gent que opina que ha d’estar ben embetumat perquè tan sols hi pugui pujar la gent més preparada, atès que si no s’ensabonava bé hi podia pujar qualsevol i podria ser perillós. “En aquells moments, era un pi difícil, jo entrenava molt i ningú no el podia pujar”, conta. La darrera vegada que el va escalar va ser el 2008, però durant aquests anys també ha ajudat el seu germà i amics a aconseguir-ho.

Ells esperen amb més ganes que mai aquest Sant Antoni. Torrandell diu que no hi ha gaires llocs on es visqui una cosa així. Les festes a Mallorca enguany seran de nostàlgia i d’una celebració més gran que mai. Els pobles esperen la revetlla amb ànsia i un desig santantonià immens.