L’illa de Mallorca, potència literària dels Països Catalans

Som a principi de febrer i ja han arribat a les llibreries –o són a punt d’arribar-hi– tres novetats editorials de tres escriptors mallorquins ben diferents, de tres generacions, però units per unes poques desenes de quilòmetres.

D’Alzamora a Gost

El primer i el més veterà de tots, a la ratlla dels cinquanta, és el poeta i novel·lista Sebastià Alzamora, guanyador del premi Josep Pla l’any 2005 amb La pell i la princesa i del Sant Jordi sis anys després, amb Crim de sang. L’any 2020 va oferir tot un do de pit amb la narració de la relació entre Joan March i Joan Mascaró a Reis del món. Alzamora, nascut a Llucmajor, va presentar a començament d’any Ràbia (Proa), una reflexió sobre el món enfollit dels nostres temps a partir d’una anècdota aparentment menor: l’enverinament de la gossa del protagonista, resident en un no-lloc turístic anomenat Bellavista. Una història basada en una experiència personal de l’escriptor que l’ha fet enfrontar literàriament a la violència gratuïta i desproporcionada.

Amb el mes de febrer ha arribat la nova novel·la de Melcior Comes, un altre dels noms més sòlids de la narrativa en català. Nascut l’any 1980 a la Pobla i escrivint i publicant des de fa vint anys, Comes demostra la seva potència, ambició i fam literària amb més de sis-centes pàgines d’enfrontaments familiars entre cacics i empresaris en la Mallorca més turística. Tots els mecanismes (Proa) porta un títol manllevat dels Antònia Font, un altre dels grans tòtems de l’illa, al costat dels versos de Costa i Llobera que servien de títol a la seva novel·la anterior, Sobre la terra impura –guanyador del premi Crexells, el Crítica Serra d’Or i el Núvol, a més de finalista de l’Òmnium.

Per acabar, caldrà que comencem a tenir present un nom, també de la Pobla, que sembla cridat a un futur molt prometedor: Laura Gost. Tot i que encara no té trenta anys, Gost ja ha demostrat el seu talent en àmbits ben diversos: ha guanyat un Goya al millor curtmetratge d’animació, va derrotar tots els contrincants dels Torneigs de Dramatúrgia de les Illes Balears l’any 2019 i el de Temporada Alta l’any següent, ha rebut el premi Pare Colom de Teatre i la seva primera novel·la, La cosina gran –publicada per Lleonard Muntaner– ja ha estat traduïda a uns quants idiomes. Les seves col·laboracions als mitjans de comunicació de Catalunya han començat a fer-la coneguda fora de Mallorca, on ja era ben considerada de fa temps. I ara presenta El món es torna senzill (Empúries), el relat de creixement d’una noia al caire de l’abisme emocional i físic que farà parlar. No podeu dir que no heu estat avisats.

Una genealogia imprescindible

La coincidència d’aquests tres noms entre les novetats literàries de l’any 2022 podria ser una casualitat. O, fins i tot, una sorpresa simpàtica especialment a ulls del centralisme barceloní, temptat de descobrir coses noves sempre que passin per Barcelona –tots tres els publiquen segells del Grup 62–, però no podem passar per alt que, malgrat la manca d’articulació cultural suficient entre els territoris dels Països Catalans i la limitació mental en els darrers marcs autonòmics, la literatura catalana ha tingut des de fa molts anys un nutrient essencial en la creació literària de Mallorca i la resta d’Illes Balears i Pitiüses.

Podem recular als membres de la benemèrita Escola Mallorquina o bé a Llorenç Villalonga, Blai Bonet, Miquel Àngel Riera i Baltasar Porcel, per valorar l’aportació de Mallorca al patrimoni literari català. Sembla indiscutible i així consta a totes les històries de la literatura. Tanmateix, els noms que destaquem avui no són flors d’un dia, sinó que surten d’un magma ric i viu amb genealogies que passen de Guillem Frontera, Antoni Vidal Ferrando, Maria Antònia Oliver, Biel Mesquida i Antònia Vicens a Sebastià Portell, Jaume C. Pons Alorda, Carles Rebassa i Laia Malo –mallorquina d’adopció–, passant per Llucia Ramis, Andreu Gomila, Maria Escalas, Arnau Pons, Sebastià Perelló, Pere Antoni Pons i el col·laborador d’aquesta casa, Sebastià Bennasar. Sense voluntat de ser exhaustius, la potència literària de Mallorca és tan certa com enlluernadora.

Imprescindible

“Final de partida” és el títol de l’exposició que l‘Institut Valencià d’Art Modern dedica a l’artista Jordi Teixidor. La mostra és una retrospectiva dels seixanta anys de carrera del pintor, vinculat als seus inicis als grups Nueva Generación i Antes del Arte, mitjançant un diàleg amb la col·lecció de l’IVAM i amb una especial atenció a les seves obres més recents. Es podrà veure fins el 5 de juny.

Nom propi

L’editora i escriptora Iolanda Batallé, que va ser directora de l‘Institut Ramon Llull entre el 2018 i el 2021, és la nova directora d’Ona Llibres, el gran espai cultural impulsat per l’empresari Tatxo Benet al carrer Pau Claris, a partir de la llibreria Ona, que enguany farà seixanta anys, i que els darrers temps s’ha convertit en un lloc de referència per la programació, els espais i l’oferta. Montserrat Úbeda, fins ara directora de l’espai i filla d’un dels propietaris històrics d’aquesta emblemàtica llibreria, torna a fer-se càrrec de l’espai de Gran de Gràcia.

Efemèride

El 6 de febrer farà deu anys que es va morir l’artista Antoni Tàpies. Considerat el nom més destacat de l’art català de la segona meitat del segle XX i un dels de més projecció internacional, la seva carrera artística fou paral·lela a un clar compromís catalanista i antifranquista, que es pot veure en la seva producció més política. La Fundació Antoni Tàpies manté viu el seu llegat.

Caldrà estar-ne al cas

No és cap aniversari rodó, però l’emblemàtica Llibreria 22, del carrer de les Hortes 22 de Girona, s’ha empescat l’excusa de l’excusa del 2022 –i que la suma de vint-i-dos i vint-i-dos fan quaranta-quatre, que són els anys que fa que la va fundar Guillem Terribas– per celebrar l’Any 22. Allò que sembla que va començar com una broma promet ser un any amb tota mena d’activitats per a homenatjar un dels espais de cultura imprescindibles, no solament de Girona sinó de tot el país, que avui dirigeix Jordi Gispert.