16.12.2020 - 21:50
Segons les darreres dades facilitades pel Govern de les Illes Balears, en vint-i-quatre hores hi ha hagut 442 nous casos de covid-19 i tres morts. La incidència en catorze dies per cada cent mil habitants és de 336. Aquesta xifra, que va augmentant de dia en dia, supera la mitjana de l’estat espanyol. Des que va començar la pandèmia, a les Illes s’han mort per covid 435 persones. 202 eren usuaris de residències.
Tenir informació actualitzada de la situació de la covid-19 a les Illes Balears ens permet protegir-nos millor. Aquí pots consultar-la 👇#DadesCovidIB pic.twitter.com/vMfsMzXBTH
— Govern de les Illes Balears (@goib) December 16, 2020
La situació és complicada i la presidenta del govern, Francina Armengol, fa crides constants a la responsabilitat i a la necessitat de respectar les mesures preventives perquè és, diu, una qüestió de salvar vides.
Atenció especial a Mallorca
Aquests són els nombres globals, però allà on les dades són més preocupants és a l’illa de Mallorca; ahir la incidència per cada cent mil habitants hi va arribar a 382. Així i tot, és lluny dels quasi 500 casos que hi hagué el mes d’agost.
L’afectació de la covid és bastant homogènia a tota l’illa, si bé preocupa una mica més l’eix Palma-Inca-Alcúdia. I quant a la pressió assistencial, l’hospital d’Inca és on aquests darrers dies s’han viscut les hores més crítiques. Tot i això, segons la biòloga Margalida Frontera, assessora de covid del Govern de les Illes, aquest hospital ja no deriva pacients a uns altres centres, com va fer durant uns quants dies, perquè tenia tots els llits ocupats per pacients infectats pel coronavirus. Una de les causes d’aquella saturació és que el centre va haver d’encabir el gran nombre de malalts que es van registrar a la Pobla.
Tot i l’augment de casos i d’hospitalitzacions per covid, Frontera assegura que no s’ha donat cap ordre als centres perquè ajornin intervencions quirúrgiques no urgents.
Les causes
Sobre les causes d’aquest augment de casos, Frontera explica a VilaWeb que passa allò que tothom sabia que passaria quan arribàs el fred i s’escaiguessin unes quantes circumstàncies juntes, com ara un canvi d’hàbits de la gent que ha deixat de passar el temps a l’aire lliure per començar a tancar-se als interiors. “Això potencia la transmissió del virus. A més, ha coincidit amb el pont, les festes i l’ambient d’abans de Nadal”, diu. Afegeix que a Mallorca s’havia viscut un període relativament tranquil, a diferència de territoris peninsulars, on els mesos d’octubre i novembre hi hagué un augment considerable de contagis: algunes comunitats autònomes vorejaven els 1.000 casos per 100.000 habitants.
Un altre dels factors que apunta com a causant d’aquesta expansió de la malaltia és allò que anomena fatiga pandèmica, és a dir, una relaxació dels hàbits d’una part de la població després de mesos i mesos de restriccions. “Hi ha un sector que ha abaixat la guàrdia. És molt difícil de fer això que fa la majoria de la població i és previsible que arribi un moment de cansament”, diu. Frontera assegura que, malgrat les noves restriccions que es comencen a aplicar avui, les autoritats treballen per a trobar la manera de fer-ho tot més fàcil.
Mesures contundents
Avui entra en vigor una de les noves restriccions del nivell 4 que tindrà una repercussió econòmica més gran: el tancament de l’interior de bars i restaurants. Una altra de les mesures dures que s’han pres és el confinament nocturn a partir de les deu del vespre, inclosos tots els festius d’aquests dies: Nadal, Cap d’Any i Reis.
Si aquestes limitacions donen resultat o no, no se sabrà fins d’aquí a dues setmanes i és molt probable que els dies que s’acosten la corba de contagis encara augmenti.
La possibilitat de tancar ports i aeroports com es va fer a la primera onada de la covid sempre és damunt la taula. Amb tot, Frontera considera que ara no és el moment. A partir de diumenge, dia 20, qualsevol persona que arribi a les Illes haurà de poder presentar una prova diagnòstica PCR negativa i, si no, en tocar terra li faran una prova d’antígens. El govern considera que aquesta mesura ajudarà a millorar la seguretat en els moviments entre territoris.
Sobre si aquesta mesura afegirà un factor de falsa seguretat, Frontera explica que valoren la possibilitat d’exigir una quarantena preventiva. “Ens preocupa, sí, però no sols als ports i als aeroports. Quan fem proves en massa, insistim que un resultat negatiu no assegura de cap de les maneres que una persona no sigui infectada i que no pugui contagiar. Per tant, s’han de mantenir les mesures preventives encara que ens acabin de donar un resultat negatiu.”
Les altres illes
A Formentera, segons les dades facilitades ahir, la incidència en catorze dies per cent mil habitants és de 206. Durant aquests últims mesos, l’evolució de la pandèmia en aquesta illa havia estat molt favorable, però darrerament hi ha hagut brots, molt ben identificats, que han fet pujar la taxa molt ràpidament. L’assessora d’Armengol adverteix, això no obstant, que els nombres de Formentera s’han de mirar de manera especial perquè la població hi és tan reduïda que qualsevol petita variació fa que l’índex d’incidència variï d’una manera exagerada.
Eivissa millorava ràpidament, però els darrers dies aquesta millora comença a alentir-se. Ara la incidència és de 100 casos per cent mil habitants. Margalida Frontera ha expressat cautela perquè s’espera que aviat es deixin sentir els efectes del pont i el relaxament de les restriccions de les setmanes passades.
Durant el mes d’octubre Menorca havia arribat a estar sense casos positius de covid, però d’ençà de mitjan octubre la situació hi ha anat empitjorant. La incidència per cent mil habitants va pujant de dia en dia i ara és de 163. Frontera diu que fins ara la sort ha estat que els positius provenen de brots molt identificats, com ara el del club de karate de Maó de la setmana passada, i els han pogut contenir. “Ens preocupa perquè veim una tendència que en qualsevol moment es pot disparar”, afirma. Ahir a l’illa es va arribar a la víctima número vint d’ençà que va començar la pandèmia. Entre el 21 de novembre i el 16 de desembre, hi ha hagut quatre morts.
