VÍDEOS: Tots els municipis mallorquins commemoren els cinc-cents anys de la Germania

Tots els municipis de Mallorca han llegit avui a migdia el Manifest per la Germania, que commemora els cinc-cents anys d’aquest moviment popular que va ser especialment important tant a Mallorca com al País Valencià. Els actes han estat organitzats per una comissió cívica de la qual formen part l’Obra Cultural Balear, l’Assemblea Sobiranista de Mallorca i les Fundacions Darder Mascaró. Diversos consells municipals, entre els quals els de Palma, Felanitx, Pollença i Sa Pobla han aprovat també mocions sumant-se a la commemoració.

El manifest llegit en públic recorda l’aixecament que es va iniciar el 7 de febrer de 1521 i acabà el 7 de març de 1523 i afirma que “la Mallorca que avui es rebel·la contra la injustícia social, que reivindica el dret a la sobirania política, que renega del patriarcat, que abandera la defensa del territori i la llengua i la cultura catalanes, que lluita contra el canvi climàtic, que aspira a una societat cohesionada i solidària, és hereua dels agermanats.”

Entre els principals objectius dels agermanats hi havia el de posar fre a la corrupció i l’espoli fiscal, amb importants continguts socials, perquè proclamava que “cap captiu de la terra no podia ser esclau”. Una de les primeres accions dutes a terme pels agermanats va ser la creació d’un òrgan nou anomenat la Tretzena –a imitació de la valenciana Junta dels Tretze– constituïda per l’Instador del bé comú, Joan Crespí, i dotze tretzeners, representant la ciutat i la part forana. La Tretzena va iniciar un seguit de reformes polítiques per dur a terme una progressiva reducció del deute, l’elaboració d’un cadastre per tal que tothom contribuís d’acord amb la vàlua dels béns posseïts i, també, la supressió de certs drets personals que afectaven, molt directament, l’estament popular. L’emperador va atacar la Germania, que va resistir vint-i-cinc mesos abans que Palma fos ocupada per les tropes, el 1523.

La repressió fou duríssima i el cap de la Germania, Joanot Colom, fou executat, esquarterat. El seu cap va estar 299 anys dins una gàbia penjada a la plaça de la Porta Pintada.

A part de la lectura del manifest, la commemoració de la Germania inclou nombroses activitats de tota mena. La Universitat de les Illes Balears farà a l’octubre un congrés científic sobre la Germania i les seves conseqüències i també s’han creat unes rutes pedagògiques per als escolars de l’illa.