A milers de quilòmetres de Moscou, els mercenaris de Wagner desfermen el terror a Mali

The Washington Post · Rachel Chason i Sarah Cahlan

Bassikounou, Mauritània. Les famílies viatgen durant la nit per carreteres secundàries desertes. A aquesta terra, fronterera i desolada, n’arriben cada dia, de famílies que expliquen històries de terror sobre els homes, blancs i emmascarats, que els han obligat a fugir de les seves llars.

Mercenaris del grup rus Wagner –que combaten al costat de soldats malians– han agredit dones, han massacrat civils i han cremat pobles sencers per tot el país, segons que expliquen els desplaçats, una campanya de violència gratuïta que ha alimentat una crisi de refugiats que no sembla que tingui fi a l’oest, al país veí de Mauritània.

“No havíem vist mai res igual”, diu Kossi Ag Mohamed, un pastor de 31 anys, que explica com va fugir del seu poble, a la regió maliana de Tombuctú. Les accions de Wagner, diu, han “desfermat la catàstrofe” a la regió.

La junta militar de Mali, que defenestrà l’anterior govern democràtic en un cop d’estat l’any 2020, començà a treballar amb Wagner a final del 2021. Gairebé dos anys després, el futur del grup mercenari, vinculat al Kremlin, quedà qüestionat quan el seu fundador, Ievgueni Prigojin, morí en un accident aeri després d’una efímera rebel·lió contra el govern de Putin.

Però Wagner no desaparegué, i els seus combatents han continuat desplegant-se a l’estranger –un exèrcit a l’ombra que, segons els experts, opera ara com un apèndix del Ministeri de Defensa rus. A Mali, la petjada del grup no ha fet sinó créixer aquests darrers anys, segons els analistes, i ha proporcionat una font d’ingressos addicional al govern de Putin, mancat de liquiditat, i una base d’influència per a Moscou a l’oest de l’Àfrica, una part del continent com més va més anàrquica.

Les autoritats malianes diuen que l’objectiu d’aquesta aliança és combatre els separatistes tuaregs, que fa anys que reclamen un estat propi al nord de Mali, i també els grups milicians lleials a Al-Qaeda i Estat Islàmic. Però qui s’ha endut la pitjor part de la brutalitat de Wagner han estat els civils, no pas els grups armats.

“Maten gent de manera indiscriminada”, diu Héni Nsaibia, analista principal per a l’Àfrica Occidental del Projecte de Dades sobre Localitzacions i Esdeveniments de Conflictes Armats (ACLED), un grup d’investigació sense ànim de lucre. “Veuen un comboi de vehicles, o gent venent productes al carrer, i l’ataquen per sistema. Maten homes, dones, criatures, i se’n queden tot allò que troben.”

Aquests darrers mesos, explica Ag Mohamed, els homes de la seva zona han desenvolupat una mena de ritual sinistre: s’amaguen entre els arbres quan senten que s’acosta un comboi militar i, quan se n’ha anat, segueixen el so dels trets per recollir els cadàvers que ha deixat.

El pastor mostra un seguit de vídeos que diu que han enregistrat ell i els seus amics. En un, s’hi veuen set cadàvers ensangonats, estesos a terra. En un altre, un home decapitat, amb el cap col·locat entre les mans. En un tercer vídeo, cadàvers de dones i criatures estesos sobre les cendres d’una casa cremada.

“Va ser la mort, que em va fer fugir”, diu Ag Mohamed. “Veia mort per tot arreu.”

El terror com a estratègia

El 2021, quan la junta de Mali va fer la invitació a Wagner, feia temps que la violència dels extremistes anava creixent. Un dels objectius de Wagner, segons que explica un efectiu de les forces del govern malià, era ajudar l’exèrcit del país a recuperar les bases i territoris que havien caigut sota el control dels extremistes.

Segons els analistes, el govern de Mali paga uns deu milions de dòlars el mes pels serveis de Wagner. És una partida considerable per a Rússia, l’economia de la qual ha quedat afeblida arran de les sancions internacionals per la guerra a Ucraïna. Moscou també gaudeix de concessions en unes quantes de les mines d’or del país, cosa que li atorga un interès material en la seguretat de Mali.

Encara que les forces malianes han aconseguit fer alguns avenços d’ençà de l’arribada dels mercenaris russos al país, els experts afirmen que les operacions militars en zones fora del control de l’estat s’han caracteritzat per una brutalitat aclaparadora.

“La política és: ‘mateu-los tots'”, diu Wassim Nasr, especialista del Sahel i investigador principal del Centre Soufan. “L’objectiu és terroritzar la població local.”

L’ACLED calcula que 925 civils, pel cap baix, van morir l’any passat en atacs en què havia participat Wagner, més del doble dels 400 civils que calcula que van ser assassinats per milicians islamistes.

Andrew Lebovich, investigador de l’Institut Clingendael, als Països Baixos, diu que l’exèrcit de Mali fa anys que és acusat de violacions dels drets humans, però que l’escala i la ferocitat dels abusos ha crescut d’ençà que Wagner entrà en escena al país.

Segons que explica Lebovich, els mercenaris han adoptat “tàctiques de guerra bruta”, com ara, el segrest, la tortura i la decapitació. Múltiples refugiats expliquen a The Washington Post que, després de la retirada de l’exèrcit, els cadàvers sovint apareixen mutilats.

Fugida a la desesperada

El camp de refugiats de Mbera, situat al desert del sud-oest de Mauritània, ja s’havia convertit en el tercer centre de població del país abans i tot de l’allau de nouvinguts.

Desenes de milers de malians van arribar ací l’any 2012, quan extremistes i separatistes van envair gran part de Mali, i el camp ha continuat creixent durant la dècada següent, mentre les crisis successives anaven engolint el país. Però l’èxode que començà l’any passat no té precedent històric: ara es calcula que hi ha unes 149.000 persones a Mbera i la rodalia, segons l’ONU, el triple que no pas l’any 2023. El camp, que fa temps que ha quedat completament desbordat, s’estén ara en totes direccions.

En declaracions a The Washington Post, dotzenes de refugiats que han arribat al camp d’ençà del 2023 expliquen que allò que els ha empès a fugir de les seves llars han estat els atacs de l’exèrcit de Mali i els seus aliats russos, no pas els milicians islamistes. La filial regional d’Al-Qaeda, Jamaat Nusrat al-Islam wal-Muslimin (JNIM), controla grans extensions de territori a Mali i competeix pel poder amb una branca local d’Estat Islàmic, més petita però més brutal.

Alguns refugiats expliquen que, uns quants anys enrere, havien sofert intimidacions d’extremistes que pretenien imposar el seu domini, però que la vida als pobles del nord del país havia tornat a la normalitat, en gran manera, abans de l’arribada de l’exèrcit.

“Consideren terroristes tothom que duu un turbant”, diu Cherfe Ag Mama, de 45 anys, que explica que el seu germà ha estat assassinat per mercenaris de Wagner a la regió de Tombuctú.

Una dirigent del campament, que parla amb la condició d’anonimat per a tractar una qüestió delicada, diu que desenes de dones expliquen històries d’agressions sexuals comeses pels soldats de Wagner.

Aïssata Kelli, de 40 anys i mare de dos fills, relata el moment en què uns homes armats van irrompre a casa seva, el novembre passat. Explica que en el moment de l’atac estava massa terroritzada per a mirar-se’ls amb gaire deteniment, però que va poder veure que eren blancs, duien màscares i cridaven les mateixes dues preguntes, tota l’estona.

“On són els gihadistes?”, recorda que li cridaven els homes, en francès, a ella i a altres dones. “On són els vostres marits?”

La majoria dels homes del seu poble, incloent-hi el marit de Kelli, van fugir tan bon punt van assabentar-se que els militars eren de camí. Recorda que va dir als soldats que el seu marit no era gihadista, i que no sabia on era. Els homes blancs van cridar-li i la van colpejar mentre li treien la roba, recorda, tot cercant un telèfon que creien que amagava.

“Fins i tot recordar-ho m’espanta”, diu Kelli, asseguda al costat del seu marit, un pastor parcialment cec, a la tenda de campanya de la família. “Pensava que em matarien.”

L’atac al seu poble va allargar-se durant tres dies agonitzants, segons que expliquen Kelli i la seva amiga, Siray Bah, de 35 anys. Mercenaris de Wagner i soldats malians van saquejar cases i negocis, expliquen ambdues dones, i tot seguit van calar-hi foc.

Cinc homes, incloent-hi l’imam del poble, van morir en l’atac, i uns quants més van ser segrestats. Un dels segrestats fou el marit de Bah, pare dels seus set fills, que en el moment de l’atac havia sortit a comprar menjar per a la família.

Bah, que alleta el seu nadó, explica que, els dies posteriors al segrest, va trucar repetidament al telèfon seu marit. No va arribar a contestar mai ningú.

Rússia s’expandeix a la regió

Encara que Wagner originalment es va establir al centre de Mali, el grup, segons els analistes, ha anat ampliant les operacions al nord del país, epicentre d’una llarga lluita entre l’estat malià i els rebels d’ètnia tuareg, que fa dècades que lluiten per establir-hi un estat independent.

Una de les victòries més significatives de Wagner a Mali va ser la recuperació de l’històric bastió rebel de Kidal, l’any 2023; el grup va sofrir el seu revés més important l’estiu passat, quan perdé desenes d’homes en una batalla amb combatents tuareg prop de la frontera amb Algèria.

Els analistes expliquen que aquesta desfeta va suscitar molta polèmica a Rússia, i va reobrir el debat sobre el futur del grup a l’Àfrica. Però els darrers mesos s’ha registrat un repunt en les transferències de material militar de Rússia a Mali, i les campanyes de reclutament també s’han intensificat –incloent-hi xerrades a les xarxes socials per part dels mateixos mercenaris.

No hi ha cap lloc segur

Sovint, la frontera que separa Mali de Mauritània no és més que una línia en la sorra.

Quan Wagner duu a terme una operació, els desplaçats solen passar la frontera durant el dia, segons que explica Ibrahim Sidi Mohamed, cap de Douankara, un llogaret maurità situat a uns 50 quilòmetres de Mbera, a l’altra banda de la frontera.

La xifra de famílies que viuen a Douankara ha passat de 380 a 4.020 d’ençà del 2023, explica. Els malians solen arribar-hi en camionetes, equipats amb allò que poden carregar. Tan sols els més afortunats, diu, tenen prou espai per a carregar bestiar.

La gent viu en tendes de campanya, o en estructures fetes de fusta i metall. Però, moltes vegades, ni tan sols travessar la frontera garanteix seguretat.

Ould Bacana, un refugiat de 30 anys que feia un temps que s’havia establert a Douankara, va ser assassinat fa poc per una patrulla de Wagner als afores del poble, segons que expliquen Mohamed i la mare de Bacana.

Bacana anava cap a un mercat de bestiar, situat just a l’altra banda de la frontera amb Mali, quan ell i un grapat d’homes més van ser assassinats per mercenaris russos. Els veïns del llogaret van trobar-ne els cossos poc després, i els van enterrar allà on els van trobar.

“Ací tan sols queden dones; els homes ja els han matat tots”, diu la mare de Bacana, Izi Sidi Ahmed. Al seu costat, hi té el fill adolescent, a qui explica que no li deixa travessar la frontera cap a Mali, encara que les provisions de la família comencen a escassejar.

“Què se suposa que hem de fer?”, es pregunta.

I repeteix, com si parlés amb si mateixa: “Què se suposa que hem de fer?”

Cahlan informa de Washington estant. Ely Cheikh Mohamed Vadel, Issa Ag Mohamed i Walid Ag Menani, de Mauritània estant, han contribuït a aquest reportatge.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb