El malestar de la comunitat educativa contrasta amb el triomfalisme de Mazón en el començament de curs

Avui ha començat el curs escolar en bona part del país. Al País Valencià, enguany serà el curs on els pares podran triar la llengua vehicular de l’educació dels seus fills,  d’acord amb l’anomenada “llei de llibertat educativa“, que pretén arraconar el català a l’ensenyament. I no és l’únic motiu del malestar de la comunitat educativa, que avui ha denunciat la gestió del Consell de Carlos Mazón, mentre el president de la Generalitat feia gala de triomfalisme en el primer dia del curs i felicitava el seu equip per “una bona planificació”.

El president de la Confederació d’AMPA Gonzalo Anaya, Rubén Pacheco, ha denunciat les fortes retallades en l’educació pública i el desviament de recursos cap a la concertada en el començament del nou curs escolar, el qual ha qualificat de “res positiu”. Així, demanen la retirada de les retallades, que no es paralitze el pla Edificant de construcció de centres, i aturar la llei Rovira.

Així ho ha assenyalat Pacheco en la roda de premsa de començament de curs que ha ofert la Confederació d’AMPA, davant el CEIP Max Aub de València. A la convocatòria també ha assistit el membre de l’AFA (Associació de Famílies d’Alumnes) del centre, Pau Vendrell, i representants de les entitats i sindicats que formen part de la Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic.

Segons Pacheco, la retallada econòmica del pla Edificant en els centres públics ha significat la pèrdua d’uns 160 milions en inversions. A més, ha criticat la falta de transparència, diàleg i participació efectiva de la Generalitat. “A l’administració pública valenciana se li obre la boca dient que hi ha un diàleg permanent que no existeix”, ha lamentat. En aquest sentit, ha assenyalat que durant el curs anterior només es van reunir una única vegada amb el secretari autonòmic d’Educació, Daniel MacEvoy, per petició de la federació i després de set mesos d’espera.

Així mateix, ha exposat que el Consell Escolar Valencià s’ha reunit dues o tres vegades i la Mesa de Mares i Pares ho ha fet exclusivament per temes d’urgència. “De manera que si això és participació, si això és la política d’educació participativa que impulsa el govern valencià ara mateix, anem molt malament”, ha expressat.

La Confederació ha reclamat protegir l’educació pública a través de més inversió, millorant les infrastructures educatives, paralitzant el districte únic, eliminant els concerts educatius, garantint l’ensenyament del català, amb l’estabilitat de les plantilles docents i amb més suport i recursos per a una “veritable inclusió educativa”.

Pacheco també ha denunciat que encara no tenen informació respecte a la infermera escolar, reclamada “fa dècades”, ni tampoc sobre el Pla de Salut Mental anunciat pel conseller d’Educació, José Antonio Rovira. “Encara no hem vist les tres-centes infermeres i infermers escolars que se’ns han promès, no tenim ni idea respecte a això perquè, com tot, no se’ns ha informat”, ha insistit.

“Però una de les qüestions més alarmants és precisament la falta de plantilla docent. Ara mateix se’ns està venent, o intentant vendre, que hi ha un increment de 1.200 professors en el sistema educatiu, quan realment en aquest curs estaven promesos 1.900 més”, ha dit. I ha afegit que cal sumar la “tremenda” quantitat de docents que haurien de tenir ja la plaça confirmada, i avui dia encara no saben res.

En aquest sentit, el sindicat STEPV ha presentat un recurs contenciós contra la decisió d’anul·lar els acords de plantilles docents signats per tots els sindicats de la Mesa Sectorial d’Educació amb la Conselleria en juny del 2023, segons els quals es preveia la contractació de 1.900 docents.

“Absolut menyspreu al valencià”

Respecte a la llei Rovira, Pacheco ha dit que “deixa un panorama en el qual el valencià és absolutament menyspreat en l’educació valenciana”. En aquesta línia, ha arremès contra la Conselleria d’Educació i la seua manera de promoure la llengua: “No pot ser que la Conselleria ens diga que el que busca ara és promoure el valencià, quan el que està fent és promoure una llei que en alguns centres elimina l’ensenyament del valencià”.

Així, ha fet referència als territoris en els quals existeix l’exempció. “S’està manipulant el sistema educatiu i s’està instrumentalitzant a les famílies per a generar un conflicte que no existia i que realment va en contra del benefici i del benestar de les nostres filles i fills, que tenen dret a aprendre valencià. I les nostres obligacions com a mares i pares és respectar aquest dret per a donar-los més oportunitats, no restar-los”, ha manifestat.

La manca d’inversions en l’educació pública

Una altra de les crítiques de la comunitat educativa és la manca d’inversions en noves infrastructures. N’és exemple el CEIP Max Aub, on s’ha paralitzat el projecte d’obres. Pau Vendrell, membre de l’AFA del centre, ha demanat que es faça la reforma que l’escola necessita i que havien pactat amb la Conselleria l’any 2022.

“El cas és que els nostres xiquets i xiquetes continuen tenint una escola sense gimnàs, amb barreres arquitectòniques, amb un magatzem insuficient i amb una esplanada a la solana. No entenem què ha passat. Però estem segurs que a Carlos Mazón no li agradaria que els seus fills estigueren en unes condicions com aquestes”, ha dit.

A més, des de l’AFA del Max Aub han reclamat que no es tanque el CEIP San Fernando i que no es concentre tot l’alumnat a la seua escola. “Diem ‘no’ a la massificació del Max Aub. Volen que aquesta escola siga de tres aules per curs i això és totalment antipedagògic. Perquè una escola no és un aparcament de xiquets, una escola és un lloc on els xiquets venen a aprendre i a créixer personalment. En un barri com la Saïdia, on tenim tres escoles públiques i sis concertades, no entenem per què s’ha de tancar la pública”, ha denunciat.

La mala planificació també ha fet que alguns centres educatius no hagen pogut obrir i hagen hagut de reubicar el seu alumnat provisionalment en altres llocs, contribuint a la saturació de les aules. Ha estat el cas de dos col·legis de Manises (Horta Sud), en els quals encara no s’han finalitzat les reformes.

Les reaccions polítiques

El PSPV i Compromís han qualificat el començament del curs escolar 2024/2025 de caòtic a causa de les “polítiques sectàries” i les retallades del Consell. També han denunciat que el curs serà el “menys valencià” a causa de la llei Rovira, que arracona la llengua pròpia. “És el curs del canvi a pitjor”, han dit.

Així ho han expressat, en declaracions als mitjans en les Corts Valencianes, els síndics de totes dues formacions, hores després del començament de la tornada a l’escola, que ha arrencat avui amb un total de 807.570 alumnes en les diferents etapes educatives al País Valencià.

D’una banda, el síndic del PSPV, José Muñoz, ha considerat que l’inici del curs ha estat caòtic per segon any consecutiu a causa del “sectarisme” del president de la Generalitat, Carlos Mazón, i del PP a l’hora d’implantar mesures com el districte únic segregador. “Fa que els xiquets amb menys possibilitats econòmiques tinguen també menys possibilitats de tenir una educació millor”, ha assenyalat.

També ha apuntat a les retallades en l’educació pública del primer pressupost de la Generalitat de Mazón: “Hi ha menys professors, una ràtio més alta i, per tant, una pitjor educació per als xiquets i xiquetes valencianes”. Amb tot, ha acusat el Partit Popular de pretendre degradar l’educació sistemàticament. D’una altra banda, ha qualificat de “publicitat enganyosa” la promesa de Mazón de l’educació gratuïta de zero a tres anys, i ha anunciat que en presentarà un recurs.

En aquesta mateixa línia, el portaveu d’Educació del PSPV, José Luis Lorenz, ha criticat que les polítiques del Consell ataquen l’educació pública i la porten a una ideologia molt conservadora. Així, ha assenyalat a la desaparició del català de l’escola. “Hi haurà aules en les quals no es donarà ni una hora en valencià”, ha advertit.

Per part seua, el síndic de Compromís, Joan Baldoví, ha ironitzat que, efectivament, com diu el conseller Rovira, aquest és el curs del canvi, però “del canvi a pitjor”, especialment per a la llengua. “Es fa una aposta claríssima per tal de desvirtuar i donar menys importància a la llengua dels valencians”, ha dit.