“És una ruïna”: la impotència i el malestar de comerciants del Raval pels narcopisos

Un teixit associatiu fort, veïns organitzats, locals de lleure, patrimoni arquitectònic, comerços centenaris i una gran oferta cultural, lúdica i gastronòmica. Es diu sovint que la sensació de barri que transmet el Raval costa de trobar en qualsevol altre lloc de Barcelona. Però aquest barri, un dels més antics i més poblat de la ciutat, fa anys que arrossega tota mena de problemes que el deixen en una situació delicada.

Els veïns topen amb una especulació immobiliària que els expulsa de casa o els dispara el lloguer. Hi ha pobresa i exclusió social, allau de turistes, als negocis històrics els costa de sobreviure. I hi ha narcopisos, una nosa que ha arrelat al barri, i els veïns i comerciants n’estan ben farts. Es cansen de veure que la policia en clausura un i que el cap d’una setmana se n’obre un altre uns metres més enllà. Estan cansats dels efectes negatius que generen. Una realitat que, malauradament, es replica a molts carrers del Raval.

Veïns i comerciants es queixen que tot ha empitjorat arran de les obres de la ronda de Sant Antoni. A la plaça del Pes de la Palla s’hi han instal·lat unes quantes tanques i això fa que els carrers quedin aïllats. Per acabar d’entendre què passa, parlem amb una desena de comerços del voltant del carrer de Joaquim Costa, que s’animen a explicar com es conviu amb narcopisos. Fa poc més d’un mes, comerciants de la zona ja es van queixar d’un altre fenomen: el trencament de vidres dels aparadors amb l’objectiu de robar productes.

Aquesta vegada, comerciants de la zona assenyalen que els narcopisos generen episodis violents, delinqüència, robatoris, consum de drogues al carrer, brutícia, soroll i sensació d’inseguretat. Senten abandonament institucional i creuen que tot plegat fa empitjorar la imatge del Raval i la gent acostuma a freqüentar-lo menys. Ells lluiten contra això. Perquè es guanyen la vida al Raval i, com els veïns, són ferms defensors del barri.

Impunitat i enfortir les lleis

Pere Pina és propietari del bar Casa Almirall, un dels més antics de Barcelona, ubicat entre els carrers de Joaquim Costa i de Ferlandina, a tocar del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA). Pina fa quaranta-vuit anys que és a Barcelona i ha viscut de prop els canvis del Raval. De drogues al barri, diu que sempre n’hi ha hagut. Però fa uns anys que té la sensació que el sistema dels narcopisos i els problemes que se’n deriven, han augmentat. I en aquests casos, els comerciants sempre hi surten perdent perquè generen un gran rebuig i escenes reprovables. “És una ruïna. Estèticament, és horrorós”, afegeix.

Pina és especialment crític amb la llei. Té la sensació que alguna cosa falla, i que no és pas qüestió de ser de dretes o d’esquerres, sinó que cal consensuar una política més rígida basada en la seguretat i l’educació. Perquè té clar que el problema no són pas els drogodependents, sinó un sistema ferotge que ha guanyat pes i que se sent impune. Assenyala que els responsables són les administracions i es mostra poc esperançat sobre la solució. Es coneix molts dels narcopisos de la zona i queda parat quan, una volta que la policia en desmantella un, n’apareix un altre al cap de pocs dies. A més, explica que no tots els locals són ocupats, que en alguns casos paguen lloguer. “Quina vergonya els propietaris que permeten això”, exclama.

La Carolina treballa en una botiga de roba. Hi és d’ençà de l’abril i un mes després d’haver començat ja va haver de trucar a la policia per un incident amb un drogodependent. Segons ella, la majoria dels incidents són amb els drogodependents. Com Pina, també té clar que aquí el que falla és el sistema i que, al capdavall, ells en són les víctimes principals.

Tots dos coincideixen que la presència de narcopisos es nota amb l’ambient que hi ha al carrer. Qui hi transita, com, i els episodis que generen. I destaquen que els addictes cada volta són més joves. Abans, els coneixien gairebé tots de vista. Ara, cada volta n’hi ha de més nous. La Carolina, fa tres anys, regentava una cafeteria al carrer de Valldonzella, a prop de la plaça de la Universitat. Allà també va tenir problemes amb alcohòlics i drogoaddictes per un narcopís que tenia molt a prop. A pocs metres de Joaquim Costa, una galeria i botiga d’art va sofrir una explosió el febrer del 2022, precisament, arran d’un narcopís que tenia just al damunt.

Gent drogant-se a plena llum del dia

En Carlos regenta el bar-bodega Agustín, on fan cuina casolana. “Fa quaranta-dos anys que treballo aquí i les he vistes de tots colors. Però el que passa ara, no ho havia vist mai. En tanquen un i n’obren un altre en qüestió de dies”, explica sobre els narcopisos. Segons ell, les obres també han complicat la situació. La gent hi passa menys i creu que les escenes que es viuen, de gent col·locada o drogant-se a plena llum del dia, ho empitjora molt més. “Veient això, fas mitja volta. El pitjor és estar en un lloc amb por i inseguretat”, relata.

Davant el bar Agustín, en Saad, que treballa en una botiga de telefonia, es queixa que hi ha molta gent que causa mala influència, molts borratxos i drogoaddictes que molesten i fan soroll. Diu que molts ja els coneix de vista, perquè que cada vegada n’hi ha de més nous. Li sap greu sobretot les escenes que han de viure les famílies amb canalla. “Agafen les drogues i es punxen al final del carrer”, relata.

Passejant pel Raval, topareu amb unes quantes botigues de roba vintage. La dependenta d’una d’elles, que demana de no fer públic el seu nom, també es mostra indignada per la situació: “No vull que es perdi la il·lusió per aquest barri. Lluito contra això. Perquè si algú ve a prendre una canya i veu tot això, potser no vindrà més.” Ella va arribar a Catalunya fa vuit anys i en fa tres que regenta la botiga. Malgrat les circumstàncies, no es rendeix i batalla per tirar endavant el negoci. Destaca que el Raval és ple de locals i que cal embellir la zona, però que les notícies tampoc no ajuden. “Si només es parla de narcopisos, la gent agafa por. També hi ha coses maques que no s’expliquen”, es queixa.

La dependenta està farta de veure notícies dient que Barcelona es degrada i considera que cal que s’acabi d’explicar ben bé l’allau de narcopisos del Raval. “Tota aquesta gent, al passeig de Gràcia, no els interessa pas que hi siguin”, diu. Quan hi ha incidents, segons ella, la policia es va passant la pilota d’una banda a l’altra i es queixa de la ciutat que es va configurant: “Una Barcelona de guiris amb diners.”

Incidents arran dels narcopisos

La Mari Cruz, d’una altra botiga de roba vintage, és al fons del local carregada de penjadors. Ens explica que la presència dels narcopisos la nota cada dia i que ha tingut uns quants incidents. Robatoris, alguns intents, i enfrontaments que sempre ha provat d’evitar. “Et falten el respecte, però tampoc no vull problemes”, diu. Abans tenia la gent molt més localitzada, però diu que ara n’hi ha molta de nova.

La gent que fa temps que no passava per Barcelona li diu que el barri ha canviat molt. I fruit d’alguns episodis violents i per a minimitzar riscs, ella i un parell de locals més han decidit d’abaixar la persiana a les 20.00, una hora abans del previst. També li fa por tornar sola fins a casa. Hi podria anar per Ferlandina, però opta per fer la volta per Joaquim Costa, que és més transitat i s’hi sent més segura.

Just al costat de la botiga hi ha l’Òscar, que l’enganxem fumant una cigarreta amb un amic. Fa sis anys que treballa en una botiga de patinadors. “Hem viscut moltes mogudes. Robatoris, problemes amb drogoaddictes. Que treballant ens hàgim de menjar tot això…”, lamenta. Assenyala que l’afluència de gent ha baixat. Potser per la mala imatge que s’ha generat, o per les obres que hi ha al final del carrer, a la plaça del Pes de la Palla, a la ronda de Sant Antoni.

L’Anna, que treballa en un local de tatuatges, ha viscut de prop com funciona un narcolocal perquè durant un mes i escaig n’ha tingut un d’ubicat just al davant, una carnisseria ocupada. Els veïns feia temps que es queixaven i els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana el van desallotjar fa dues setmanes. Al local, s’hi venia i s’hi consumia heroïna i crac. Estava molt ben preparat i els responsables fins i tot van muntar un sistema de videovigilància. La policia va detenir tres persones. Segons l’Anna, el narcolocal cridava molt l’atenció perquè no hi parava d’entrar gent. Segons ella, l’auge dels narcopisos s’ha notat d’ençà del 2019. “Arran de la pandèmia, hi ha més decadència i més drogodependents”, assegura.

Lamenten la mala imatge que es crea

Als entorns de la plaça del Pes de la Palla, molts dels addictes s’acaben de subministrar les dosis, a voltes a plena llum del dia. D’ençà de les obres i la col·locació de les tanques, aquí s’ha creat una mena de coll d’ampolla. Els passos dels vianants són estrets, els drogodependents queden arraconats als laterals i els carrers del voltant queden més aïllats i hi circula menys gent.

En Santos, l’encarregat d’una fruiteria, ho viu de prop i relata que cada dia es topa amb drogoaddictes, borratxos, pixarades davant la porta i brossa. “Molt malament, la policia no fa res. També hi ha molta música. Em molesten molt, sobretot per la fruita. Molesten els negocis. Fa una setmana, dues noies em van tirar una caixa plena de fruita a terra”, explica.

L’Ajuntament de Barcelona explica a VilaWeb que, amb l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), es coordinen per tal de reduir l’impacte del consum de drogues que es produeix en l’espai públic.

L’ajuntament explica que al voltant de trenta agents de salut (educadors i integradors socials) fan intervencions durant tot el dia als espais públics amb drogodependents “per tal de vincular-los als serveis d’atenció sanitària i social, especialment als serveis de reducció de danys, perquè puguin consumir amb seguretat i higiene i per reduir l’impacte del consum a l’espai públic”.

Segons l’ajuntament, la plaça del Pes de la Palla és un dels espais incorporats habitualment a la planificació on diàriament es fan les intervencions comunitàries. I que un dels principals recursos d’atenció a les drogodependències és la xarxa pública de Centres d’Atenció i Seguiment (CAS) que consta de quinze centres, almenys un en cada districte. Els veïns i comerciants denuncien que els canvis no es noten i, ara mateix, tan sols tenen una esperança: que s’acabin les obres de la ronda de Sant Antoni i poder tornar a agafar aire nou, malgrat tot. I que les seves reivindicacions siguin preses més seriosament.