Junts revisa avui l’incompliment dels pactes amb el PSOE

ACTUALITZACIÓ: Puigdemont exigeix a Pedro Sánchez que se sotmeti a una qüestió de confiança

La direcció de Junts per Catalunya es reuneix avui a Brussel·les per fer balanç de l’acord d’investidura tancat amb el PSOE. Quan ha passat més d’un any que Pedro Sánchez va ser elegit president, fonts del partit constaten el “malestar” que tenen els de Carles Puigdemont per l’incompliment dels acords subscrits i més pactes vinculats a la constitució del congrés espanyol o els decrets anticrisi que encara no s’han executat. N’hi ha un que per a Junts és essencial: el del traspàs de les competències en immigració. Però no és l’únic. Fa temps que Junts avisa que no tancarà acords nous si no es compleixen els anteriors. Puigdemont, per tant, és lluny de fer una lectura satisfactòria de la relació amb el PSOE i, en canvi, és previst que marqui un posicionament crític quan els dos partits encara han de negociar el sostre de despesa i el pressupost espanyol. Tots dos projectes són bàsics perquè Sánchez pugui garantir la seva estabilitat parlamentària. Els membres de la permanent es reuniran presencialment amb Puigdemont a la capital belga i la resta d’integrants de l’executiva s’hi afegirà per via telemàtica.

Sánchez va ajornar les negociacions dels comptes pels congressos de Junts i ERC, que dissabte elegirà finalment la nova direcció. I, en paral·lel, han continuat les converses sobre el traspàs de les competències en immigració, que dirigents de Junts constataven fa dies que estava molt avançat. Fonts del partit assenyalen que, tot i que és molt treballat, no s’ha acabat de tancar. Les mateixes fonts apunten que l’acord implicaria traspassar totes les competències que pot passar a gestionar la Generalitat mitjançant l’aplicació de l’article 150.2 de l’estatut i admeten que hi ha competències exclusives de l’estat espanyol que no canviarien. Després, el PSOE i Junts haurien de convèncer la resta dels socis d’investidura de Sánchez –ERC, el primer– perquè es pogués aprovar.

Però aquesta no era pas una derivada de l’acord d’investidura sinó un pacte emmarcat en el suport dels decrets anticrisi. L’aprovació de la llei d’amnistia ha estat el principal acord complert de l’anomenat acord de Brussel·les. Però els dirigents del procés i la majoria d’activistes investigats o en processos judicials no se n’han pogut beneficiar, en contrast amb el nombre de policies amnistiats per les càrregues i els abusos violents de l’1-O. Junts ha retret a Sánchez que no hagi defensat amb més contundència l’aplicació de la llei davant el blocatge de la cúpula judicial. Els independentistes tenen l’esperança que la majoria progressista del Tribunal Constitucional espanyol acabarà forçant l’aplicació de la llei, però és un procés llarg i incert que s’encavalca amb la presentació de pre-judicials als tribunals europeus, que l’alenteixen igualment. Sánchez tampoc s’ha acabat reunint oficialment amb Puigdemont, i Illa el va deixar fora de la seva ronda de trobades amb els ex-presidents de la Generalitat. Una fotografia així implicaria el reconeixement explícit de Puigdemont com a interlocutor legítim i un desmarcatge crític per la seva situació d’exili. Al president espanyol, no li ha convingut.

L’amnistia era la contrapartida principal d’un acord d’investidura que, en realitat, Puigdemont va defensar com un intent de resoldre el conflicte fora de territori espanyol i amb un mecanisme de verificació que en garantís el seguiment i un rendiment de comptes objectiu. Fonts de Junts admeten que la taula de negociació a Ginebra ha consolidat el funcionament. Però una altra cosa són els fruits. Un dels punts claus del pacte era la defensa que hi feia Junts del concert econòmic. És un sistema de finançament que el partit veu lluny del finançament singular que van tancar el PSC i ERC per a la investidura de Salvador Illa. S’ha de recordar que, durant la campanya de les darreres eleccions catalanes, Puigdemont va dir que supeditaria el suport als comptes de Pedro Sánchez a l’obtenció del concert. Després, Junts no va confirmar si el mantenia com a condició imprescindible.

Un altre compromís incomplert és l’oficialitat del català a les institucions europees. En aquest cas, formava part del pacte de constitució del congrés espanyol i, malgrat els moviments del ministre José Manuel Albares, no s’ha aconseguit. Junts ho atribueix, en part, al fet que Sánchez no ha pressionat prou: és a dir, que no ha aixecat directament el telèfon perquè els altres estats ho facilitessin, i els vint-i-set s’arrengleressin amb la llengua. Mentrestant, el conseller de la Unió Europea i Acció Exterior de la Generalitat, Jaume Duch, treballa perquè es pugui parlar en català al Parlament Europeu. Però aconseguir-ho seria un pedaç per Junts, que considera en cap cas podria equivaldre a l’oficialitat al conjunt de les institucions. Per Duch, per contra, seria un primer pas.

A tot això, s’hi ha d’afegir la reivindicació de Junts que el govern espanyol executi del tot les inversions pressupostades en infrastructures, un alt percentatge de les quals resta sistemàticament pendent, al contrari que no passa a la Comunitat de Madrid. Per tot plegat s’espera que avui Puigdemont elevi el to. A Sánchez se li pot complicar encara més la negociació pressupostària. Els comptes de l’any vinent són especialment significatius per al PSOE perquè són els primers que pretén d’aprovar Sánchez d’ençà que va ser elegit i perquè si aconsegueix de convèncer tots els socis, en podria tenir prou per a esgotar la legislatura. Els anys vinents podria recórrer a pròrrogues que li estalviessin més negociacions agòniques. I a Junts són conscients que aquesta palanca pot ser la definitiva.