29.10.2020 - 21:50
Fa vuit anys, va néixer l’editorial Males Herbes, amb Ramon Mas i Ricard Planas al capdavant, amb la voluntat de fer literatura de gènere i impulsar la ciència-ficció i el gènere fantàstic. Aquell mateix any també van aparèixer Periscopi i Raig Verd. Formaven part de la segona onada d’editorials independents que sorgien coincidint amb la creació del Grup 62, que deixava en unes mateixes mans bona part dels segells fins aleshores més emblemàtics de l’edició en català: Edicions 62, Empúries, Proa i Columna. Dos anys més tard, ara en fa sis, Eugènia Broggi, que venia de l’editorial Empúries, va crear l’Altra Editorial, que d’alguna manera tancava la segona onada d’editorials independents sorgides durant els primers anys del segle XXI.
En general, aquestes noves editorials petites es van avenir des del començament. Una part es va ajuntar i van crear el col·lectiu Llegir en Català. Unes altres van decidir d’anar per lliure, però les col·laboracions han estat unes quantes, com ara compartir parada per Sant Jordi o per la Setmana del Llibre en Català, com fan Males Herbes i l’Altra Editorial
La diada de Sant Jordi és de bogeria i ofereix poques oportunitats per a parar i xerrar, però la Setmana del Llibre en Català, que s’allarga onze dies, dóna per compartir parada, xerrar i molt més. I, precisament, aquest espai i temps compartit va generar fa dos anys una primera col·laboració ben reeixida entre ambdues editorials: la mateixa setmana van publicar dos volums de Stephen King. Males Herbes va recuperar el recull de contes Torn de nit i l’Altra va publicar Escriure, memòries d’un ofici, un assaig on King explica la seva formació com a escriptor. La intenció era sumar esforços per reivindicar el valor d’aquest escriptor i publicar-lo en català.
La fórmula va funcionar i els editors s’ho van passar bé, però se’ls va fer curt. Una nova col·laboració només era qüestió de temps. I la idea va sorgir durant la primera trobada postconfinament, aquest estiu. Ho explica Eugènia Broggi: ‘Fa dos anys, vaig crear un segell de llibres juvenils, l’Altra Tribu, i vaig comprar els drets de la novel·la Flors per a l’Algernon de Daniel Keyes. És un clàssic del gènere de ciència-ficció. Va coincidir que quan vaig comprar els drets hi va haver un debat sobre si Flors per a l’Algernon era una novel·la juvenil o no ho era. Això em va fer pensar que realment no era estrictament juvenil i que no la posaria a l’Altra Tribu. Ara bé, em feia respecte posar-la al catàleg de l’Altra, perquè jo no faig literatura marcadament de gènere, no sabia si el llibre encaixaria i dubtava si la sabria defensar bé.’
Continua Broggi: ‘Aleshores, vaig proposar als companys de Males Herbes de fer una cessió de drets, però parlant parlant va sorgir la idea de crear una nova col·lecció per a editat tots dos segells i publicar aquelles novel·les que es toquen. Perquè, tot i que som dues editorials molt diferents, tenim algunes similituds. Per exemple, totes dues editem obres de la literatura nord-americana del segle XX (Kurt Vonnegut, Shirley Jackson…). Hi ha un moment que ens toquem. I així va sorgir la idea de crear les Altres Herbes, i vam veure que podíem adaptar no només tots dos noms sinó també tots dos logos, perquè en sorgís un de nou. I, és clar, el primer títol que presentem és Flors per a l’Algernon.’
Explica Ramon Mas, editor de Males Herbes, que Flors per a l’Algernon és un clàssic que durant cinc dècades ha venut vora cinc milions d’exemplars. És un fenomen de l’estil d’El vigilant en el camp de sègol o La carretera. S’ha traduït a dotzenes de llengües, se n’han fet adaptacions radiofòniques i cinematogràfiques i ha transcendit la cultura nord-americana. ‘De fet, Keyes va escriure primer un conte, del mateix nom, que va guanyar el premi Hugo, prestigiós en el gènere de la ciència-ficció i fantasia. Després d’aquest reconeixement es va insistir a l’autor que el conte tenia molt de recorregut i, al cap de set anys, Daniel Keyes va publicar la novel·la’, explica Mas.
Aquesta obra neix del món de la ciència-ficció però la depassa: Charlie Gordon, un home jove amb discapacitat mental, accepta de formar part d’un experiment que si surt bé incrementarà la seva intel·ligència. Ja ho han provat amb l’Algernon, un ratolí de laboratori, i l’experiment ha funcionat. Però a mesura que augmenta la seva intel·ligència, disminueix la seva felicitat. Pren consciència del món i es va quedant sol. És un llibre d’emocions i sentiments, diuen els editors.
El trident Planas, Mas i Broggi també explica que l’objectiu de la col·lecció és publicar obres de culte alternatives al cànon establert, aparegudes en altres cultures. Descarten els autors en català a les Altres Herbes i tenen la intenció de publicar dos títols l’any. Per segellar l’acord han escrit una mena de manifest on asseguren que no vénen a competir amb la novetat, que no volen descobrir autors, sinó que volen engrossir els clàssics moderns en la nostra llengua. ‘Això no molesta mai’, asseguren.
Males Herbes i l’Altra Editorial coincideixen en la manera entusiasta i festiva d’entendre els llibres i la literatura (no els agrada la manera canònica, elitista i categòrica que tenen alguns editors i editorials d’entendre la literatura, volen treure la literatura del pedestal, diuen); l’eliminació dels límits entre els gèneres i la lluita contra l’avorriment laboral.
I deixen clar que no han començat aquesta col·laboració amb la voluntat futura de fusionar-se, per assolir un objectiu econòmic més elevat. ‘No volem créixer sinó que volem col·laborar. I això és una actitud política’, explica Ricard Planas. ‘Nosaltres som empresaris per accident. Tot i que tots volem viure d’editar, no renunciarem a la nostra manera de ser per raons econòmiques. Cada segell té la seva identitat i per això ens respectem i cohabitem, nosaltres i també la majoria de segells petits de la literatura catalana. La diferència és un factor d’èxit. I les Altres Herbes som una suma de criteris editorials. Compartim una part del nostre món, però sense deixar de ser nosaltres mateixos.’
