Dotze maneres de lluitar contra el malbaratament alimentari

Entre el 25% i el 30% dels aliments que es produeixen acaba a les escombraries. És una de les moltes dades que aporta l‘informe de l’ONU sobre la relació entre la producció d’aliments i el canvi climàtic publicat la setmana passada. Malgrat que la recomanació de reduir el consum de carn en va ser l’aspecte més polèmic, els científics també alerten que frenar el malbaratament alimentari és indispensable per a combatre l’escalfament mundial, perquè alliberaria terres cultivables, s’emetrien menys gasos d’efecte hivernacle –conseqüència d’aquesta producció d’aliments– i no es malgastarien recursos com ara l’aigua. De fet, els aliments que es llencen són responsables d’entre el 8% i el 10% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle produïdes per l’ésser humà. Això no és tot. L’informe també calcula que l’increment de la població mundial farà que el preu dels cereals augmenti d’un 7,6% el 2050, que alhora conduirà a una pujada general dels preus dels aliments i a un perill d’inseguretat alimentària i fam. A més, l’augment de la població conduirà a incrementar encara més la superfície agrícola.

Malgrat que el malbaratament alimentari de supermercats, restaurants i establiments és enorme, l’Associació de Fabricants i Distribuïdors calcula que les cases són les responsables del 42%. Impedir que això passi als supermercats és, en gran part, responsabilitat de l’administració. A l’estat francès, per exemple, el 2016 es va prohibir per llei que els supermercats llencessin o destruïssin menjar en bon estat que no venien i es va obligar que el donessin a associacions caritatives i bancs d’aliments. Però com a consumidors podem fer un petit canvi d’hàbits per a revertir aquestes dades, intentar consumir de manera més ètica i equilibrada i, a més, estalviar diners.

1. Fer servir aplicacions per a oferir i aconseguir menjar

Els telèfons intel·ligents presten la possibilitat de posar ràpidament en contacte qui vol donar menjar amb qui vol obtenir-ne de manera gratuïta o a un preu baix. Encara que són força desconegudes, n’hi ha de molt pràctiques. Aplicacions com ara TooGoodToGo, Tapper, NTEY o WeSaveEat permeten de consultar els establiments i restaurants que són a la vora i que venen lots amb allò que els ha sobrat a un preu molt baix. Iniciatives com SoyComidaPerfecta funcionen de manera diferent: els impulsors recuperen productes en perfecte estat per al consum procedents de la indústria i els supermercats abans que siguin llançats i després els comercialitzen amb descomptes del 80%. Són productes que acabarien a la brossa per la proximitat de la data de caducitat o perquè tenen mal aspecte o alguna petita tara, explicada a l’aplicació. Algunes altres, com ara Olio o Yo no desperdicio, funcionen com a eina col·laborativa per a compartir menjar. Tothom pot anunciar-hi allò que li sobra i veure quins productes sobren als altres, contactar-hi al xat de l’aplicació i donar menjar o bé obtenir-ne de manera gratuïta.

2. Comprar només allò que cal

Quan anem al supermercat, sovint acabem comprant més menjar que no necessitem, bé perquè no recordem si tenim prou quantitat d’un producte concret a casa, bé perquè pensem que no passa res si en comprem més ‘per si de cas’. Una bona manera d’evitar això és no anar-hi mai sense la llista de la compra o no acabar comprant més productes només perquè estan d’oferta. Per no deixar-se la llista a casa, és millor escriure-la en alguna aplicació mòbil, que a més es pot compartir amb els companys de pis o la família per assegurar que sempre sigui actualitzada. Planificar menús setmanals i mensuals amb les quantitats especificades també és una bona manera de no comprar ni cuinar de més. Un altre petit truc pot ser anar a comprar amb l’estómac ple. Sembla irrellevant, però diversos estudis demostren que anar-hi amb l’estómac buit comporta comprar aliments per caprici, amb més calories i més perjudicials per a la salut i, per tant, innecessaris.

3. Conservar correctament els aliments

La millor manera de no llançar menjar és conservar de manera correcta els aliments perquè durin tant com sigui possible. Sembla evident, però en això sovint cometem errors de manera inconscient. Els més comuns tenen a veure amb la conservació de la fruita i la verdura. No tota s’ha de guardar a la nevera i cal conèixer quina és millor guardar-la a dins i a fora. Les pomes, les peres, les cebes, els tomàquets i els alls es conserven bé a temperatura ambient, mentre que l’enciam, els espinacs, les mongetes verdes o el bròquil s’han de guardar a la nevera. Cal saber-ho perquè, a més d’influir en el gust, hi ha aliments, com els plàtans, que es passen abans si es conserven al frigorífic. Una manera de conservar millor alguns dels aliments que vagin dins la nevera és posar-los dins una bossa amb forats.

Per conservar adequadament la resta de productes convé consultar l’etiqueta, que sovint inclou instruccions. Si es tenen dubtes de si un producte es menjarà de manera imminent, sempre és millor guardar-lo al congelador. També és bona idea amb el pa –que s’endureix al cap de poques hores– i amb els plats ja preparats.

4. Aprofitar les sobres i la fruita més madura

Sovint cometem l’error de llançar la fruita quan encara no s’ha passat, simplement perquè mirem l’aspecte –que sovint és enganyós– i trobem que és massa madura. És veritat que ens pot semblar desagradable de menjar una fruita molt madura, però hi ha la possibilitat d’aprofitar-la fent-ne batuts, pastissos, compotes, melmelades o triturar-la i mesclar-la amb cereals com la civada, una alternativa per a esmorzar o berenar. Igualment, les verdures que comencen a fer-se malbé es poden aprofitar per fer una sopa o un puré o i dels tomàquets madurs es pot fer una salsa per a acompanyar.

Un altre mal hàbit que ens fa malbaratar menjar és llençar les sobres d’algun envàs o plat quan n’hi ha poc. Encara que ens pugui semblar que no es pot aprofitar, sempre és bona idea de guardar-ho per acompanyar algun altre plat. A les amanides, per exemple, s’hi poden afegir aliments de tota mena, siguin dolços o salats. Si ens sobren quantitats més grans de productes com la carn, també podem aprofitar-les per fer croquetes, canelons o guisats. Fins i tot el pa, que quan s’endureix sovint es llença, es pot ratllar o fer-ne torrades i torradetes de santa Teresa. També se’n pot posar a la sopa de ceba o d’all.

5. Calcular bé les quantitats

Calcular bé les quantitats de què es cuina és una de les maneres més útils de no llençar menjar. Així, en compte de cuinar ‘a ull’ o fer-ne de més pensant que ‘millor que sobri que no pas que en falti’, és millor informar-se de quina quantitat de cada producte correspon a una ració abans de cuinar-lo. De la mateixa manera, també és bona idea servir petites quantitats d’aliment al plat, per assegurar que no les barrejarem amb salses o condiments que al final no ens acabarem menjant. Si el producte ja s’ha barrejat amb la salsa, l’oli, la sal o el vinagre, és més difícil de conservar, especialment si es tracta de verdures o hortalisses com l’enciam.

6. Omplir les neveres solidàries

Participar en les iniciatives de donació aliments és una manera de lluitar contra el malbaratament alimentari i alhora ajudar les persones en situació de vulnerabilitat. Iniciatives com Nevera Solidària conviden a tothom que tingui aliments frescos o cuinats que no pugui consumir-los a dur-los a un punt on hi hagi una nevera solidària perquè algú altre els pugui aprofitar de manera gratuïta. Una altra opció és donar-los al Banc dels Aliments o a fundacions com Càritas.

7. Fer adob natural amb el menjar

En cas que es tingui un hort o un jardí, l’opció més ecològica és aprofitar les sobres del menjar per fabricar compost natural que serveixi d’adob. Amb les pells de la fruita i les patates, les restes de verdura i hortalisses, les sobres de menjar sòlid, brous i potatges o els productes caducats o deteriorats es poden fer-ne i alhora és una alternativa per a reduir l’ús de les bosses de brossa de plàstic.

Però cal tenir en compte que no existeix un consens total en la definició de malbaratament alimentari, que varia en funció de l’organització. Mentre que algunes consideren que qualsevol aliment no dedicat a l’alimentació es malgasta, algunes altres –com la FAO– creuen que un aliment al qual s’ha donat un ús alternatiu, com el compostatge, no s’ha malgastat.

8. Organitzar i mantenir la nevera

Una bona organització de la nevera és bàsica per a evitar el malbaratament alimentari. Ordenar-la de manera que els productes que han de caducar abans es posin davant evita de llançar-los. A més, cal estar atents al bon funcionament del frigorífic i fer-ne una neteja general, si més no, una vegada a l’any, desconnectant i retirant totes les safates des de l’interior. També és una bona opció la nevera amb tecnologia biofresh, que té un espai a poc més de 0 graus que permet que els aliments es conservin millor però no arriba a congelar-los.

9. Diferenciar entre data de caducitat i data de consum preferent

Els consumidors sovint no diferencien entre la data de caducitat i la de consum preferent, i saber-ne les diferències és important a l’hora de no precipitar-nos a llençar el menjar. La primera s’indica en productes que es passen ràpidament i que tenen perill microbiològic, com ara la carn o el peix. En aquests casos, no es recomana d’ingerir-los passada la data de caducitat. Però no és el cas dels productes que tenen data de consum preferent, que són més estables i, encara que perdin algunes propietats, poden consumir-se passada la data en qüestió.

Però en el cas dels productes caducats, hi ha algunes excepcions. Segons que informa l’OCU, productes com ara els iogurts, les begudes refrescants, els aperitius salats o les pastes seques poden consumir-se encara que s’hagin sobrepassat uns quants dies de la data de caducitat.

10. Fabricar cosmètics naturals amb els aliments

Una altra manera d’aprofitar els aliments que ja no es puguin menjar és fer-los servir per a fabricar cosmètics naturals. És una alternativa ecològica que, a més, pot reduir el consum d’uns productes que solen anar envasats amb molt plàstic. Amb un alvocat molt madur es pot fer, per exemple, una mascareta per als cabells. Aquesta fruita té propietats molt hidratants i, si a més s’hi aplica calor, pot deixar els cabells amb molt bon aspecte. Per als cabells també són molt populars les mascaretes de iogurt i mel. De la mateixa manera, l’oli utilitzat es pot fer servir per a fabricar sabó casolà.

11. Prendre consciència si es té un restaurant o establiment

És evident que les mesures contra el malbaratament alimentari no poden anar encarades a fer prendre consciència només al consumidor. Més enllà de les normatives que puguin impulsar-se a cada país, els restaurants i establiments també poden fer molta feina. D’aquesta manera, els propietaris o treballadors dels restaurants i establiments poden impulsar mesures com ara dividir la carta per ‘talles’ –amb la quantitat que prefereixi cada client–, portar pa només en cas que en demani, donar o vendre tot allò que hagi sobrat o oferir al client d’endur-se en una carmanyola el menjar que no s’hagin acabat.

12. Practicar el freeganisme

El freeganisme és el moviment anticonsumista que proposa una participació limitada en l’economia convencional, un consum de recursos mínim i que s’aprofitin millor. Una de les seves estratègies és la recol·lecció d’aliments que han estat llençats o descartats. Així, els activistes freegans en cerquen als contenidors, demanen als establiments o supermercats si es poden endur el menjar que els ha sobrat o s’esperen a la porta quan és l’hora de tancar i després agafen del contenidor el menjar que acaben de llençar, la majoria del qual vegades es troba en perfecte estat dins les bosses de plàstic. Alguns activistes d’aquest moviment també defensen d’agafar les sobres dels plats abans els establiments no les retirin i de demanar directament si és possible d’endur-se el menjar que ha sobrat.