Malaguanyada regla

Si féssim un estudi del grau de coneixement que les dones tenim sobre el cicle menstrual, a banda la imatge negativa tan instal·lada a la consciència col·lectiva, probablement constataríem que moltes de nosaltres en realitat no en sabem ni de bon tros tant com ens pensem, i que molta de la informació que tenim integrada és, en realitat, força imprecisa. I que, a més, encara considerem certs uns quants mites i falses creences sobre la regla.

Sabem quan pot arribar la regla per primera vegada i més o menys quan se n’anirà per sempre. Mentre som dones menstruants, fem mans i mànigues per evitar un embaràs no desitjat o per buscar-lo, podem reconèixer alguns símptomes físics que ens indiquen que ovulem (els cabells i la pell més lluminosos) o que som a punt de menstruar (aparició de granets, panxa i pits més arrodonits…). De vegades ens adonem amb claredat que la irascibilitat o el cansament tenen a veure amb allò que els metges anomenen ‘síndrome pre-menstrual’, mirem d’anar equipades perquè l’arribada de la regla no ens agafi desprevingudes…

Sí, en sabem unes quantes coses, de la regla, i les tenim en compte per anar pel món. I alguns homes també en tenen nocions. Però amb això no n’hi ha prou, perquè no som prou conscients, col·lectivament, de la ciclicitat de la naturalesa femenina i de com la desaprofitem. Moltes dones ens n’hem desconnectat. I si ignorem la nostra pròpia naturalesa cíclica i no la reivindiquem, és una fal·làcia esperar que els homes l’entenguin i la respectin. El sistema en què vivim espera de nosaltres que funcionem de manera lineal, i ni li importa ni té gens en compte les fases del cicle menstrual i allò que mouen en nosaltres.

I què mouen? Doncs més enllà de canvis físics i hormonals, mouen estats anímics, que fan sentir-nos pletòriques o cap endins. Durant la fase pre-ovulatòria, la setmana després de tenir la regla, és quan moltes dones ens sentim amb més energia física, més obertes, amb ganes de relacionar-nos, lleugeres. I també hi predomina la part racional i analítica, capaç de planificar, de controlar més bé els impulsos. En la fase ovulatòria estem receptives, tenim més capacitat d’empatia i de comunicació, de tenir cura dels altres i també de donar forma concreta a les nostres idees, a la nostra creativitat. La fase pre-menstrual és la que travessem amb més dificultat: ens sentim més sensibles, irascibles, explosives, tot ens costa més… Són dies adients per a deixar anar allò que ens fa nosa a la vida… I a la fase menstrual el cos ens demana d’aturar-nos… I descansar, encara que no ho fem. Les dones estem massa acostumades a menystenir les pròpies necessitats i a renunciar-hi. En aquest sentit, aprendre a escoltar en comptes de silenciar el malestar i el dolor pre-menstrual o menstrual i a interpretar-lo com un toc d’atenció cap a nosaltres mateixes podria transformar radicalment la manera com vivim la menstruació.

Aquesta teoria es nodreix de la saviesa ancestral femenina. I, més recentment, de l’immens abast i l’impacte de la tasca d’algunes dones que es dediquen a compartir i difondre aquesta mirada i aquesta comprensió del cicle menstrual, de les seves fases i de les etapes de la sexualitat a la vida. Fins al punt que cada vegada es parla més d’un moviment emergent de dones que van prenent consciencia de la naturalesa cíclica femenina, que com més va més escolten i respecten els propis ritmes a l’hora d’actuar i de relacionar-se amb el món, i també que malden per transmetre i fer entendre aquesta ciclicitat. El treball de Miranda Gray, autora del best-seller Luna roja, editat per primera vegada l’any 1994, o de Sophia Style, antropòloga impulsora (des del poble de Camallera!) de la web Mujer cíclica, entre més, en són referents, i van capgirant la percepció que tenen de la menstruació desenes de milers de dones d’arreu del món (no és cap exageració: segurament faig curt). Ben a prop, instal·lada a la Garrotxa, també tenim la barcelonina Anna Salvia, educadora sexual i autora d’un llibre molt recomanable: Viatge al cicle menstrual. I n’hi ha més. Dones generoses, creatives i sàvies que escriuen, fan conferències, tallers de formació i més activitats per a compartir el seu coneixement i proporcionar eines transformadores a moltes més dones.

A qui tot això li vingui de nou i vulgui treure la cavalleria per titllar-ho de bajanada, a qui tingui la temptació de llançar-hi algun comentari masclista i despectiu, li prego que abans faci l’esforç d’informar-se’n, amb una actitud receptiva i oberta. I em permeto de suggerir a totes aquelles dones a qui això no els hagi ressonat ni gota que ho provin (com la copa menstrual!). Que provin de començar a observar-se i escoltar-se des d’un altre lloc. Aprofitem tot allò que ens pot aportar el fet de viure més connectades a les fases dels nostres cicles!