09.08.2017 - 17:50
També acull ‘Cartells de Revolució’, un recorregut per la història a través d’aquest mitjà d’expressió
MÀLAGA, 9 (EUROPA PRESS)
Els espais expositius temporals de la Col·lecció del Museu Rus de Sant Petersburg Màlaga es renoven al complet amb les mostres ‘Aleksei i Andreas Jawlensky. L’aventura del color’, que recupera una de les figures més destacades de la pintura expressionista russa, Aleksei Jawlensky (Torzhok, Rússia, 1867-Wiesbaden, Alemanya, 1941), i amb ‘Cartells de la Revolució’.
El pintor, contemporani i amic de Kandinsky, va desenvolupar la major part de la seva carrera a Alemanya, país al qual va emigrar el 1896 i va viure allí fins que va morir el 1941.
A Munic estudia Belles arts i coincideix amb Vasili Kandinsky i la també artista Marianne von Werefkin. Jawlensky i Kandinsky participen junts en diferents projectes artístics i exposicions del grup Der Blaue Reiter-El genet blau, a partir del 1911.
Al costat de Paul Klee i Lyonel Feininger funden el col·lectiu Die Blaue Vier –Els quatre blaus– el 1924. Aquest grup duu a terme mostres col·lectives tant a Alemanya com els Estats Units. Els quatre artistes comparteixen un interès comú per l’art medieval i el primitiu, a més d’un ús molt personal de les varietats cromàtiques.
L’exposició que presenta la Col·lecció del Museu Rus recupera l’obra d’aquest pintor; en ella es pot fer un recorregut sobre les diferents etapes artístiques, establint una relació entre l’autor i el moment històric, com és el canvi de l’ús dels colors després de la I Guerra Mundial, o bé un reflex del seu estat de salut, que es va anar deteriorant a poc a poc com a conseqüència de l’artrosi que va patir en els seus últims anys de vida.
CARTELLS DE LA REVOLUCIÓ
D’altra banda, la Col·lecció del Museu Rus rep l’exposició ‘Cartells de la Revolució’. Aquesta mostra, composta per cartells i fotografies de l’època, és un recorregut per un dels episodis més coneguts de la història d’aquest país, com va ser l’època de la Revolució, de la qual a l’octubre d’aquest any es compleix un segle.
A més d’un mitjà d’expressió, els cartells van ser un instrument de propaganda que marcava els diferents corrents, usant una simbologia fàcilment identificable. La consigna era emprar un llenguatge breu i combatiu, prenent com a punt de partida les imatges i estètica populars, a més d’influències modernistes i de les avantguardes russes.
Els corrents ideològics van trobar en els cartells el vehicle idoni per arribar a qualsevol segment de la població. Al seu torn, mostren dos vessants diferenciats: d’una banda, aquells que són un reflex d’un futur esperançador i, per un altre, els que inciten a la revolució proletària.
Els diferents artistes ensenyaven en els seus treballs temes com la guerra, la lluita contra la burgesia internacional, la propaganda antirreligiosa, la falta de recursos econòmics o l’analfabetisme del poble.
Ciutats com Petrograd, que en l’època soviètica passarà a anomenar-se Leningrad per tornar a ser, en l’actualitat, Sant Petersburg, van ser la seu de part d’aquests moviments gràcies en part a la posada en funcionament en els anys 20 de l’Agència Telegràfica Russa (ROSTA). Noms com Vladímir Kozlinski i Vladímir Lébedev van destacar en aquesta època.
‘Cartells de la Revolució’ convida a conèixer la influència d’aquest mitjà de comunicació, fonamental en la Rússia soviètica i que està lligat íntimament a la cultura i el desenvolupament de la història d’aquest país.
