24.07.2023 - 21:40
Les eleccions espanyoles han revelat un equilibri màxim entre blocs, sense majories clares. El PP, Vox, UPN i Coalició Canària tenen 171 diputats; el PSOE i els seus aliats en la investidura n’han obtingut 172. Junts, que pot decantar majories, n’ha aconseguits 7 i es preveu que ara hi hagi una situació de blocatge, si més no durant mesos, que pot acabar amb una repetició de les eleccions. Tanmateix, la situació canvia radicalment si ens fixem en el resultat que hi ha hagut estrictament a Espanya, és a dir, l’estat espanyol sense comptar-hi Galícia, el País Basc i als Països Catalans, on hi ha un sistema de partits i un comportament electoral totalment diferenciats.
El primer fet que es destaca és que hi hauria una amplíssima majoria absoluta de PP i Vox, que obtindrien 123 escons dels 215 que s’hi reparteixen i més del 50% de vots. El PP seria de manera molt més destacada la primera força, amb 23 escons més que el PSOE. En aquest cas, seria previsible que Alberto Núñez Feijóo tingués una còmoda investidura d’ací a un mes i fos president del govern espanyol de bracet de Vox.
Això vol dir que, a grans trets, aquesta majoria absoluta s’ha frenat en aquestes tres nacions sense estat, on els socialistes aconsegueixen de retallar la diferència, amb 47 escons, contra els 38 del PP. De fet, si solament tinguéssim en compte Galícia, el País Basc i els Països Catalans, el PP i Vox aconseguirien 46 escons i, en canvi, els socialistes i Sumar 61, 15 més, als quals caldria afegir partits que s’oposen al bloc de la dreta espanyolista i que han assolit representació, com ara ERC, Junts, el PNB, EH Bildu i el BNG.
També hi ha més diferències destacades en el suport a la ultradreta. Dels 33 diputats que ha obtingut Vox, 25 han sortit d’Espanya. A Galícia, el País Basc i els Països Catalans hi té molta menys incidència; solament s’hi compten els 8 que ha obtingut als Països Catalans. El 76% són a Espanya, on el suport a Vox s’enfilaria fins al 14% dels vots.
Per contra, la situació de Sumar és totalment a l’inrevés. Dels 31 diputats que tindran al congrés espanyol, 17 han estat elegits a Espanya i 14 a Galícia, el País Basc i els Països Catalans. De manera que el 55% són triats a Espanya i el 45% en aquests tres territoris, molt per sobre de la proporció d’escons que tenen al congrés espanyol, que és d’un 38,6%. A més, cal afegir en aquesta coalició el suport de partits amb una presència important en aquests territoris. Dels elegits per Sumar, 2 són de Compromís, 5 dels comuns i 1 de Més per Mallorca.
Més bipartidista i de dretes
La diferència entre Espanya i aquestes tres nacions també està en el bipartidisme. A Espanya, el PP i el PSOE acumulen més del 80% dels escons –173 de 215– i Vox és tercer d’una manera destacada. En bona part de les circumscripcions espanyoles, amb un problema seriós de despoblament, es reparteixen molt pocs escons, i això també fa que la gran majoria de vots i diputats es concentrin en els dos grans partits d’àmbit estatal.
En canvi, el PP i els socialistes representen el 62% dels escons dels Països Catalans, Galícia i el País Basc, on hi ha més pluralitat de formacions i un vot més repartit. De fet, de tots els diputats elegits que no formen part de les quatre candidatures d’àmbit estatal, només un no ha estat triat en aquests territoris, el de Coalició Canària.
Els resultats en aquestes tres nacions evidencien, per tant, un sistema de partits totalment diferent de l’espanyol, escorat a la dreta, que hauria tingut garantida una majoria absoluta. Això s’ha combinat amb uns altres sistemes, als Països Catalans, Galícia i el País Basc, en conjunt més progressistes i que inclouen l’eix nacional. Aquest fet, que ha estat fonamental en la configuració de majories al congrés espanyol, xoca amb la voluntat de la majoria d’Espanya.