14.03.2019 - 11:13
|
Actualització: 14.03.2019 - 19:47
‘Declararà?’, li ha preguntat Manuel Marchena. El major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, ha contestat afirmativament, encara que tenia el dret de no fer-ho perquè està pendent de judici a l’Audiència espanyola. Aquest era el moment més esperat del dia i Trapero s’ha sotmès a l’interrogatori de les acusacions, començant per un interrogatori bel·ligerant de Vox. Vegeu la declaració com a testimoni del major Trapero del matí:
I ací la compareixença de la tarda:
La part més destacada ha arribat amb el torn de la fiscalia, quan Trapero ha detallat que Mossos, policia espanyola i Guàrdia Civil, van pactar que la intervenció durant el referèndum requeia sobre els cossos espanyols. Aquesta afirmació, tot rememorant com els ho va comunicar la jutgessa del TSJC Mercedes de Armas, trenca amb el relat fet per Diego Pérez de los Cobos i José Antonio Nieto, que en les seves declaracions van denunciar els mossos per haver actuat de forma passiva i ‘trencar els compromisos’ establerts. Segons Trapero, el cos català –a través de Ferran López, que era qui assistia a les reunions de coordinació–, es comprometia a enviar parelles de mossos als col·legis en els dies previs per a alertar que la votació estava prohibida. Mentre que durant l’1-O ‘el gruix de l’ordre públic’ requeia en Guàrdia Civil i la policia, perquè tenien 6.000 agents vinguts d’arreu i els mossos només entre 800 i 1.000 (d’ordre públic).
La principal teoria de les acusacions està centrada a vincular els mossos amb els líders independentistes i demostrar que el cos, va actuar en favor del referèndum. Trapero ho ha negat. ‘L’operatiu dels Mossos el van dissenyar els seus comandaments per tal de complir l’ordre de la magistrada del TSJC. Ens hauria agradat tenir millors resultats, sí’, ha dit a resposta de la fiscalia.
El partit d’extrema dreta ha intentat de demostrar la suposada passivitat dels mossos durant els fets del 20-S a la conselleria d’Economia, mentre que Trapero ha fet una defensa a ultrança de l’actuació del cos. Trapero ha dit que va estar ‘contínuament en contacte amb la Guàrdia Civil durant tot el dia’ i que es va implicar personalment en l’operatiu quan el jutge del 13 –que ordenava l’escorcoll– li va trucar per a expressar-li que estava ‘preocupat’ per les imatges que estava veient: ‘Em va demanar que garantís la comitiva judicial’.
‘Vam demanar el passadís als voluntaris per evitar un contacte directe del passadís de la Brimo amb les persones concentrades’, ha continuat explicant Trapero. Però a les 22 hores la Guàrdia Civil li va comunicar que l’escorcoll podia ‘allargar-se hores’, de manera que van desfer el cordó. Quan van tenir coneixement que la secretària judicial podia sortir, van decidir que fes pel teatre: ‘Vam oferir a la secretària judicial una sortida alternativa per estalviar el temps de tornar a muntar el cordó’. I ha afegit: ‘No és veritat que la secretaria judicial hagués de sortir camuflada entre el públic’.
‘Irresponsable’
Sobre la seva relació amb el conseller Joaquim Forn, el major dels mossos ha dit que a diferència del conseller Jordi Jané, no volia que li enviessin tots els informes d’intel·ligència. Però li ha retret les declaracions que feia sobre els Mossos i que el cos permetria referèndum. En aquest sentit, ha dit que les paraules tenien ‘un punt irresponsable’.
També ha relatat, preguntat pel fiscal, com va viure la destitució de Jané: ‘Amb el conseller Jané vam parlar de la incomoditat que ens produïa a tots dos la situació política. I ell va plegar perquè no volia córrer cap risc’.
Va avisar al govern que estaven amb la constitució espanyola
Trapero ha explicat que el 28 de setembre es va reunir amb Puigdemont, Junqueras i Forn i els va dir clarament que els Mossos ‘no acompanyaven el procés independentista’, els van ‘emplaçar’ a complir la llei i les ordres judicials i van dir que el cos mai actuaria en contra de la llei i la constitució espanyola. A més, els van dir que estaven ‘molestos’ per declaracions de Forn i Turull sobre l’1-O. També van recordar que tant ell com els comissaris que l’acompanyaven estaven avisats personalment pel TC i que corrien ‘riscos personals’. Havia demanat a la reunió que també hi anés Forcadell, que no hi va assistir. ‘Facin la feina que hagin de fer’, ha explicat que li va respondre Puigdemont.
També ha revelat que la policia catalana tenia preparat dos dies abans del 27 d’octubre i la declaració d’independència del Parlament de Catalunya un pla d’actuació per a detenir, si fos necessari, el president Carles Puigdemont i tots els consellers del seu govern.
Revela que el dispositiu de l’1-O era pactat entre tots els cossos policíacs
Preguntat pel fiscal Javier Zaragoza, ha revelat una reunió amb la magistrada del TSJC Mercedes de Armas el 27 de setembre del 2017 en què deixava clar als comandaments policíacs dels Mossos, de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil que la responsabilitat de donar compliment a l’ordre per a l’1-O era compartida. I que les ordres prèvies de la fiscalia ‘deixaven de tenir vigència’. Això volia dir, al contrari del que van declarar el coronel de la Guàrdia Civil Pérez de los Cobos i el comissari de la policia espanyola Sebastián Trapote, que allò que valia era l’ordre de la magistrada. I, a part de la responsabilitat compartida del dispositiu i coordinada per Pérez de los Cobos, hi havia també la consideració del manteniment de ‘la normal convivència ciutadana’.
Trapero ha explicat que arran d’aquesta ordre, i en les reunions de coordinació dels cossos policíacs de després, en què el comissari Ferran López assistia com a representant dels Mossos, es va ‘pactar un dispositiu conjunt’, és a dir, que els Mossos tenien un paper, que era el de desplegar binomis d’agents pels col·legis electorals, i que la força d’ordre públic l’assumia pràcticament tota la policia espanyola i la Guàrdia Civil, perquè tenien desplegats sis mil agents al Principat. Així contradiu l’argument de les acusacions i dels comandaments policíacs espanyols que han testificat segons els quals van haver d’activar ‘el pla B’ ben d’hora al matí quan van veure, van entendre, que els Mossos no eren eficaços en el tancament dels col·legis; perquè, segons deien, la responsabilitat de tancar-los era inicialment i principalment dels Mossos.
