Maison Jorba, els grans magatzems catalans a Brussel·les

Carrer de Moscou, 24, Saint-Gilles, Brussel·les
Mapa a Google

En la configuració actual del Portal de l’Àngel de Barcelona com una de les artèries comercials principals del país, hi tenen molt a veure uns grans magatzems que hi ha a la cantonada mar amb el carrer de Santa Anna. Cada generació de barcelonins ha conegut l’establiment amb un nom diferent, a mesura que ha anat canviant d’amos: els més joves, el coneixen com el Corte Inglés de Portal de l’Àngel; els més granadets, com les Galerías Preciados, i els més grans el recorden amb el nom popular de Can Jorba, en referència als grans magatzems que hi va inaugurar el 25 d’octubre de 1926 el petit empori comercial fundat pel calafí Pere Jorba i Gassó (1849-1927) i la seva dona, Teresa Rius i Vilaseca (1850-1908). D’ençà de bon principi, aquest edifici emblemàtic de tall classicista i presidit pel lema de la família, Labor omnia vincit, es va fer famós no sols per la varietat dels productes i preus ajustats que oferia, sinó també per la terrassa espectacular oberta al públic i per ser el primer del país que va incorporar escales mecàniques per anar d’una planta a una altra, tota una atracció.

No era, amb tot, el primer establiment dels Jorba a Barcelona. Anteriorment, ja amb el seu fill Joan Jorba i Rius al capdavant del negoci, havia obert el 1911 una botiga al carrer del Call que, arran de l’èxit fulminant, va anar incorporant més locals de la zona fins a fer el gran salt a l’actual Portal de l’Àngel. I els Magatzems Jorba, com a marca, havien nascut molt abans, el 1886, a Manresa, una ciutat que va veure com al llarg del segle XX florien establiments amb el rètol de la família per tot el centre: del carrer d’Urgell al carrer del Born, passant per la plaça de Sant Domènec i la Muralla del Carme, on a partir del 1936 es va aixecar un gran edifici d’estil art déco amb les lletres Jorba al capdamunt. Però l’empresa més atrevida i reeixida del comerç manresà, en paraules de l’estudiós Joan Vila-Masana i Portabella, va tenir també una expansió europea menys coneguda: la Maison Jorba a Brussel·les.

Aquest investigador és, de fet, l’autor de la recerca més completa sobre l’aventura internacional de la família, que es va produir gràcies a un viatge de prospecció de Joan Jorba per a ampliar horitzons. Aprofitant l’oportunitat de fer negoci en països que acabaven de sortir de la Primera Guerra Mundial i anaven mancats de productes, els primers mesos del 1919 va visitar París, Lió i Brussel·les. I va ser l’actual capital comunitària, la que el va atraure més, fins al punt d’obrir-hi la primera sucursal fora de Catalunya poques setmanes després, el mes de maig. Era situat en un carrer cèntric, no gaire lluny de la Grand Place i de la Borsa, i hi venien teixits, roba confeccionada i molts articles més seguint la fórmula dels magatzems de Manresa i Barcelona.

Dos mesos després, el juny del 1919, la Maison Jorba es traslladava a l’avinguda d’Anspach, 116, on ara hi ha la coneguda sala de concerts AB (Ancienne Belgique). I al principi del 1921, veient que Saint Gilles es configurava com un dels barris més de moda de la ciutat, es va fer l’últim trasllat fins al carrer de Moscou, 24, davant mateix de l’església de Saint Gilles. En aquest emplaçament va mantenir les portes obertes fins al començament del 1923, ara fa just un segle, quan l’experiència internacional dels Jorba es va aturar en sec. Joan Vila-Masana n’explica diplomàticament el motiu: “Una gestió poc afortunada del responsable dels magatzems a Brussel·les […] va obligar a tancar el local, quatre anys més tard de l’obertura.”

I una mica més: Un amable lector ens ha indicat que, a banda la densa xarxa comercial a Manresa, Barcelona i més efímerament a Brussel·les, la família Jorba també va crear un petit imperi tèxtil amb colònies i fàbriques a la Catalunya central… i una ramificació a Amèrica. El 1949 Joan Jorba i Puigsubirà, nebot de Joan Jorba i Rius, va inaugurar a l’Uruguai una de les empreses tèxtils més prestigioses del país, Jorba SA.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat