16.04.2024 - 21:40
La memòria de Guillem Agulló, amb voluntat indomable, perdura en els carrers i en els cors del poble, com una llavor que germina a l’ombra, malgrat els intents de sotmetre-la al silenci, florint en la terra de la resistència. Ja són trenta-un anys de l’assassinat i el seu esperit resisteix amb una força renovada.
El nom de Guillem Agulló, escrit a la paret, en aquella paret plena de frases de lluita, en aquella paret de voluntats darreres; en aquella paret de la fosca escaleta, paraules que parlen d’un amor invencible, paraules que parlen de llibertat. El seu nom persisteix entre nosaltres, testimoni d’esperança, com un batec que ressona en les parets de la història.
En aquella paret, carregada de consignes de resistència, entre els sotracs de la pesta feixista que asfixia el País Valencià, el seu nom esdevé un clam, una promesa de vida que resisteix amb una voluntat de viure, de perviure, hivern i estiu, la primavera també, també la tardor, i els dies de pluja i de vent. Malgrat els intents persistents de silenciar la seva memòria.
El llegat de Guillem Agulló perdura com la flama que no pot ser extingida, com la paraula que ressona en la consciència col·lectiva, recordant-nos que la lluita per la justícia i la llibertat no s’apaga mai. El seu nom, gravat en les parets de la memòria, es dibuixa, ferm, indomable, en els cors i en els versos; persisteix, malgrat el temps, contra l’oblit.
Però, com una consigna, circula per tot el poble el nom de Guillem Agulló, recordant-nos que la memòria és resistència i que no podran esborrar mai el seu nom.
