Mai no és bon moment

A Galícia viviu uns dies molt durs, Maria, a causa de l’enfonsament del vaixell pesquer Vila de Pitanxo. A més, la desgràcia ha passat lluny, a la freda Terranova tan coneguda pels bascs. En el moment d’escriure aquestes línies, han rescatat tres mariners vius, deu morts i no hi ha ni rastre dels altres onze. Els fets d’aquesta setmana seran, probablement, la tragèdia més greu que ha passat a Galícia en molt de temps.

Quan mengem el peix que han capturat aquests pescadors, seria bo de recordar que en gaudim gràcies a l’esforç de treballadors que fan feina en condicions molt dures. Convé recordar-ho.

Anant ara a Catalunya, un dels missatges principals de la conferència que el president Pere Aragonès va fer dilluns va ser que, si el problema de Catalunya no se solucionava aviat, seria més fàcil que l’extrema dreta arribés al govern d’Espanya. Fa setmanes que el govern de Catalunya demana una reunió de la taula de diàleg al govern espanyol, però no rep cap resposta.

Els analistes de Madrid van demanar als catalans que esperessin, que no convenia de reunir-se enmig de la campanya de les eleccions regionals de Castella i Lleó. Una vegada fetes, no hi hauria d’haver cap problema per a seure a la taula. Ara diran que no és bona idea reunir-se mentre no es formi el govern d’aquesta regió, que la fotografia de la taula podria accelerar un acord entre el PP i el Vox, i que és millor deixar que passi un temps. Mai no serà un bon moment per a fer alguna cosa en aquesta taula, perquè abans que no ens pensem ens arribarà la precampanya de les eleccions espanyoles.

La proposta d’Aragonès ha obert les portes a un debat que sorgeix de tant en tant. Hi ha cap partit polític important a Espanya que estigui disposat a posar en perill el seu estatus per reconèixer el dret de decidir dels nostres pobles? Al llarg de la història no n’hi ha hagut cap, i no n’hi haurà en el futur. És millor mirar cap a Europa.