Qui són els cinc magistrats europeus que han decidit sobre la immunitat de Puigdemont?

El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) ha desestimat el recurs de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí contra el suplicatori que va aprovar el Parlament Europeu, de manera que perden la immunitat que fins ara tenien garantida per unes mesures cautelars. Els membres del TGUE són, pràcticament, els mateixos que el juliol del 2022 van dictar una mala sentència per als exiliats en una causa judicial pel vet que els havia imposat l’ex-president del Parlament Europeu Antonio Tajani al començament de la legislatura.

L’únic dels cinc membres de la sisena sala ampliada del TGUE que ha repetit és qui fou el ponent d’aquella la sentència, el veterà magistrat grec Constantino Iliopoulos, que ja s’ha jubilat. L’ha substituït una jove magistrada xipriota, Anna Marcoulli, que d’ençà del mes de setembre és la presidenta d’aquesta sala del TGUE i que és la ponent de la sentència sobre la immunitat i el suplicatori.

Anna Marcoulli

Anna Marcoulli (Nicòsia, 1974) és jutgessa del TGUE d’ençà del 2016, després de molts anys de feina al servei jurídic de la Comissió Europea, durant els quals va participar en la gestió de les activitats de la presidència xipriota del Consell de la UE l’any 2012. Va fer els seus estudis de dret al Regne Unit als anys noranta, i va ser admesa com a advocada a Xipre el 1997. Durant deu anys, entre el 1998 i el 2008, va formar part del servei jurídic de la República de Xipre. Marcoulli ha estat l’encarregada de redactar la sentència després de la deliberació amb els altres quatre magistrats de la sala.

Sten Frimodt Nielsen

El danès Sten Frimodt Nielsen (Copenhaguen, 1963), va començar la carrera com a funcionari al Ministeri d’Afers Estrangers de Dinamarca entre el 1988 i el 1991, i després fou nomenat secretari de l’ambaixada en la representació permanent de Dinamarca davant les Nacions Unides, a Nova York. Hi va estar quatre anys, i quan va tornar al seu país, el 1995, va acabar treballant al gabinet del primer ministre, entre el 1995 i el 1998, amb el socialdemòcrata Poul Nyrup Rasmussen, primer com a conseller i després com a conseller principal.

Entre el 1998 i el 2001 va fer un parèntesi, en què va treballar per a la representació permanent danesa a la UE com a ministre conseller, i després va tornar al gabinet del primer ministre, on va acabar essent una de les persones més importants i influents en afers legals al govern danès: va ser conseller especial per a qüestions jurídiques, cap del departament i va arribar a ser subsecretari d’estat entre el 2004 i el 2007. Fou aleshores que va ser nomenat jutge del TGUE, on ha estat president de sala dues vegades. Per la seva tasca per al govern de Dinamarca va rebre la distinció de cavaller de primer grau de l’Orde de Danneborg.

Juraj Schwarcz

Un altre dels magistrats que integra la sala que jutja les demandes dels exiliats contra el Parlament Europeu és l’eslovac Juraj Schwarcz (Kosice, 1952), que fa tretze anys que és jutge al TGUE. Va començar la carrera especialitzant-se en dret mercantil a Eslovàquia. Va passar per uns quants tribunals fins a arribar al Tribunal Suprem de la República d’Eslovàquia, el 2004. Entre el 2005 i el 2009 va ser designat president del Col·legi de Dret Mercantil del seu país, i va exercir durant aquest mateix període de docent a l’Acadèmia Judicial de la República d’Eslovàquia.

Heikki Kanninen

El finlandès Heikki Kanninen (Hèlsinki, 1952) té una llarga trajectòria com a jurista al seu país, on ha treballat per al govern. Primer fou lletrat del Tribunal Suprem contenciós administratiu i, després, va ser secretari general per a la reforma de la protecció jurídica en l’administració pública del govern finlandès. Era a començament dels anys vuitanta, i poc després es va incorporar a la direcció de la legislació del Ministeri de Justícia, entre el 1986 i el 1993. Entre el 1991 i el 1993 va ser membre de la Comissió de Recursos per als Refugiats.

Va desenvolupar la seva vocació europeista quan va treballar com a investigador a l’Institut de Dret Econòmic Internacional de la Universitat d’Hèlsinki, i sobretot quan fou nomenat secretari adjunt del Tribunal de Justícia de l’Associació del Lliure Comerç a Ginebra, fins al 1995. Tot seguit va ser membre del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees com a lletrat i, després d’un període de set anys en què va tornar a Finlàndia per participar en el desenvolupament de les institucions judicials finlandeses, va entrar de ple en els tribunals europeus, des del Tribunal de la Funció Pública de la UE fins al Tribunal General de la UE, on encara hi és i on ha arribat a ser vice-president i president de sala unes quantes vegades.

Rimvydas Norkus

I el membre més jove del tribunal és el lituà Rimvydas Norkus (Klaipeda, 1979). Va començar la carrera professional com a assistent judicial del Tribunal d’Apel·lació de Lituània i assessor del president, fins a l’any 2003. I posteriorment va ser director del servei de pràctica judicial del Tribunal Suprem contenciós administratiu. A Lituània va treballar també com a director del departament d’investigació del Tribunal Suprem, entre el 2010 i el 2012. Després va ser membre d’aquest tribunal i el va arribar a presidir entre el 2014 i el 2019. També fou membre del Consell de la Magistratura de Lituània entre el 2016 i el 2018. L’any següent fou nomenat membre del Tribunal General de la UE.