30.06.2021 - 21:50
Tant Vox, com diputats de Ciutadans i el PP han presentat recursos perquè es revoquin i es deixin sense efecte els indults als presoners polítics aprovats la setmana passada pel govern espanyol. Uns recursos presentats a la sala tercera del Tribunal Suprem, la contenciosa administrativa, que ja ha començat a estudiar el de Ciutadans. I en aquest cas, tot i que no ha acceptat les mesures cautelaríssimes perquè s’anul·lessin els indults immediatament mentre no decidia sobre el fons del recurs, la tramitació continua endavant. I això topa amb el criteri de molts juristes que consideraven que cap d’aquests partits no era pas legitimat per a presentar aquests recursos, i que ni tan sols s’haurien d’admetre. Ara, tan bon punt han estat admesos, comença un procediment que pot trigar uns quants mesos però que pot menar a una revocació. I qui ho haurà de decidir són cinc magistrats que formen part de la secció cinquena d’aquesta sala.
És possible encara que, tenint en compte que és una qüestió controvertida, el president de la sala tercera, César Tolosa Tribiño, decideixi d’elevar el debat al plenari. Però ara per ara recau en aquests cinc magistrats: Segundo Menéndez Pérez, Octavio Juan Herrero Pina, Wenceslao Francisco Olea Godoy, Ángeles Huet de Sande i Fernando Román García. I d’aquests cinc magistrats, n’hi ha tres, si més no, que poden tenir una posició contrària als indults o fins i tot hostil.
La forma i no el fons, però…
Convé recordar que la sala tercera no pot entrar a avaluar directament el fons dels arguments utilitzats pel govern espanyol sobre els elements de justícia, equitat i utilitat pública, elements que la llei de l’indult demana que es tinguin en compte a l’hora de prendre una decisió. D’ençà del 2001, aquesta sala contenciosa administrativa té capacitat per a controlar si els indults s’han concedit o s’han denegat respectant tots els requeriments formals que exigeix la llei; és a dir, sobre la forma, però no pas sobre el fons. Però en el curs dels anys la sala tercera ha anat entrant de mica en mica en aspectes que poden tenir a veure més amb el fons que no amb la forma, fins al punt que el 2013 van revocar la concessió d’un indult perquè van considerar que el govern espanyol havia actuat arbitràriament, és a dir, que no havia motivat prou la concessió de l’indult tenint en compte que els informes del tribunal sentenciador i de la fiscalia eren contraris. És aquest factor, l’arbitrarietat, on possiblement els magistrats poden tenir un marge de maniobra si la seva mirada política és prou esbiaixada.
Un d’aquests magistrats, Segundo Menéndez Pérez, ha estat president de la Junta Electoral espanyola (JEC) del novembre del 2017 al 2020. És a dir, durant els anys de repressió contra l’independentisme després dels fets de l’octubre en què la JEC ha tingut un paper central. Menéndez fou designat president en una renovació dels membres de l’òrgan que es va fer un mes abans de les eleccions imposades pel 155, les del 21-D. Aquella JEC es va encarregar de controlar obsessivament indicis d’independentisme als carrers i als mitjans, amb un zel inquisidor: prohibint que als Telenotícies es fessin servir les expressions “presos polítics” i “exiliats”, condemnant un reportatge del programa Sense ficció sobre els familiars dels presoners polítics, prohibint la llum groga a les fonts de Barcelona… I sobretot és la JEC que va engegar l’ofensiva contra el president Torra pels llaços grocs i les pancartes pels presos i els exiliats, i que va ultrapassar les seves funcions ordenant al parlament que li retirés l’escó sense que hi hagués sentència ferma. Fins i tot ordenant la retirada de la condició d’eurodiputat a Oriol Junqueras malgrat la sentència del màxim òrgan judicial europeu, el TJUE, que deia la contrària.
Si Segundo Menéndez era al capdavant d’un dels principals instruments de la repressió contra l’independentisme, un altre magistrat, Fernando Román García, ha estat sempre a l’ombra del poder que han ostentat dos dels seus grans amics: Alberto Ruiz Gallardón al Ministeri de Justícia del govern de Rajoy i Carlos Lesmes, encara al capdavant del Consell General del Poder Judicial. Román García, amic íntim reconegut de Lesmes, el dia que es va fer públic l’informe de Marchena va dir públicament que els indults als presoners polítics no s’haurien de concedir pas, “per manca de concòrdia”.
Fernando Román García és magistrat de la sala tercera sense haver fet gaires mèrits. Hi va haver crítiques quan el van designar, a començament del 2018, perquè hi havia candidats que tenien clarament una trajectòria molt més àmplia per a ocupar el lloc. Ell hi va arribar perquè Carlos Lesmes havia fet campanya per ell des de la presidència del CGPJ. Són amics, i Lesmes li tornava un favor. Román García va fer feina el 2012 i el 2013 al Ministeri de Justícia com a secretari d’estat, amb Ruiz Gallardón, perquè el PP aprovés una reforma del CGPJ que donava molt més poder al president de l’òrgan. I just en el moment que hi arribava Lesmes. No tanta capacitat de decisió dels vocals i molta més del president i la comissió permanent que ell designa. Quan Gallardón va caure, Román també. Fins que el 2018 Lesmes el va rescatar i el va col·locar a la sala tercera. I en una posició que, curiosament, el podria portar a decidir sobre una possible revocació dels indults als presoners polítics.
Dels altres tres magistrats de la secció cinquena, n’hi ha un que té un perfil molt afí al PP: Wenceslao Francisco Olea Godoy, que és membre de l’Associació Professional de la Magistratura, de caràcter conservador, i que fou designat membre del CGPJ a proposta del PP. A més, fou un dels magistrats que va deliberar en la sentència del 2013 en què s’establí el precedent de l’arbitrarietat per a revocar un indult que és més clar i que es tindrà en compte a l’hora d’examinar els indults dels nou presos polítics.
Els altres dos magistrats de la secció cinquena són Ángeles Huet de Sande, amb un perfil més progressista, i Octavio Juan Herrero Pina, que just enguany fa setanta anys i que es podria jubilar, amb la qual cosa quedaria una vacant a la sala.
