Magda Campins: “Des d’un punt de vista científic, els vacunats haurien de fer quarantena”

Avui ja s’apliquen noves mesures contra la covid-19 a Catalunya per frenar l’onada que hi ha hagut a causa de la variant òmicron. Ha tornat el confinament nocturn, hi ha limitació de deu persones a les reunions i la cabuda dels bars i restaurants s’ha reduït al 50%. Però per què s’han pres aquestes mesures? El govern assegura s’ha fonamentat en l’informe que va presentar el Comitè Científic Assessor de la covid-19 per a encarar la pandèmia. Però les restriccions que s’han pres finalment difereixen en certs punts de les proposades pels experts. Per exemple, ells no demanaven el confinament nocturn i, en canvi, recomanaven que tothom, vaccinat o no, fes quarantena si era contacte estret d’un positiu. Què ha passat? Quines són les mesures més efectives? Com evoluciona la sisena onda? Parlem de tot plegat amb la doctora Magda Campins, presidenta del Comitè Científic Assessor de la covid-19 i cap d’epidemiologia de l’Hospital Vall d’Hebron.

—N’hi ha prou, amb les mesures que s’han pres per a controlar aquesta sisena onada?
—No ho podem saber, nosaltres hem treballat amb unes hipòtesis basades en les dades científiques que teníem. Tenim dades molt sòlides com ara les de la transmissibilitat. Sabem que en dos dies o tres es doblen el nombre de casos. I això ja no tan sols al Regne Unit, sinó aquí. Però on tenim més incertesa és sobre la gravetat, les hospitalitzacions. Les dades que vénen de Sud-àfrica semblen indicar que és més lleu que la variant delta. En canvi, al Regne Unit no ho sabem. Com que quan vam fer aquests models feia pocs dies que l’òmicron realment era la variant majoritària allà, no sabíem si havia passat prou temps perquè els qui s’infectaven haguessin estat hospitalitzats. Per tant, les xifres d’ingressos eren baixes, però ignorem si era perquè necessitaven més temps a començar a ingressar o perquè realment és més lleu. Veient això, vam fer uns models considerant que fos igual de greu que la variant delta. I després un altre model suposant que fos un 50% inferior, per tenir una hipòtesi menys catastrofista.

—I què va sortir?
—Allò que ens va fer recomanar mesures contundents va ser veure que amb el model menys catastrofista el nombre d’ingressos que podíem tenir al gener seria el doble que havíem tingut a la tercera o quarta onades. Llavors vam decidir les mesures que tothom sap, que en realitat són les que el Consell Territorial espanyol havia dit que s’havien d’adoptar en un nivell d’alerta 4, en què ens trobàvem. El govern de Catalunya ha decidit unes mesures una mica més tèbies, però pensem que si entren en vigor tindran impacte. Si veiem que el nombre de casos, però sobretot d’ingressos, continua creixent, aquestes mesures s’hauran d’endurir. Però ara mateix calen. No ho podem deixar tot a les mans de la vacunació i les terceres dosis. I això no ho diem nosaltres; ho diu l’OMS, el CDC… Amb les terceres dosis, tot i posar-les als més grans de divuit anys, no n’hi ha prou per a aturar aquesta gran transmissibilitat que té l’òmicron.

—A l’hora de defensar les restriccions, el govern català ha fet molt d’èmfasi que s’ha basat en l’informe del comitè d’experts. Però si el mirem, les mesures proposades difereixen de les que s’han aplicat.
—Són més toves, les nostres eren més dures. Però van en la mateixa línia. Potser la gran diferència és el confinament nocturn.

—Parlant del confinament nocturn… En algunes altres declaracions dèieu que no sabíeu fins a quin punt aquesta mesura tenia efectivitat.
—Aquest confinament pot tenir efectivitat en nits molt assenyalades en què pot haver-hi una gran interacció social, com la nit de Cap d’Any. Les altres nits, crec, personalment, que com que el lleure nocturn és tancat, amb aquesta mesura el govern pretén que no hi hagi aldarulls o entrompades. I per això aplica el confinament nocturn en lloc de la limitació d’horaris que proposàvem nosaltres. És una mesura que en realitat no serveix tant per a tallar la transmissió, sinó per evitar l’efecte rebot que pot tenir el tancament del lleure nocturn. Crec que les altres mesures tindran més efecte per a evitar nous contagis que no pas aquesta.

—En un altre punt del document del comitè parlàveu de quarantenes dels contactes estrets de deu dies. Finalment, això no es farà.
—Aquesta decisió era molt important. Sabem que la variant òmicron fuig de l’efecte de les vacunes. Si en fuig, no podem garantir que algú, encara que hagi estat vacunat, esquivi la infecció, com passava amb la delta. Abans sabíem que un vacunat tenia un 50% menys de risc d’infectar-se i estava protegit amb més d’un 80% de formes greus de la malaltia. En aquest cas, sabem que quan algú s’ha vacunat amb dues dosis d’AstraZeneca, l’efectivitat cau a zero pràcticament al cap de deu setmanes d’haver-se posat l’última dosi. I si s’ha vacunat amb Pzifer cau a un 34% amb aquesta nova variant. Per tant, un vacunat amb només dues dosis té molt poca protecció. Per això és molt important que els qui han tingut un contacte estret amb un positiu, tant si han estat vacunats com si no, facin quarantena, per evitar que, si s’infecten, continuïn amb la cadena de transmissió. I això no ho diem nosaltres, sinó les dades científiques. De fet, el Departament de Salut també ho deia.

—Llavors per què no s’aplica?
—Els criteris seguits pel Ministeri de Sanitat espanyol per a prendre aquesta decisió segurament no són científics, sinó més aviat econòmics. Segurament tindrien moltes baixes laborals. Però des d’un punt de vista científic els vacunats haurien de fer quarantena.

—Per tant, els experts recomaneu que tothom qui pugui es confini?
—Si, no els donaran la baixa perquè el protocol no ho preveu, però la meva recomanació seria que, si poden facin teletreball, es quedessin a casa i miressin de reduir al màxim les interaccions. Entenc que no tothom ho pot fer. Per tant, si surten a treballar sobretot que vagin sempre amb la màscara posada i mirin de complir les normes bàsiques que hem dit sempre: màscara, higiene de mans, distància…

—En un altre punt del document dèieu: facilitar la disponibilitat i l’accés de proves d’automostra ràpides d’antígens. Aquests dies costa molt de trobar-ne a les farmàcies.
—Ara que ja s’han saturat els centres d’atenció primària, hi ha qui té dificultats per accedir-hi. Davant d’aquesta situació estaria bé que els governs facilitin als qui tenen símptomes de fer-se una prova d’antígens ràpida a casa. Si se la fan i la prova surt positiva ja no cal que vagin al centre d’atenció primària si té símptomes lleus, com ara un refredat. Pot entrar a la plataforma per notificar que és positiu, i així s’activa el protocol. Això també seria una solució per a descongestionar l’atenció primària, on es poden atendre els qui tenen alguna patologia. I no solament és positiu per als qui tenen símptomes, sinó que en la fase de mitigació on som, en què no sempre es fan proves als contactes, aquestes altres poden servir per a detectar possibles casos asimptomàtics. I així també ajuden a tallar la transmissió. Per això dèiem que les proves d’antígens s’haurien de facilitar o lliurar gratuïtament.

—S’entén correctament com s’han de fer les proves antígens? Si tinc símptomes em faig una prova, i si surt negativa ja està? Tot és correcte? Caldria que em fes una altra prova?
—Els antígens sobretot són vàlids si tens símptomes i una càrrega viral alta. Si el qui se la fa, malgrat tenir símptomes, té una càrrega viral baixa, la prova d’antígens pot sortir negativa. En una PCR segurament es detectaria, però pot ser que en un antigen no. Per això es recomana que aquests antígens es facin d’una manera seriada, que en una setmana se’n puguin fer tres. Una cada dos dies o tres. D’aquesta manera, si realment estàs infectat, pescaràs el moment de la càrrega viral més alta i la probabilitat que surti positiu.

—Suposo que amb els contactes estrets igualment. Si avui em diuen que sóc contacte d’algú que té covid-19, quan me l’he de fer, la prova?
—El millor moment per a fer-te la primera prova, tant si és un antigen, com si és una PCR, és el quart dia d’haver tingut el contacte estret. És quan hi ha més probabilitat que surtis positiu. Això sí, si el quart dia et surt negatiu, el setè dia has de repetir la prova.

—I ara que ve Nadal… Si algú es fa una prova d’antígens no significa que pugui anar a tots els dinars de festes tranquil·lament perquè no s’ha infectat, oi?
—Sempre és millor fer-se la prova que no pas no fer-se-la. Si et surt positiva evitaràs possibles contagis. El problema és el negatiu, que pot ser fals. Aquestes proves originen una falsa seguretat. Cal recordar que, malgrat tot, pots ser un fals negatiu.

—Tornant al document, parlàveu de suspensió d’activitats en espais interiors d’hoteleria i restauració. Amb el certificat covid no n’hi ha prou per a aturar aquesta sisena onada?
—No n’hi ha prou. Precisament el certificat covid s’aplica en tres paràmetres: m’han vacunat, he passat la covid-19 els últims sis mesos i tinc anticossos naturals, o m’he fet una prova. El problema és que el certificat recull els qui tenen dues dosis actualment, i hem vist que amb la variant òmicron l’efectivitat de la vacuna baixa molt en els vacunats de fa mesos. Per tant, perquè portem dues dosis no podem estar tranquils. Per una altra banda, sabem que els qui han passat la covid, amb aquesta nova variant tenen més capacitat de reinfecció. Per tant, la seguretat que ens dóna també és menor que no pas amb la variant delta. En aquest moment el certificat covid té menys valor que no pas fa poques setmanes, amb la variant delta. Tot i això, val més utilitzar-lo.

—Però hi ha una part del país, com ara al País Valencià o les Illes, on ara mateix l’única mesura que prenen, a part de les bàsiques, és aquest certificat.
—Això és totalment insuficient!

—Una altra mesura és la tercera dosi. Parleu de més grans de divuit anys. Tothom se l’haurà de posar?
—Sí, tothom s’haurà de vacunar amb aquesta tercera dosi. Sabem que la variant òmicron s’escapa molt de les vacunes, sobretot quan fa deu setmanes o quinze. Per tant, els qui es van vacunar entre principi d’any i l’estiu, haurien de rebre la tercera dosi immediatament. Sobretot, urgentment els més grans de seixanta anys, que són de risc, o els joves que s’han posat AstraZeneca o Janssen, perquè en aquest cas la protecció ha baixat més. Dimecres em vaig posar les mans al cap quan vaig sentir dir a Pedro Sánchez que acceleraven la vacunació i que el mes de març tindrien posada la tercera dosi els més grans de quaranta anys. Tenir posada la tercera dosi els més grans de quaranta anys el mes de març no és accelerar res. Tornem a anar tard.

—Durant molt de temps es va parlar de la immunitat de ramat. Què se n’ha fet? No ha funcionat?
—Aquesta immunitat de ramat només serà efectiva si l’apliquem a tota la població mundial. Si l’apliquem a un país, no té sentit, perquè passa això que acaba de passar: tota la immunitat que podia haver-hi aquí se’n va en orris amb l’arribada de l’òmicron.

—Enmig d’aquestes mesures, Pedro Sánchez va anunciar-ne també una altra, que és l’obligatorietat de la màscara a l’aire lliure. Això té cap efecte?
—Penso que l’efecte que pot tenir porta la màscara al carrer és de conscienciació, perquè tothom sàpiga que la pandèmia no s’ha acabat. Però a l’hora de reduir la transmissió no crec que en tingui cap. La transmissió sobretot es produeix en espais interiors. Per tant, la transmissibilitat a l’exterior es redueix moltíssim.

—Aquest augment de contagis que hi ha amb la variant òmicron de moment no arribant als hospitals. Quina situació hi ha ara mateix?
—Ja hem notat un creixement d’ingressos, però no de les dimensions dels contagis. Ara a la Vall d’Hebron ja tenim dues plantes plenes de pacients covid, i habilitem més plantes per als dies vinents. Tenim 56 pacients hospitalitzats i uns 25 a intensius. Ens preocupen sobretot les UCI. Encara que augmentin els ingressos a planta, el període d’estada és curt, de tres dies o quatre. Els ingressos es compensen una mica amb les altes. Per tant, no tenim gaire tensió quant a ingressats a planta. És diferent d’intensius, perquè allà l’estada mitjana és llarga, d’unes tres setmanes.

—Afectarà pacients amb més malalties? Es desprogramaran operacions?
—Hi ha hospitals que ja han reprogramat intervencions. I nosaltres ja ho valorem. Per tant, sí que començarà afectar pacients amb més patologies. Una operació quirúrgica que requereixin un postoperatori a intensius, l’ajornarem si no és urgent. Si les UCI s’omplen de pacients covid, només podem acceptar pacients urgents: els altres hauran de demorar-se encara que tinguin una afecció greu. En algunes onades hem hagut d’aturar trasplantaments. No voldríem tornar a fer això mai més. No tot és covid, hi ha moltes persones que necessiten també ser atesos. No són urgents, però clar pregunta’ls a ell si no és urgent?

—Aquests dies a les xarxes hi havia gent que es demanava si s’ha reforçat prou el sistema sanitari. No entenen que dos anys després la capacitat de les UCI a Catalunya torni a tenir problemes.
—S’ha fet feina quant a habilitar nous dispositius d’hospitalització i d’UCI. Per exemple, a Barcelona s’han creat quatre hospitals covid annexos als grans hospitals. A l’hospital Vall d’Hebron tenim el Pere Virgili, l’edifici Garbí, que és un hospital de nova creació on hi ha dues plantes d’hospitalització covid, i una d’UCI. Això és un reforç. On tenim el problema és amb professionals sanitaris. No hi ha prou infermeres per a donar suport a tot això, aquest és el gran problema que tenim des del començament de la pandèmia. Tenim llits i respiradors, ens falten mans. Tenim professionals sanitaris, que, com que les condicions laborals que se’ls ofereix aquí són pitjors que les d’un altre país, treballen en uns altres llocs. Com que no tenim cura dels sanitaris des d’aquest punt de vista, sempre tindrem aquesta manca de recursos.

—L’última vegada que vam parlar vau dir que no hi havia hagut grans canvis en la medicació dels que ingressaven als hospitals amb covid. Ara l’EMA ha aprovat unes quantes píndoles, com ara la de Pzifer. Ja se n’administren?
—No es fa servir perquè encara no ha arribat als hospitals. És veritat que l’han autoritzat les agències reguladores, però fins l’any que ve no la tindrem. Quan arribi s’hauran de fer tots els protocols per saber a qui s’administra.

—Per tant, encara falta per a saber si això pot ser un gran canvi per a la pandèmia?
—Els estudis són molt bons. El de Pzifer parla d’un 80% d’eficàcia per a evitar complicacions. Això pot implicar un canvi importantíssim. Però això és ho han vist en els assaigs clínics. Ara falta veure-ho a la vida real. Falta saber-ne el cost i amb quins criteris s’aplica.