Magda Campins: “Segurament la covid-19 ja no se n’anirà mai més”

“Estem en una situació epidemiologia bona, però la pandèmia no s’ha acabat”, diu Magda Campins, cap d’epidemiologia de l’Hospital Vall d’Hebron. Malgrat tot, és optimista i espera que si hi ha una sisena onada, no tingui ni punt de comparació amb la cinquena. Deixa clar, això sí, que la covid-19 ja no se n’anirà mai. Segons Campins, s’ha d’aconseguir que sigui com la grip i que el virus no col·lapsi el sistema sanitari. Quan arribem en aquest punt, podrem posar punt final a la pandèmia. Amb tot, Campins diu que mentre la vaccinació no arribi a tot el món, sempre hi ha el perill que una variant s’escapi del vaccí. Si passés, caldria començar de zero, cercar un nou vaccí i tornar a vaccinar tota la població mundial.

—Ara tots els indicadors milloren, però aquest mes ja s’han registrat uns cent trenta morts per la covid-19 a Catalunya. Es continua morint massa gent?
—Les morts que veiem en aquest moment, probablement són de malalts que es van infectar i van començar la malaltia ja fa setmanes. Són morts que formen part d’aquesta cinquena onada, però no de casos recents. Les morts s’aniran reduint aquests dies, tal com ha anat passant amb la incidència de casos o d’hospitalitzacions. Cal ser conscient que la reducció d’ingressos a les UCI ha estat molt més lenta. I la gent es mor a les UCI. Per tant, és normal que hi hagi aquest retard en la reducció de xifres.

—La situació actual, doncs, és molt millor que no pas fa un mes?
—Tenim una situació epidemiològica molt millor, anem disminuint d’una manera important el nombre de casos i l’atenció hospitalària ha baixat. Esperem que aquestes setmanes vinents continuï la tendència. Però per aconseguir-ho seria important d’augmentar encara més els percentatges de vacunació. Els assolits fins ara són importants, però caldria augmentar sobretot en els col·lectius més joves, on encara tenim unes cobertures baixes. Especialment el grup de vint anys a trenta-cinc, que encara té un percentatge inferior. Si aconseguim això, la circulació del virus disminuirà. I gràcies a això no haurem de tornar a viure situacions com les que hem viscut. Ara mateix és improbable que tornem a viure una cosa similar, però hi ha molts elements que encara no controlem, per a saber-ho al cent per cent.

—Com ara?
—Si continuem amb aquesta mateixa variant del virus, la situació està controlada, però si n’arriba una de nova, i es pot escapar més de la vacuna, tot pot canviar. A més, no sabem si enguany circularà el virus de la grip o no, cosa que pot empitjorar la situació. Tenim tot d’incògnites. Per tant, crec que s’ha de mantenir la prudència. Tothom ha de ser molt conscient que ens trobem en una situació epidemiològica bona, però la pandèmia no s’ha acabat.

—Últimament s’ha parlat molt de si d’aquí a poc temps tindríem una sisena onada o no. Podria ser que no arribés? Serà diferent?
—És probable que sí que hi hagi una sisena onada, però pensem que no serà comparable amb la cinquena. L’augment de les cobertures vacunals farà que, malgrat que el nombre d’infectats pugui ser alt, no tingui el mateix impacte en el sistema sanitari. És a dir, sabem que la vacunació no evita del tot la infecció, però sí que en un percentatge molt alt de casos evita les hospitalitzacions o una evolució de gravetat. Per tant, la gent arribarà molt menys als hospitals malgrat que es continuïn contagiant.

—Però el virus continuarà circulant?
—Sí, segurament la covid-19 ja no se n’anirà mai més. Però hem d’aconseguir que sigui una situació controlada i que això no produeixi tensió en el sistema sanitari. Cal que no hàgim d’ajornar l’atenció dels altres pacients.

—Hi haurà menys morts?
—Segons la nostra previsió, també haurien de baixar. Però hem de tenir en compte com evoluciona la durada de la immunitat, sobretot en la gent gran. Durant aquesta cinquena onada, un percentatge no pas negligible de morts ha estat gent gran que vivia en residències. Les xifres no han tingut la intensitat de la primera onada. Les residències són ara un dels llocs on hi ha més gent vacunada, però alhora aquesta gent gran respon pitjor a la vacunació o perd més ràpidament la protecció vacunal. Per això ara es parla de si s’ha de vacunar aquesta gent amb una tercera dosi, com ja es fa amb els immunodeprimits.

—Per decidir això, no seria interessant de saber quina és la immunitat que ha donat el vaccí a cadascú?
—No és tan senzill. La immunitat vacunal es mesura de dues maneres. Per una banda, hi ha la immunitat humoral, la dels anticossos. És fàcil de mesurar en una serologia, però de moment no tenim un correlat de protecció, que és la xifra a partir de la qual podem dir que algú té prou anticossos i està protegit. Això amb algunes altres vacunes ho tenim molt clar, però en la de la covid només hi ha alguns estudis. Per tant, no tenim cap resposta clara. Però, a més, per una altra banda, també hi ha la immunitat cel·lular, que ens indica les limfosis de memòria immunològica que són estimulats per la vacuna. Això fa que quan el nostre cos té contacte amb el virus, aquestes limfosis s’estimulen ràpidament i comencen a produir anticossos. La manera d’utilitzar aquesta immunitat és mitjançant unes tècniques molt costoses, que no es poden aplicar rutinàriament. Ara alguns estudis semblen indicar que encara que la resposta dels anticossos baixi al cap d’uns quants mesos, la immunitat cel·lular duri molt més temps. Per tant, encara que redueixen els anticossos els vaccinats continuarien estant protegides. Llavors no caldria posar terceres dosis, si més no a curt termini. No hi ha proves científiques per a dir que tothom s’ha d’injectar una tercera dosi, com han fet alguns països. Sí que es proposa en aquests col·lectius en què s’ha vist que en les dues immunitats no hi ha hagut bona resposta.

—I aquesta tercera dosi se sap si funcionarà?
—Hi ha estudis que mostren que després de la tercera dosi un percentatge de persones que no havien respost a les primeres, reaccionen. Ens diuen que si en les primeres dosis només havien respost amb anticossos un 40%, si els poses la tercera això augmenta fins a un 65%.

—Fa un moment dèieu que aquest virus ja no se n’aniria mai més. Però quan sabrem que s’ha acabat la pandèmia i que el virus ha estat controlat?
—Arribarem en aquest punt quan la covid-19 es converteixi en un virus com el de la grip. Circularà cada any. Hi haurà gent que s’infectarà, fins i tot alguns emmalaltiran i hauran de ser ingressats, però no hi haurà aquesta tensió en el sistema sanitari. No hi haurà aquest col·lapse. Quan hi hagi un control funcional de l’epidèmia, es podrà tornar a una normalitat sense restriccions. Això no vol dir que no en continuem tenint casos. Però seran assumibles per part del sistema sanitari.

—I encara som lluny d’arribar a aquest punt?
—Si no hi ha canvis o mutacions en el virus que fan que hi hagi una variant que s’escapi de la vacuna, això no ha de ser lluny. El problema que tenim és que encara hi ha un volum de població no vacunada molt alt, sobretot als països en via de desenvolupament i això és un cultiu perfecte perquè hi hagi mutacions. I, és clar, si es produeix una nova variant que defuig la vacuna i es comença a estendre per diversos països, la protecció de la vacunació es perd. Hauríem de tornar a començar. I això serà així fins que no tinguem vacunes que ens protegeixin enfront de totes les variants. De fet, ja s’hi treballa, en això.

—Com?
—Són vacunes fabricades a partir d’un fragment del virus que no té aquesta variabilitat i no genera mutacions. Si ho aconseguim, seria un respir molt important. Ja no patiríem per aquest problema. Però mentre no ho tinguem això, el perill és molt present.

—Es fa tot allò que s’ha de fer per aconseguir aquest nivell alt de vaccinació mundial?
—Aquí hi ha dos elements. Per una banda, als països rics no es fa prou. Crec que caldria més solidaritat, però també és veritat que tenim un altre problema: les vacunes amb una capacitat de fabricació més alta (Pzifer i Moderna) tenen un fort problema d’estabilitat del punt de vista del control de la temperatura. S’han de conservar congelades en una temperatura concreta, i això és inviable en països en via de desenvolupament. El problema ja no és com ho fem perquè arribin congelades, sinó que és impossible de fer aquesta distribució en àrees rurals. Són zones que no tenen congeladors ni neveres per a conservar-les fredes. Aquestes vacunes no s’hi poden enviar, perquè en dos dies s’haurien fet malbé. S’hi han d’enviar vacunes que no requereixin aquest control. De les que tenim ara a la Unió Europea, serien AstraZeneca o Janssen.

—Aquests mesos ens anem trobant una cosa nova: tenim vaccins als congeladors. Poden caducar?
—Mentre no es descongelin, la caducitat és més llarga, d’uns sis mesos. Una vegada descongelades, duren un mes, i aquí és on tenim una mica el problema. Nosaltres les tenim congelades als centres d’emmagatzematge. Després es distribueixen als centres de vacunació, ja descongelades. Una vegada arriben allà, tenen una caducitat d’un mes. I això és el que s’ha de mirar d’ajustar molt bé, perquè no caduquin. Fins al mes de juliol, se n’injectaven moltes, però el mes d’agost i de setembre la cosa s’ha reduït dràsticament. Per tant, ara ho hem de mirar molt més. Ara fem una cosa: entre els diversos centres ens repartim les dosis descongelades. Si a un centre els en queden moltes i la data de caducitat s’acosta, les distribueix a tots els altres per no haver-les de llençar.

—Catalunya ha superat el percentatge de 70% de vaccinats. Malgrat tot, dieu que aquesta xifra ha d’augmentar més. Com es pot convèncer la gent que encara no s’ha vaccinat?
—Cal augmentar-ho clarament. Un 70%, amb una variant tan transmissora com la delta, és insuficient. Caldrà superar al 85%. Com ho podem fer? Les estratègies que s’han seguit fins ara han estat correctes, però potser ja no serveixen. Cal arribar als més joves que no tenen pressa a vacunar-se. No és perquè siguin negacionistes, sinó perquè probablement no tenen consciència del risc d’aquesta malaltia. Crec que és important d’acostar-los a la vacuna. És veritat que sense haver de demanar hora ara és molt fàcil vacunar-se, però potser veient que no hi van cal anar a les universitats, com s’ha començat a fer aquesta setmana, o portar els equips mòbils als autocars en zones on es vacuna menys. L’altre dia mirava les cobertures de Barcelona i, per exemple, el barri del Raval té una de les quotes més baixes, al voltant al 50%. En aquests llocs cal fer accions específiques.

—I el certificat covid?
—Crec que hauríem de començar a fer servir el certificat de vacunació per entrar en espais públics: restaurants, teatres o cinemes. O fins i tot, per entrar en els locals nocturns, com ja fan en alguns altres països. És una manera d’obligar els qui no s’han volgut vacunar, si volen fer aquesta activitat.

—Parleu dels vaccins, però els tractaments que s’han donat a les UCI també han evolucionat?
—No hi ha gaires novetats. Hi ha estudis de fàrmacs d’anticossos monoclonals. Però encara no s’han acabat i no hi ha resultats definitius. Per tant, no vull parlar de cap fàrmac concret.

—En l’última entrevista parlàveu d’hidroxicloroquina…
—No, això ja no es dóna. Hi ha estudis que han demostrat que no servia per res. I el remdesivir, que és un altre fàrmac que es va donar, tampoc no es dóna de manera generalitzada. En canvi, s’ha vist que té un efecte important la hidrocortisona. Els corticoides sí que es donen d’una manera generalitzada a tots els pacients.

—Parlem de gent que arriba a l’hospital i està greu, però continua havent-hi uns pacients que no tenen la malaltia d’una manera greu, però sí seqüeles durant molt de temps…
—La covid persistent preocupa perquè és un percentatge no negligible. Al voltant del 10% o el 20% en té. S’han posat algunes unitats específiques que atenen aquesta gent, però no n’hi ha prou. Hi ha llistes d’espera. De moment no hi ha tractaments específics per a ells. A més, els símptomes són molt variats. En sabem molt poc, de la covid persistent.

—És normal si, després de tenir la covid, la gent continua trobant-se molt cansada i amb astènia un temps? Això no necessàriament és covid persistent, oi?
—El procés de recuperació pot ser llarg. Comencem a parlar de covid persistent quan ja han tingut dos mesos o tres amb símptomes.

—Voldríeu afegir-hi res?
—No, ja ho anirem veient. Ens hem equivocat tant… Aquesta cinquena onada no ens pensàvem que fos d’aquesta magnitud. Crec que és important ser prudents i mirar com van evolucionant les coses. I no pensar que la pandèmia s’ha acabat. Cal avançar en la vacunació i no fer activitats arriscades, sobretot aquests mesos vinents que, amb el fred, farem més coses en els espais interiors. I sabem que aquí la transmissibilitat és més alta.

—Per tant, no seria el moment d’obrir el lleure nocturn?
—Ja sé que són els jutges qui ho han d’acceptar, però jo seria partidària de demanar el codi QR per a entrar en espais públics. Crec que amb això, el lleure nocturn podria obrir.