Els premis de Maestrat Viu, un crit per la llengua i la cultura catalanes

Aquest cap de setmana es lliuren a Càlig els premis que cada any atorga Maestrat Viu. És una entitat associativa que aplega gent interessada en la llengua i la cultura catalanes al territori del Maestrat. “La nostra idea és projectar, potenciar o valorar tot allò que nosaltres aportem a aquesta cultura comuna”, diu Miquel Roda, president de l’associació. L’entitat es va formar l’any 2011 a l’ermitori de Sant Pau d’Albocàsser, el mateix indret on l’any 1933 Carles Salvador, Enric Soler i Godes, Antoni Porcar i Francesc Boix Senmartí van organitzar la Colònia Escolar Valencianista.

A més, col·laboren amb més entitats que treballen en qüestions com ara el despoblament o els intents de convertir aquest indret en una mena de cambra dels mals endreços on van a parar instal·lacions que uns altres territoris han rebutjat, com ara una presó, parcs solars immensos o les línies de molt alta tensió. “És aquesta consideració que a vegades veiem, com de menyspreu. Amb els parcs solars, alguns projectes eren molt agressius contra el medi i contra la gent que hi viu perquè els confiscaven terres productives; era trencar una manera de viure”, diu Roda.

L’àrea d’influència de Maestrat Viu, diu Roda, és el Maestrat històric, és a dir, les comarques de l’Alt i el Baix Maestrat, i una zona de l’Alcalatén que també s’hi incorpora, de manera que fa cert això que la comarcalització és més de paper que no real. “És tot el sistema de castells medievals que ocupaven diverses zones. Del Penyagolosa fins a Vinaròs, deixant a banda els Ports i la Plana. Estar al nord estableix un contacte molt estret amb les terres de l’Ebre perquè, a banda que compartim bisbe, històricament hem tingut i tenim vincles molt estrets, tant lingüístics com culturals”, diu.

Emergència pel català

Com que aquesta llengua i aquesta cultura comunes són fortament amenaçades al País Valencià, enguany, a més de l’acte i el sopar habituals del lliurament dels premis, d’una manera excepcional i quasi urgent faran una jornada per la llengua en què s’analitzaran les polítiques lingüístiques del govern del PP i Vox.

“Mirem d’estar atents a tot allò que ens passa, i una cosa que veiem és que en qüestió de la llengua no s’ha fet prou. Cada govern ho ha fet amb més o menys èxit o amb més o menys idea, ben orientats o no. Però ara estem davant un govern obertament hostil a la llengua. Excusant-se i dient que això és català, censuren còmics, per exemple. És realment dur”, diu. I recorda què pretén fer aquest govern amb l’ensenyament: “La llei Rovira ens pareix una aberració pedagògica, una barbaritat del punt de vista pedagògic i lingüístic.”

En vista d’això, Maestrat Viu ha promogut un document que han titulat “Manifest pel valencià d’avui i demà”, que afirma que amb els indicadors sociolingüístics a la mà es veu com hi ha una retracció important del pes que té la llengua. Es parla de la poca consideració que l’actual Consell vol donar a l’educació. “Evidencia una política lingüística que té per objectiu la destrucció dels progressos que la societat valenciana ha portat a terme”, diu el manifest. A continuació, reclamen mesures al govern valencià que van en la direcció contrària de les que han aplicat en aquest any de govern: “Exigim al govern valencià que ature les polítiques de desprotecció i persecució del valencià que s’estan portant a terme. De la mateixa manera, apel·lem a la responsabilitat dels governants a l’hora de garantir una veritable equitat lingüística en el tractament normatiu del valencià i el castellà. Aquesta igualtat lingüística només es pot assolir si el valencià s’impulsa amb mesures proteccionistes efectives perquè siga la llengua de cohesió social, com li pertoca per historicitat i territorialitat.”

Una jornada d’estudi

La jornada l’han titulada “Què pots fer pel valencià?”, i hi participaran experts en la llengua, però també polítics dels partits que fins fa poc tenien responsabilitats de govern en el pacte del Botànic i ara són a l’oposició.

El catedràtic de sociolingüística catalana de la Universitat Rovira i Virgili Miquel Àngel Pradilla pronunciarà una conferència titulada “Vitalitat i ús del valencià: una revitalització necessària en un entorn de conflicte”. El cap del Servei de Llengües i Política Lingüística de la Universitat de València, Alfons Esteve, ha titulat la seua conferència: “Igualtat (mai intentada) o llibertat (per imaginar-nos): què no s’ha fet i què volem fer-nos amb la llengua”.

La darrera activitat d’aquesta jornada de reflexió sobre la llengua és una taula rodona que s’ha titulat: “I ara què, resistència o reacció: vies valentes pel valencià d’avui i demà”. Hi participen José Chulvi, portaveu adjunt del PSPV-PSOE a les Corts Valencianes; Nathalie Torres, diputada de Compromís; Marc Candela, coordinador d’Acció Sindical i de Política Lingüística de l’STEPV; i Josep Enric Escribano, president de l’entitat cívica el Tempir d’Elx.

Els premiats

Un dels guardonats amb els premis Maestrat Viu d’enguany ha estat la Plataforma No a la Molt Alta Tensió (MAT) Comarques de Castelló, per la capacitat de mobilització social i conscienciació sobre l’impacte que té en les zones rurals el canvi d’ús de 35.000 hectàrees de terrenys agrícoles i ramaders.

També rebrà un reconeixement Ferran Grau, pel llibre Breu història del territori de la diòcesi de Tortosa. És una obra que repassa els fets més destacats de la diòcesi de Tortosa de l’època prehistòrica fins a l’actualitat. Episodis que se centren en les terres de l’Ebre, el Maestrat, els Ports o el Matarranya.

En aquests premis que es lliuren dissabte seran reconeguts els Amics del Bureo, que han estudiat i recuperat aquesta festa tradicional de balls; i Emili Ferrando, que ha fet un treball sobre les fonts orals que ha permès de recuperar la història del moviment obrer i la memòria històrica molt centrada al Maestrat.