03.05.2016 - 22:00
|
Actualització: 04.05.2016 - 01:23
La Generalitat, els promotors de la ILP i tot de batllies, institucions i associacions del Principat van anunciar ahir que el Parlament de Catalunya faria una llei urgent per a deixar sense efectes pràctics les sentències del Tribunal Constitucional espanyol que afecten la llei 24/2015.
Evidentment, aquesta decisió implica un enfrontament directe amb el Tribunal Constitucional. Per a poder valorar amb detall què passarà a partir d’ara i quina importància tindrà això, caldrà saber quina resposta hi dóna la tercera cambra legislativa espanyola, però de respostes possibles només n’hi ha dues. L’una, amenaçar el parlament adduint que no pot legislar contra una decisió seua ni menystenint-la. L’altra, deixar fer i esperar que la cambra catalana haja enllestit la nova llei per a anul·lar-la també.
Tant en l’un cas com en l’altre, el Tribunal Constitucional –i l’estat–, perden.
Si proven d’evitar-ne fins i tot la redacció, per exemple si comproven que la nova llei incorpora articles literals ara prohibits, l’enfrontament institucional serà total i absolut. Fins al punt que es podrien arribar a demanar inhabilitacions de parlamentaris o de la presidenta. Si són intel·ligents, evitaran aquesta confrontació perquè pot menar a la independència ‘de facto’. Però a hores d’ara qui sap què els passa pel cap.
En el cas que deixen redactar la llei tranquil·lament i, quan siga aprovada, la tomben, també tindran un problema realment important. Perquè ara la defensa de la nova llei originarà una mobilització social que ultrapassarà molt àmpliament les files estrictes de l’independentisme. I que evidenciarà amb cruesa el debat de fons: el Parlament de Catalunya té el dret de legislar o no? Els catalans tenen el dret de decidir o no?
En definitiva, aquesta reacció pactada ahir és una manera de madurar l’enfrontament. Més enllà del gravíssim fet concret de què s’ocupa la llei, i que reclama solucions immediates, aquesta reacció fa evident el gran problema de fons que la societat catalana té i viu des del 2010: la impossibilitat de subsistir dins la cotilla institucional que és l’actual estat espanyol.
Espanya ha comès l’error més gran que es puga imaginar deixant el tren de la política en el pendent ferroviari del Constitucional –recordeu la tesi? Ara cal intel·ligència, astúcia i audàcia per a guanyar la partida. Tic-tac, tic-tac…
[A sota trobareu els comentaris dels subscriptors a aquest editorial. Entre més serveis, els subscriptors reben aquest editorial el dia abans de publicar-lo al vespre, i poden afegir-hi la seua opinió. VilaWeb necessita el vostre suport per a poder continuar oferint-vos aquestes informacions i opinions cada dia. Us demanem que si ens voleu ajudar, amb una petita quantitat us feu subscriptors del diari. Per a saber-ne més, aneu ací.]
