Madrid Río, la mascletada més provinciana

“Les Falles del 2024 comencen a Madrid.” Aquesta és una de tantes frases que s’han pogut sentir aquests dies als informatius d’À Punt, la televisió pública valenciana, tot lloant i promocionant la mascletada que ahir es va disparar a la capital d’Espanya. En realitat, el calendari faller valencià comença amb la Crida el darrer diumenge de febrer a les Torres dels Serrans, als peus del vell llit del riu Túria, és a dir, enguany hauria de ser diumenge vinent, dia 25.

De bon matí, les falleres majors de València i les corts d’honor van pujar ahir a un tren de gran velocitat amb el vestit de llauradora, el mantell per si feia fred, les bandes i tota la indumentària. Una hora i mitja més tard ja eren a Espanya. Estaven expectants i il·lusionades perquè ahir havia de ser la primera volta que, a una veu, pronunciarien a cor què vols i aferrades al micròfon, les paraules màgiques: “Senyor pirotècnic, pot començar la mascletà!” El seu regnat s’obriria al món perquè transcendiria la plaça de l’Ajuntament de València i s’elevaria més de sis-metres sobre el nivell de la mar per dominar tot l’altiplà de l’Espanya espanyola, espanyolitzadora i xucladora.

En braços de Madrid

Aquest llançar-se als braços de les autoritats valencianes a les de Madrid, sense anestèsia, sense cap mena de rubor, va començar el vespre mateix del 28 de maig, en saber que tant la Generalitat com la majoria d’ajuntaments i diputacions tornaven a les mans del PP. Per fi havia arribat el moment de deslliurar el País Valencià del pancatalanisme que volia furtar les senyes d’identitat, les falles i la paella i, fins i tot, Tirant lo Blanc. Tant el PP com Vox no solament ho pensaven, sinó que ho han verbalitzat sempre que han pogut. I ho practiquen de la manera més barroera. I tant els fa que mirar a Madrid els allunye d’Europa, de l’efervescència cultural i econòmica de l’arc mediterrani…

Els intercanvis i la demostració de germanor són constants, evidents i, a vegades, com ahir, impostats i artificials. La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, va tenir un paper destacadíssim i quasi impertinent en la presa de possessió de Carlos Mazón com a president de la Generalitat. En set mesos de mandat, Mazón ha viatjat, de manera oficial, onze vegades a Madrid. Les mateixes que a Castelló. Amb tot, ahir no era a Madrid Río perquè era una festa entre ajuntaments, entre batlles amics i col·legues.

Políticament, aquest acostament a Madrid s’ha de llegir de manera directament proporcional a l’allunyament del Principat. Com més a prop de Madrid, més lluny de Catalunya. Madrid no cal que furte ni la paella ni les falles, perquè ja els ho lliurem nosaltres, fins i tot, declarem, si cal, que València és la platja de Madrid. Aquest és el pensament dominant entre les elits governants despullades de complexos i de cotilles.

La batllessa que ofrena el càrrec a Espanya

Amb les falleres i les corts d’honor van viatjar el president de la Generalitat, Carlos Mazón, i la batllessa de València, María José Català. Exultant d’alegria, ella, perquè, per fi, podia celebrar –ofrenar– a Madrid –Espanya–, la seua victòria –glòria– electoral. Perquè és això el que va passar ahir a la vora del riu Manzanares: una exhibició de banalitat, de servilisme i de provincianisme, per a complir el caprici i el deliri del batlle de Madrid. I, és clar, la submissió de la batllessa de València. “Hi ha un nexe cultural que va més enllà de la necessària relació econòmica”, va dir Català. “Un nexe sòlid que ha d’anar a més”, va reblar.

Vint mil persones diu la delegació del govern espanyol a Madrid que hi havia per veure la disparada. Una mínima fracció de les que cada dia del mes de març s’atapeeixen a la plaça de l’Ajuntament i als carrers dels voltants. Hi havia també un petit grup de persones que protestaven perquè la disparada no tenia sentit en un lloc que de fa anys s’intenta renaturalitzar i el soroll i el fum de la pólvora podia estressar la fauna que es vol que s’hi assente.

L’origen de tot això l’hem de cercar en la visita a les Falles passades de José Luis Martínez-Almeida, batlle de Madrid. Amb el mocador faller lligat al coll li va dir a Català, poques setmanes abans de les eleccions municipals, que si ella esdevenia batllessa de la ciutat, ho havien de celebrar amb una mascletada a Madrid.

I tal dit, tal fet. Més de tres-cents quilos de pólvora, una cosa mai vista a la plaça de l’Ajuntament, disparats de manera magistral per Pirotècnia Valenciana de Llanera de Ranes. En aquell descampat enorme no hi va faltar un terratrèmol final extraordinari, ni tres explosions de fum de colors per a fer tres banderes: el vermell, que és el color de la Comunitat de Madrid, la senyera amb molt de blau, i la bandera espanyola.

Mazón i Català sols al Manzanares

Abans de la disparada, Martínez-Almeida va rebre tota la comitiva a l’ajuntament. Van signar al llibre d’honor i van fer uns discursos fets de paraules buides per mirar de justificar l’extemporaneïtat d’allò que era a punt de passar als afores de la capital. Almeida, per cert, no va poder participar en la festa perquè parava dol per la mort de dues dones en l’incendi d’una residència per a gent gran al districte d’Aravaca. Tampoc no hi era la presidenta Díaz Ayuso. Així, Mazón i Català van resultar ser les úniques autoritats en la disparada de Madrid. Com dos personatges de la ficció que interpreten un paper en un context equivocat perquè el tramoista s’ha equivocat a l’hora de fer baixar el fos de l’escenari.

En el llibre, Català va escriure en castellà: “Junts som sempre més forts.” Després, per a intentar de donar una mica de dignitat al fet va explicar que fa uns mesos van celebrar un acte conjunt a la casa-museu de Joaquim Sorolla, que és a Madrid. Allà s’adonaren, va dir, que valencians i madrilenys tenen tant i tant en comú que havien de signar un conveni per fer coses plegats. “Tants i tants valencians que viuen i treballen a Madrid. Tants i tants madrilenys que viuen i treballen a València. Som territoris germans que se saben apreciar i respectar. Les nostres festes i les nostres tradicions han anat sempre de bracet”, va dir Català amb aquesta naturalitat que va deixar més d’un valencià provant de recordar quan va ser la darrera vegada que va ballar un chotis o es va posar un clavell roig al cap per celebrar, a la manera de les chulapas, la diada de Sant Isidre.

Això és un clau que va reblant-se dia rere dia, perquè ara fa poques setmanes, els batlles de València i de Madrid també es van trobar a la fira del turisme Fitur i van signar amb sang i foc l’aliança: “Madrid i València, agafades de la mà, per Espanya”, van dir.

Hores més tard de la disparada, el president Mazón va escriure a Instagram en castellà: “Aquest és el millor agermanament entre Madrid i València.”

La mascletada agermana, sembla, però també la possibilitat, per exemple, que les falleres, el seu seguici i centenars de persones que els han acompanyat, pogueren triar entre tres companyies ferroviàries per fer un trajecte que dura menys de dues hores. Si, posem per cas, la mascletada d’ahir s’haguera disparat a l’esplanada del Fòrum, haurien hagut de viatjar en un Euromed de Renfe que hauria tardat més de tres hores si no acabava varat en el cobert on es fa el canvi d’amplada.

El desplegament d’À Punt

Així és com les Falles de Sant Josep ja han començat perquè s’ha fet la primera mascletada a Madrid. I com que són Falles, el desplegament dels mitjans públics valencians va ser extraordinari. O ordinari, ben mirat, perquè la realització, com sempre, va ser esplèndida. Tan bona, detallista i espectacular com la que fan a la plaça de l’Ajuntament de València. Al set de transmissions hi havia els dos presentadors habituals, hi havia dues convidades, i a peu de carrer, parlant i animant el públic dos reporters més. El programa especial va començar mitja hora abans de l’hora prevista per la disparada, amb una prèvia que va tenir tots els ets i uts. I, és clar, com a fet històric que era, l’informatiu del migdia va obrir amb les millors imatges de la mascletada i en va omplir els primers deu minuts de l’escaleta.