15.03.2019 - 21:50
La manifestació d’avui a Madrid és un èxit total abans de començar i tot. Ho és per l’enorme mobilització de ciutadans de tots els Països Catalans que s’ha aconseguit, representada pels autobusos i els trens plens de gent que a aquesta hora ja han començat el camí. Una vegada més, es demostra la resistència del moviment independentista i la seua fortalesa inaudita. Nou anys després d’aquella primera manifestació contra la sentència de l’estatut, l’independentisme continua posant-se reptes i superant-los un a un.
La manifestació també serà un èxit –no en tinc cap dubte, d’això– per la participació fraternal del Madrid republicà, del Madrid contrari al règim, del Madrid que veu amb la mateixa alarma que nosaltres la normalització del feixisme per part de la dreta i del PSOE. Cal reconèixer que Podem ha estat una veu solidària contra la repressió i cal agrair-ho. Però mai no ha volgut anar més enllà i això ha deixat orfes molts espanyols que avui, per fi, tenen una oportunitat per a expressar-se. Ho faran amb nosaltres i ho faran amb milers de persones arribades de les altres nacions que encara avui formen part de l’estat espanyol. Agraïu-los efusivament el suport i assegureu-los que la nostra república serà solidària amb les seues lluites. Braç a braç i de costat.
Però la manifestació d’avui serà, sobretot, un gran èxit pel moment en què es fa i per què significa.
Aquesta extraordinària mobilització arriba quan el judici als presos polítics catalans ja ha superat l’equador. Quan l’estat espanyol ja ha desplegat tota la seua parafernàlia, amb la màxima pompa, per fer-nos creure que això que anomenen ‘l’aventura’ de l’octubre republicà s’ha acabat. I anem a Madrid, avui dissabte, a dir-los que van molt equivocats.
Ells ens van perseguir. Ens van pegar. Ens van reprimir. Ens van violentar. Ells han posat a la presó els nostres caps polítics i socials. Hem vist el president de Catalunya a l’exili. Han suplantat il·legalment les nostres institucions. Han tancat el parlament, seu de la sobirania. Han convocat il·legalment eleccions. Han deixat anar l’extrema dreta a agredir de manera impune de nit. Han insultat. Han mentit, han mentit, han mentit i han mentit tant com saben. Han manipulat les coses, els fets, les decisions. Han mantingut en presó preventiva durant un any i mig homes i dones que no han comès cap delicte i que estan plens de raó. Han perseguit les idees i la seua expressió en llibertat. Han pagat favors a l’estranger. Han embogit cada vegada que algú dubtava d’ells i del que feien. Han pervertit les regles més elementals de la democràcia. I no poden. No poden.
Difícilment, un estat europeu podrà abocar més violència i repressió contra un moviment polític, contra un poble, que la que l’estat espanyol i el règim monàrquic que el representa han abocat contra l’independentisme i contra tot el poble de Catalunya –tots hem pagat les seues arbitrarietats, hàgem votat què hàgem votat. Les costures d’allò que és comprensible i tolerable en democràcia, el govern espanyol les ha estirades fins al límit de trencar-se. Posant en joc, fins i tot, la seua reputació. I avui –per això aquesta manifestació ja és un gran èxit abans d’haver començat– constataran novament que a nosaltres no ens poden vèncer. De manera més directa que mai. Aquesta vegada no ho constataran mirant displicentment un televisor que els porta les imatges que alguns volen que vegen. No. Avui ens podran veure des dels seus despatxos, ens podran veure des dels seus carrers, desfilant pel centre de la seua capital i convertint la convocatòria en un desafiament que diu molt de l’estat anímic del país.
Anar avui a manifestar-nos a Madrid és acorralar, gràficament i tot, el règim del 78 al cor mateix del règim, allà on viu i respira. Anar avui a manifestar-nos a Madrid és explicar-los, gràficament i tot, que ells ja poden fer com vulguen, perquè no podran doblegar la voluntat del moviment independentista, de la majoria del poble català. Anar avui a manifestar-nos a Madrid és demostrar-los, sí, gràficament i tot, que ja no els tenim gens de por i que, si volen trobar una eixida, val més que ho comencen a entendre.
Les urnes del pla B, que no crec que hagen aparegut aquesta setmana per casualitat, diuen als centres del poder espanyol que els ciutadans de Catalunya estem preparats per votar quan nosaltres vulguem i de la manera que vulguem. Que farem tants primers d’octubre com calguen i vulguem fer. I que el camí de la repressió que ells han volgut triar i que tants costos els comporta també a ells és, simplement, inútil. Mentre el règim exposa al búnquer del Suprem la presidenta del parlament, mig govern i els dirigents de la societat civil, la societat catalana aquest dissabte no és que no faça cap pas enrere sinó que, encara més, ha decidit d’anar allà mateix, a sa casa, a dir-los a la cara que és inútil negar les evidències. Que el problema de Catalunya és polític i només tindrà una solució política. I que en el supòsit que ells creguen que això consisteix a veure qui es cansa abans de qui, aquesta avinguda plena d’estelades serà la prova que ni la repressió, ni les mentides, ni les manipulacions, ni la violència que des del 2014 la policia, els mitjans, les empreses i els successius governs del règim han abocat sobre l’independentisme no ens fan cap efecte.
Ep! I no és això i prou. No és tan sols que no ens fan cap efecte, sinó que, a més, fan que s’identifique el moviment independentista català com el far que pot guiar totes les nacions de l’estat cap a la ruptura que nosaltres mateixos no vàrem saber fer a la mort de Franco.
