15.03.2019 - 21:50
Madrid viurà avui una manifestació històrica en favor de l’autodeterminació i contra la repressió judicial. Milers de catalans aniran fins al passeig del Prado de la capital de l’estat espanyol, i hi seran acompanyats d’una part de la societat madrilenya que s’ha solidaritzat amb Catalunya i que ja ha sortit al carrer algunes altres vegades.
Juntament amb Òmnium i l’ANC, la manifestació, l’ha convocada una cinquantena de col·lectius i entitats madrilenyes, principalment de l’esquerra comunera, republicana i anticapitalista. En canvi, no hi ha donat suport Podem.
Malgrat ser simbòlicament el centre de la política espanyola i del poder i haver-hi una majoria que s’oposa a les aspiracions catalanes, existeix un altre Madrid, més petit i invisibilitzat mediàticament, que serà present a la manifestació.
Una part minoritària, però gens menyspreable, dels ciutadans de la Comunitat de Madrid prefereix que els territoris tinguin la possibilitat de convertir-se en estats independents. Són un 5,3%, és a dir, 270.000 persones. També hi ha un percentatge similar que se senten més madrilenys que no pas espanyols. A aquests, cal afegir-hi una part que, malgrat no tenir aquest model com a preferit, podria estar a favor que els catalans decidissin.
La defensa del Primer d’Octubre
Un dels moments de més mobilització van ser els dies previs al referèndum de l’1-O, quan es va fer més present la defensa del dret de decidir dels catalans.
El 17 de setembre de 2017, es va convocar un acte en favor del referèndum en un centre cultural cedit pel govern municipal. Però, a petició del PP, l’acte va ser prohibit pel jutge José Yusty Bastarreche, el mateix que després ha aturat l’exhumació de Franco i s’ha pronunciat en contra de l’independentisme i la memòria històrica.
L’acte es va traslladar al Teatro del Barrio de Lavapiés, on no podia ser prohibit, atès que no és cap espai públic, sinó una cooperativa. I allà va superar totes les expectatives. La sala es va omplir i mig miler de persones es va quedar fora; per això, després, van repetir l’acte al carrer.
La mobilització es va repetir el primer d’octubre, amb vuit mil persones a la Puerta del Sol en solidaritat amb el poble català i contra l’actuació policíaca. Posteriorment, s’han fet més actes de solidaritat, com el 17 de març de 2018, amb motiu dels cinc mesos de l’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
El castellanisme com a puntal de la solidaritat
Un dels sectors que ha defensat de manera més contundent la causa catalana és el castellanisme. Un moviment que cerca el reconeixement nacional i la creació d’un estat federal o independent per a Castella, que engloba el territori actualment dividit en disset províncies.
Els seus partidaris són anomenats ‘comuneros’, perquè tenen com a referent la revolta dels Comuners (1521-1522). En aquell enfrontament, la noblesa castellana va ser derrotada per la corona i l’alta aristocràcia, cosa que va posar fi al poder local i va imposar la monarquia absoluta.
El castellanisme considera aquella derrota el moment de la pèrdua de la llibertat del seu poble, com la Guerra de Successió (1701-1715) ho és per als Països Catalans. Creu que l’estat espanyol ha beneficiat un entramat de poder i ha deixat de banda les regions castellanes, desindustrialitzades i amb problemes de despoblació.
Un dels partits més actius dins aquest corrent és Esquerra Castellana (IzCa). Mentre els sectors ambigus subordinen el procés català a un canvi a l’estat espanyol, Esquerra Castellana, partidària de l’autodeterminació sense fissures, defensa que Catalunya faci el seu camí i creu que, justament, aquesta ruptura del règim del 78 pot ser una oportunitat per a Castella.
Cal afegir la solidaritat dels Anticapitalistes, també convocants de la manifestació d’avui i que tenen tres regidors a l’Ajuntament de Madrid (Rommy Arce, Montserrat Galcerán i Pablo Carmona). L’organització va ser fundadora de Podem, però s’ha acabat desmarcant d’aquest partit. A més, s’ha mostrat crítica amb la gestió de Manuela Carmena, cosa que ha comportat que facin candidatures alternatives a Madrid de cara a les eleccions municipals i autonòmiques. Per la seva banda, Esquerra Castellana no es presentarà en aquest cicle electoral, malgrat haver anat amb Podem a les eleccions del 2016.
La voluntat de trencar el règim
Entre els convocants de la manifestació, també hi ha gran part dels grups sorgits de les consultes populars sobre la monarquia espanyola. La primera votació es va fer al barri madrileny de Vallecas el 23 de juny de 2018: hi van participar 7.270 votants i dos-cents voluntaris. Unes consultes que s’emmirallen en la consulta sobre la independència d’Arenys de Munt del 2009 i en les quals, malgrat el poc ressò mediàtic, ja hi han participat vora 120.000 persones. Més de cent mil, a favor de la república.
Tot i ser una iniciativa concentrada a Madrid, també s’han fet consultes sobre la monarquia espanyola a universitats i municipis dels Països Catalans: a Badia del Vallès i Vilobí d’Onyar, i a la Universitat del País Valencià, la Universitat d’Alacant, la Miguel Hernández, la Pompeu Fabra, la Universitat de Barcelona i la de les Illes Balears. El 20 de març es votarà a l’Autònoma de Barcelona.
Entre les iniciatives per a debatre sobre el sistema polític actual, hi ha l’acció coneguda amb el nom de ‘Rodea el Congreso’ (‘Envolta el congrés’), de la qual ha sorgit la Coordinadora 25-S, una de les convocants de la manifestació d’avui, que aplega gran part de les organitzacions que hi donen suport.
El 25 de setembre de 2012 i en accions similars posteriors, milers de persones van envoltar el congrés espanyol per protestar contra la situació política i exigir mesures com ara l’auditoria del deute públic, la fi de les retallades i dels desnonaments, una reforma fiscal més justa i la dissolució de la monarquia.
La repressió contra qui discuteix el règim
Les accions no han estat pas vistes amb simpatia, ni de bon tros, sinó que la protesta del 25 de setembre va ser reprimida de manera contundent, amb trenta-quatre detinguts i desenes de ferits. Entre els encausats hi havia l’advocada i activista Doris Benegas (1951-2016), dirigent d’IzCa, a qui van portar a l’Audiència espanyola, teòricament per haver organitzat les concentracions.
El ministre d’Interior espanyol de llavors, Jorge Fernández Díaz, va parlar de ‘violència extrema’ per part dels manifestants i la delegada del govern espanyol a Madrid, Cristina Cifuentes, va dir que tenien una ‘llista negra’ de vuit-centes a mil persones.
L’acció es va repetir unes quantes vegades, i de resultes d’això hi hagué repressió policíaca i judicial. Francisco Molero, sindicalista del SAT, ha estat condemnat a cinc anys de presó per aquelles protestes, acusat d’atemptat contra l’autoritat amb l’única prova del testimoniatge de policies, que es van arribar a contradir. L’activista ha denunciat un muntatge policíac. De primer es va exiliar, però després va tornar per complir la condemna.
De la mateixa manera, entre els assistents a la manifestació del primer d’octubre de 2017 en solidaritat amb el poble català, vuit joves (dos menors) van ser acusats, un mes després dels fets, de desordres públics i dos delictes de lesions. Tots neguen els fets i denuncien un muntatge policíac, però s’encaren a més de tres anys de presó i 17.000 euros de multa.
El partit Esquerra Castellana va ser objecte d’un intent d’il·legalització el 2008. L’organització d’ultradreta Manos Limpias el va denunciar i el va voler vincular a ETA. La denúncia va ser arxivada.
Així doncs, les organitzacions que discuteixen el sistema actual, siguin d’on siguin, són perseguides i reprimides. És fàcil de trobar-hi semblances amb les actuacions vistes a Catalunya o al País Basc. No és estrany, doncs, que dissabte milers de persones de Madrid participin en la manifestació en favor de l’autodeterminació i contra la repressió judicial.
Els madrilenys que han comprovat prou sovint la vulneració de drets i llibertats es manifestaran per solidaritat, però per molt més. La possibilitat de crear una república catalana pot servir alhora per mostrar la veritable cara del règim. Una oportunitat de canviar les coses, també a Madrid.
