Madrid ja no ens roba, sembla

A la conferència que dilluns Ximo Puig va dictar a Madrid, intitulada “L’Espanya sense soroll”, va anunciar que considerava inaugurat un programa d’actes que ha de fer que aquest mes de juny siga el “Mes de la Comunitat Valenciana a Madrid”. Probablement, també donava per inaugurada la campanya per a unes eleccions previstes d’ací a onze mesos. Només ell pot decidir-ne la data, però li resta menys d’un any per a reforçar la imatge d’home d’estat, centrat, dialogant i obert. Per a mirar de capitalitzar totes les polítiques del Consell. S’ha acabat la pandèmia, tindrem la gran fàbrica de bateries i som una comunitat amb una estabilitat a prova de bomba, és el resum de la conferència.

D’aquest programa d’actes no se’n va saber res fins vint-i-quatre hores després de l’anunci del festival. Fou ahir que Presidència va comunicar que hi havia dotze actes, però que el programa era obert i que se n’hi anirien incorporant més. Per això al final hi ha un codi QR, que de moment duu a una web amb la mateixa informació que ja sabem. Tot això fa pensar que aquesta mena de fira mostrari valencià a Madrid s’ha organitzat amb un pèl d’improvisació. Fins i tot, al cartell blanc amb lletres roges i estridents hi ha alguna errada de picatge.

Lletra de convit a Díaz Ayuso

Ahir també es va saber que el president Ximo Puig havia enviat una lletra de convit a la seua homòloga madrilenya, Isabel Díaz Ayuso. Puig i Ayuso han tingut aquests darrers mesos enfrontaments dialèctics sonats. Alguns de prou graduació, desafinats i amb els decibels pels núvols. Els més accentuats són els que tenen a veure amb el sistema de finançament, o el dúmping fiscal, o amb més pràctiques que Díaz Ayuso embolcallava amb un llaç anomenat “llibertat”.  Llavors era quan Ximo Puig tirava “floretes” a Madrid, a la comunitat autònoma de Madrid, com ara que era una aspiradora de recursos. També es queixava que a Madrid hi viuen tants i tants funcionaris i que recapta tant i més perquè les principals empreses hi tenen la seu. Etcètera.

Però ara sembla que els temps han canviat, que la intenció del president de la Generalitat és rebaixar el to de la crítica i posar suavitzant a les relacions. Ara toca afalagar l’orella d’Ayuso amb paraules dolces. Companys de viatge en un mateix vaixell. Toca remar i oblidar els greuges passats:

“La Comunitat Valenciana i la Comunitat de Madrid constitueixen pilars fonamentals d’un projecte compartit, des de visions plurals, que enriqueixen el nostre país. Una Espanya diversa, i que precisament, en la seua pluralitat i el diàleg, han de reforçar-se a l’Europa comuna per a aconseguir cotes de benestar més grans i una prosperitat compartida i justa.”

A continuació li explica que la gent de tots dos territoris –Puig escriu “les nostres comunitats”– viu amb intensitat aquest projecte comú, les relacions econòmiques, socials i culturals que “contribueixen a definir la pròpia identitat a sengles comunitats”.

I, més avall, li explica que el mes de juny a Madrid és el “Mes de la Comunitat Valenciana”, i que es faran reunions empresarials, activitats de promoció turística i musical. I que tot això no és sinó el començament, perquè l’any vinent és l’Any Sorolla, que considera “un símbol compartit”.

Tot això diu la carta que el president de la Generalitat ha remès a la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. Tot això.

Llegiu-la ací:

Les noses

Aquesta mirada de Puig cap a la Meseta no és per a reclamar la justícia dels diners que no arriben; ni un canvi de la llei que permeta que arriben els diners; ni infrastructures que normalitzarien la vida de les persones, com ara el servei de rodalia ferroviària; ni la condonació del deute…, sinó per a dir que els valencians comparteixen tantes i tantes coses amb els ciutadans madrilenys; per a ofrenar un mes ple de visites al Prado: un sopar empresarial amb premi al cuiner Quique Dacosta, un concert de La Habitación Roja. O el típic viatge a les fogueres d’Alacant (“el viatge a la tradició des de Madrid a Alacant”, diu el pasquí publicitari).

Tot això pot tenir una explicació d’elasticitat política, d’una cintura giratòria. Allò de la molla que ja deia el comte-duc d’Olivares. Puig mira cap a ponent i es queda a la plaça de Cibeles, no arriba a la Moncloa, just un parell de dies després de no haver assistit a la reunió convocada pel president de les Corts Valencianes, Enric Morera, per a debatre amb diputats i senadors valencians, obertament, les possibles solucions de l’infrafinançament.

Puig va a l’Instituto Cervantes a presentar un festival de música, però la Generalitat no entra de ple dret en l’Institut Ramon Llull, per exemple. I encara hi ha un parell més de noses que probablement vol que tinguen un perfil pla, que no vol que marquen gaire l’escenari electoral, aquests onze mesos que falten per a arribar a les urnes.

Una d’aquestes noses és l’Any Joan Fuster. L’altra és la celebració del quarantè aniversari de l’estatut d’autonomia. El tema de l’Any Fuster –“País, paisatge i paisanatge”, n’és el lema oficial– el té resolt delegant tant com puga en els seus companys de gabinet. Dissabte va haver-hi a Sueca una fotografia magnífica amb els consellers de Cultura del Principat, del País Valencià i de les Illes, per exemple, celebrant Fuster. Puig se serveix de Compromís i considera cobert l’expedient.

I l’altra nosa, la del quarantè aniversari de l’estatut –“Quaranta anys fent país”, n’és el lema– l’enllesteix posant aigua al vi, no aprofundint gens en les mancances d’un text que va nàixer escapçat, fent discursos florits, lloant-lo fins a l’infinit i organitzant celebracions més o menys folclòriques i festives com la de la setmana passada a l’edifici de correus de València, o el festival de la cançó previst per a principi de juliol a la plaça de Bous. Res de reivindicar gaires coses, ni de lamentar que la via de l’estatut fos la del 143 i no la del 151 com les històriques. “És una finestra oberta, l’estatut”, va dir, Puig en el discurs. Fins i tot, amb el mot “país”, aconsegueix d’irritar l’oposició de la dreta i l’extrema dreta, que es neguen a participar en els actes. Un altre expedient resolt.

Presidència i presidencialisme

Aquest “Mes de la Comunitat Valenciana” a Madrid és una iniciativa de la pota del PSOE del Botànic. Del nucli dur de la presidència de la Generalitat. Segons que ha pogut saber VilaWeb, els altres membres del Consell ni n’havien estat informats ni han estat convidats a cap dels actes programats. No li ha de fer ombra ningú en aquesta nova estratègia.

Cas a banda mereix l’activitat que té a veure amb la capitalitat mundial del disseny que té la ciutat de València. Avui a les vuit de la vesprada es fa a l’hotel Four Seasons de Madrid una taula redona. Com a convidades, dues regidores socialistes: Pilar Bernabé i Sandra Gómez. Ningú de Compromís. Això ha causat un cert malestar a la batllia, que ha reaccionat organitzant un altre acte de matí amb la presència de Joan Ribó.

Tots els actes

A banda la conferència de Puig i de l’acte sobre disseny, gastronomia i talent que es fa avui mateix, a Madrid la setmana vinent hi haurà el sopar del premi Conexus Madrid – Comunitat Valenciana. El guardonat d’enguany és el xef Quique Dacosta. Hi haurà visites guiades diàries i gratuïtes per a descobrir les obres d’artistes valencians exposades al Museu del Prado. S’hi inclou una proposta per a visitar les fogueres de Sant Joan i un concert de La Habitación Roja i Taiat Dansa per a anunciar els festivals de música que es fan al País Valencià.

Glòries ofrenades, perfil marcat, i cursa cap a les eleccions començada.