Madame Procés se’n va

Marta Rovira i Vergés (1977) encarna fins a tal punt el procés cap a la independència que anys enrere Alfred Bosch la definia com a “Madame Procés”. Marta Rovira és Madame Procés perquè ha viscut a la sala de màquines d’ERC com a secretària general (2011-2024), a la sala de màquines de l’estat major del Primer d’Octubre (2017), i a la sala de màquines de l’exili del 2018 ençà. Ningú com Madame Procés encarna els errors i els encerts de tota una generació de polítics independentistes.

Rovira ha decidit de continuar vivint Suïssa i ha aparcat una vida política de vint anys per mitjà de la qual es pot seguir el creixement, eclosió, esclat i finalment derrota provisional del moviment independentista d’aquests darrers quasi vint anys, que aquest perfil ressegueix mitjançant tres llibres: Marta Rovira, cada dia més a prop (2014, Grup 62) biografia escrita per Eva Piquer. La lluita a l’exili (2020, la Campana), el dietari de Carles Puigdemont, i Tota la veritat (2019, Ara Llibres) escrit per un equip de periodistes.

Vida familiar

Marta Rovira va néixer a Vic el 1977. Nena molt aplicada, va estudiar a l’escola Escorial*, una concertada, de monges, juntament amb la seva germana petita, Anna. Rovira va treure el COU amb matrícula d’honor, cosa que li va permetre un primer curs d’universitat de franc. La primera llicenciada a la família. Dret a la Universitat Pompeu Fabra. La seva mare, Rosa Vergés, no es va poder treure farmàcia com volia, però sí que va treballar a la farmàcia de l’Hospital General de Vic, on ha estat tota una institució. El seu pare, Joan Rovira, i ella sovint discutien sobre el món en llargues converses a la cuina. Ella es fa militant d’ERC el 2005. El seu pare, un any després.

L’avi patern era Joan Rovira Puigcercós (res a veure amb Carod-Rovira o Joan Puigcercós) i va néixer a la colònia tèxtil de Viladomiu. El senyor Rovira “creix entre telers i acaba obrint una fàbrica tèxtil a Prats de Lluçanès amb els seus germans. […] Quan la fàbrica de Prats se’n va a l’aigua, és ell qui fa mans i mànigues per salvar la casa dels pares, per pagar els últims deutes i per aconseguir que els treballadors cobrin les indemnitzacions. Jo tenia vuit o deu anys i recordo haver pensat que el pare s’ho passava malament”, diu Marta Rovira del seu pare al llibre de Piquer.

L’avi matern Francesc Vergés i Ordeig va ser batlle franquista de Sant Pere de Torelló. L’avi Quico es torna orfe de molt jove: “Esdevé una mena d’emprenedor de l’època. Té bestiar, després una botiga de comestibles, després un estanc, fins i tot munta la primera farmàcia del poble. […] Quan tanquen la botiga de comestibles, l’avi Quico (que fa d’alcalde de Sant Pere de Torelló del 1956 al 1965) comença a treballar a l’única sucursal bancària del poble, del Banc Popular”, explica Piquer. Marta Rovira, doncs, té un avi que va ser batlle franquista. Aquest avi i l’àvia van morir en un accident de cotxe, no tenien ni setanta anys. Aquell dia, tot i que era previst, les dues nétes, Marta i Anna, no van pujar al fatídic automòbil.

Marta Rovira és casada amb Raül Presseguer, també militant d’ERC. “Els pares d’en Raül tampoc tenen estudis: la seva mare és fornera de l’Esclat i el seu pare un sindicalista que havia treballat tota la vida en una adoberia”, explicava Rovira a Piquer. Presseguer és informàtic, també ara que la família (Rovira, Presseguer i la filla Nes, d’Agnès) viu a Suïssa. Rovira, aquests darrers anys, ha compaginat la feina d’ERC amb la d’advocada a Ginebra, cosa que ara hauria de ser la seva feina principal.

“Home de”, discret i al seu costat, l’any 2018, Presseguer va ajudar la seva dona a anar-se’n a Suïssa. Per despistar a la policia, ell i una dona molt semblant a Marta Rovira (mateixos rissos, mateixa alçada) van anar a Madrid per declarar davant el Tribunal Suprem espanyol. La Marta de debò ja anava cap a Ginebra. Rovira pot dir, com Puigdemont, Ponsatí, Comín i Lluís Puig, que no s’ha deixat agafar a les presons espanyoles.

La vida dins ERC

Marta Rovira, després d’abandonar les oposicions per a ser jutgessa (s’hi va apuntar quan va descobrir que, de jutges catalans, n’hi ha ben pocs), va entrar a treballar al despatx que l’advocat Puigdecanet, un veí dels pares, tenia a Vic. Va estar-hi dels vint-i-sis anys als trenta, del 2003 al 2007, i va viure de prop i com a advocada el procés de regularització de grans masses d’immigrants. L’any 2008, rondant la trentena, Marta Rovira, metòdica, aplicada, és triada per Oriol Junqueras com la seva mà dreta. “L’Oriol té una capacitat d’atracció brutal”, deia Rovira sobre Junqueras a Eva Piquer, quan la relació entre tots dos era més bona que ara. Rovira i Junqueras fa vint anys que es coneixen, d’ençà que ella va anar a escoltar-lo fent de guia al Born Centre Cultural, d’on va sortir impactada.

La trajectòria política de Rovira (aliances amb independentistes) no lliga gaire amb el seu final (investir Salvador Illa). Poca broma amb la seva trajectòria: és la dona que segella els pactes amb Bildu i el BNG a l’estat espanyol. És la dona que en un viatge al Regne Unit segella el pacte amb l’SNP, i que amb Quico Homs segella el Pacte per la Llibertat amb Artur Mas, que va donar lloc a l’aliança CiU-ERC que va tirar endavant el 9-N. Marta Rovira és qui va ajudar a formar Junts pel Sí, i la dona amb qui la CUP se sentia pròxima. Ella va parlar amb Ada Colau i els Comuns perquè s’afegissin al referèndum i durant anys va fer de pont amb Carles Puigdemont a l’exili. Si algú, menys al final, ha teixit aliances, ha estat ella. Però el final ha estat un altre.

La investidura fallida de Puigdemont

Rovira, Xavier Vendrell i Carles Puigdemont van arribar al pacte d’investir Puigdemont el 2018, cosa que al final Roger Torrent, i ERC, no van permetre. Aquest podria ser vist com el punt de tomb en la trajectòria de Rovira, fins aleshores centrada a cercar aliances amb més independentistes. Ella hauria volgut investir Puigdemont, però va quedar en fals, ERC no la va secundar i va ser substituïda com negociadora. Això s’explica tant a La lluita a l’exili com a Tota la veritat. I a partir d’aquell moment, Marta Rovira s’adapta, també, als nous temps. I si fins ara havia prioritzat els pactes amb independentistes, ara és qui comunicarà a Puigdemont que ERC i el PSOE han arribat a un acord d’investidura, el 2019. I és ella que el 2024 defensa la investidura de Salvador Illa abans d’embrancar-se en una guerra interna dins ERC amb Oriol Junqueras que ha acabat perdent.

Llums i ombres

Poca gent encarna com ella les llums i les ombres del procés. Recordem que la Marta Rovira que ha permès el president espanyolista Salvador Illa també és la dona que va voler continuar amb el referèndum, i juntament amb Jordi Turull el van mantenir en peu quan l’equip que el portava, Josep Maria Jové i Lluís Juncà, van ser detinguts. Turull i Rovira van resistir. I el Primer d’Octubre la persona que va rebre els cent cinquanta informàtics que del Palau de la Generalitat estant van permetre el cens universal, treballant com màquines, va ser Marta Rovira.

La mateixa Rovira que a la una de la matinada del 2 d’octubre de 2017 passava els resultats del referèndum al govern amb la victòria aclaparadora del sí, set anys després defensava la investidura de Salvador Illa. La dona que es va plantar l’octubre del 2017, que va exigir la DUI davant els dubtes de Puigdemont, i el silenci de Junqueras, que no prenia partit mai en res i esperava que la gent es cremés al seu voltant, és la mateixa dona que ara no veu possible un referèndum acordat.

“Ser català implica no portar a les venes pulsió insurreccional”, va dir Pablo Iglesias a Jaume Roures, Xavier Domènech, Oriol Soler i Marta Rovira, en una reunió a casa de Roures abans del 2017, segons Tota la veritat. Doncs si la segona part de la biografia de Marta Rovira dóna la raó a Pablo Iglesias, la primera la nega. És Madame Procés en tota la seva essència.

*En una primera versió es deia per error que l’escola es deia Cor Cabirol.