El príncep francès revoluciona Andorra

La visita oficial d’Emmanuel Macron a Andorra ha deixat petjada. El president de França i copríncep se n’ha anat havent acomplert els objectius que n’esperava el govern: ha refermat el coprincipat com a institució, s’ha compromès a enfortir els lligams entre França i Andorra i l’ha esperonada a caminar decididament cap a un acord d’associació amb la Unió Europea (UE). Tot plegat en menys d’un dia i en una estada que l’ha dut a visitar les set parròquies andorranes. Sempre acompanyat del cap de govern, Xavier Espot, i la síndica general, Roser Suñé.

L’acte institucional més important ha estat la recepció a Casa de la Vall, l’antiga seu del Consell General. Allí ha estat rebut pel copríncep episcopal, l’arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives. Una trobada poc freqüent i que il·lustra la vigència del coprincipat, qüestionat aquests darrers anys dins i fora de les Valls. Entre més, per l’amenaça de Vives de renunciar-hi si el parlament despenalitza l’avortament algun dia. És una incògnita si els dos caps d’estat d’Andorra n’han parlat en els vint minuts de reunió privada al despatx de la síndica general.

Tot seguit, Macron s’ha dirigit al govern i als 28 consellers, en un discurs a l’hemicicle de l’antic parlament. Allí ha lloat la història i la identitat d’Andorra i ha reafirmat el compromís amb el seu paper institucional. No s’ha estat d’evocar Napoleó, De Gaulle i Mitterrand. I malgrat que presidents francesos molt més recents també han visitat el país, no n’ha fet referència. Difícil de creure que se n’hagi oblidat. Solemnitat a banda, ha llançat els missatges polítics que hom n’esperava.

De primer ha manifestat la voluntat d’implicar-se perquè Andorra i França reforcin els lligams històrics, especialment en l’economia i la cultura. Tot seguit, ha reiterat que serà al costat del Principat en la negociació amb la UE, fent com pugui perquè es respectin les seves especificitats. En contrapartida, i d’acord amb el seu europeisme militant, ha demanat a Andorra que no tingui por d’un futur obert a Europa.

Fora d’hores i de protocol

Si bé l’acte institucional ha deixat els missatges de fons, ha estat el recorregut per les parròquies allò que l’ha acostat a la ciutadania, objectiu implícit de la visita. Davant cada un dels set comuns ha trobat una calorosa benvinguda: centenars de persones l’esperaven amb banderes tricolors, en una estampa digna de la pel·lícula Bienvenido, Míster Marshall.

El president francès s’ha esplaiat saludant infants, signant autògrafs i fent-se fotografies. Per desesperació del seguici mediàtic i el seu equip, impotent en veure com el protocol se n’anava en orris i l’agenda acumulava retards a cada aturada. El públic era divers: de residents francesos a turistes que rebien amb curiositat la presència de Macron, tot passant pels nacionals.

‘De tots els coprínceps vinguts, és el més simpàtic i accessible’, s’exclamava una padrina que l’esperava a Andorra la Vella, hores abans que hi arribés. La seva acompanyant afegia que la visita era un honor, perquè reforçava la identitat andorrana. ‘He perdut l’hora que tenia a la perruqueria’, confessava. Com molts més, estava enganxada a la cobertura de la televisió pública al llarg de tot el dia.

‘No tingueu por del futur que s’obre’

La jornada de Macron ha culminat a la plaça del Poble d’Andorra la Vella, on ha pronunciat el discurs adreçat a la ciutadania. Ha reprès les idees i els missatges que ja havia avançat a la Casa de la Vall, tot aprofundint en la qüestió de la negociació amb la UE. Conscient que ara com ara seria complicat que els andorrans aprovessin l’acord en un referèndum, s’ha esmerçat a provar de contagiar el seu entusiasme per la integració europea, de la qual n’és el principal abanderat. ‘No tingueu por del futur que s’obre’, ha demanat.

La defensa apassionada del projecte europeu li ha valgut l’aplaudiment dels centenars de persones aplegades per escoltar-lo. S’han repetit en cada un dels anuncis –amb cert to de míting– que ha deixat caure: compromís de millorar les connexions viàries entre Andorra i França; reforç de la presència cultural i educativa del francès al Principat i voluntat de reobrir serveis consulars. Tot relligat amb un record gairebé èpic dels vincles històrics entre tots dos territoris. Alguns dels presents, ministres inclosos, maldaven per aguantar les llàgrimes.

Macron pren partit sobre la despenalització de l’avortament

El debat sobre la despenalització de l’avortament fa anys que plana en el debat públic i polític del Principat. També ha sobrevolat tota la visita. Fins al punt que ha irromput de ple a la plaça del Poble. Membres de l’entitat feminista Stop Violències han exhibit fulards a favor, tan bon punt el cap de govern ha pres la paraula i fins que no ha acabat el discurs. Una protesta perquè l’executiu refusa de legalitzar la interrupció de l’embaràs en cas de violació, malformació del fetus o perill per a la mare.

Els fulards s’han abaixat quan ha arribat el torn de Macron. El president francès no ha defugit el debat i s’ha dirigit directament a les activistes: ‘En tant que home i ciutadà sempre he defensat el dret de les dones de disposar del seu cos. En tant que president de la República Francesa, elegit pel poble francès, he fet de la igualtat home-dona la gran causa del quinquenni.’

Però a continuació ha recordat que s’adreçava als andorrans en tant que copríncep, garant de la independència de la nació. ‘Qui seria jo per dir-vos què heu de fer? Vosaltres, que elegiu democràticament els representants que han d’aprovar les lleis’, s’ha demanat.

I ha afegit, després d’haver estat interromput per aplaudiments: ‘Sabeu què en penso. Sabeu què faig allà on sóc dipositari de la sobirania popular. Us pertany a vosaltres, quan hi ha eleccions, d’obtenir la majoria que us permetrà de procedir a les evolucions en les quals creieu.’

Les paraules de Macron han deixat tothom satisfet. D’una banda el govern, que opta per potenciar l’acompanyament a les dones que avorten a l’estranger, tot evitant de posar en risc la figura del coprincipat per la posició de la Mitra. També al col·lectiu feminista, que no s’esperava aquesta resposta. ‘El copríncep Macron té raó: el nostre govern no fa la tasca per la qual el paguem, que és tenir garantits tots els drets. Fa cinc anys que diem que l’avortament ha de ser un dret a Andorra’, deia Vanessa Mendoza, portaveu d’Stop Violències.

Sobre el fet d’assolir una majoria parlamentària per a fer-ho possible, Mendoza es plany que bona part de la població resident no tingui dret de vot. ‘És cert, hem votat el fonamentalisme. Hem votat el més de dretes que hem pogut, però hi ha una confusió: la gent creu que si no ets de dretes no estimes el país. I ningú no s’estima tant el país com nosaltres’, ha denunciat.

El Partit Socialdemòcrata, que ha intentat infructuosament de trobar uns quants minuts per a parlar de la qüestió amb el copríncep francès, ha aplaudit que Macron hagi marcat una posició molt clara. ‘Manifestament a favor de l’avortament, del dret de les dones a decidir’, ha destacat el cap de l’oposició, Pere López.

El dirigent socialdemòcrata també ha valorat que Macron hagi recordat el seu paper com a copríncep: ‘Us dic què m’agradaria que es fes però això correspon al Consell General decidir-ho. I penso que aquest és el paper que també ha de prendre el copríncep episcopal sobre qualsevol llei’, ha conclòs López.

‘Èxit rotund’

Pel cap de govern, la jornada ha estat ‘fantàstica’. Espot ha subratllat la proximitat de Macron, la seva escolta en tots els moments de la visita i l’esforç per a conèixer Andorra. ‘El copríncep francès marxa d’aquest país amb un coneixement immillorable de la realitat andorrana.’

El dirigent de Demòcrates per Andorra també ha valorat molt positivament el suport explícit de França en la negociació amb Brussel·les, ‘un dels desafiaments cabdals.’ ‘Tot ha quedat perfectament plasmat en el discurs final, que crec que serà recordat durant generacions com un gran discurs.’ Per tot plegat ha qualificat la visita ‘d’èxit rotund.’

Macron, a la cimera ibero-americana?

Aquesta visita històrica de Macron a Andorra podria no ser l’última. El govern voldria que els dos coprínceps presidissin la recepció dels caps d’estat i de govern a la Cimera Ibero-americana 2020, que es farà a Andorra. Diverses veus no amagaven que la idea sedueix el president francès, que tindria un aparador internacional destacat, envoltat dels dirigents de l’Amèrica Llatina. Ara, en cap cas no podria participar en les discussions i prèviament caldran esforços diplomàtics per a prevenir qualsevol recel de Madrid.

Quan VilaWeb li ha demanat sobre la qüestió, Macron ha afirmat haver-ne pres nota: ‘No vull fer promeses a Andorra que no pugui complir. Desitjo tornar-hi malgrat que no sé si hi arribaré l’any vinent. Però penso que seria una bona ocasió, així que ho consideraré.’

Macron se n’ha anat d’Andorra com va arribar dijous: per carretera. No sense abans posar-se part del poble andorrà a la butxaca. ‘En aquestes valls, al peu de les muntanyes, em sento a casa meva’, ha dit tot agraint l’acollida rebuda. ‘Vive l’Andorre. Visca Andorra!’, s’ha acomiadat. Més d’un hi deu haver afegit: ‘I que visquin els coprínceps!’