Macron juga amb foc amb el calculat atac polític contra els no vaccinats

Diumenge 10 d’abril, i més que probablement en segona volta diumenge 24 d’abril, els ciutadans de Catalunya Nord i de l’estat francès són cridats a triar el nou president de la república. I la batalla es presenta dura. L’esquerra no té cap possibilitat de res. El president actual, Emmanuel Macron, provinent del Partit Socialista, però que en tot cas es pot considerar un liberal, té molts punts per a guanyar si passa a la segona volta, atès que els seus contrincants no tindran el suport dels electors d’esquerres.

La més ben posicionada per a disputar-li la presidència, ara per ara, és Marine Le Pen, però a la dirigent ultra li ha eixit un contrincant encara més a l’extrema dreta, el polèmic periodista Éric Zemmour. I la dreta republicana ha vist en aquesta baralla interna una possibilitat de treure el cap, per la qual cosa s’han posat a promocionar Valérie Pécresse amb la voluntat que arribe a la segona volta –en què tan sols passen els dos candidats amb més vots a la primera. Perquè si hi arribés, si aconseguís de superar Le Pen i Zemmour i de competir directament amb Macron, els sondatges diuen que té moltes possibilitats de guanyar. Els votants d’esquerra regalaran els vots a Macron si té davant un candidat de l’extrema dreta. Però molts no li regalaran si té davant la candidata de la dreta democràtica.

En aquesta complicada trama hi ha el resum, i la clau, de les eleccions presidencials que s’acosten. I explica les polèmiques declaracions del president francès al diari Le Parisien d’ara fa una setmana en què atacava grollerament els no vaccinats.

Dimarts passat, Macron va trencar el seu estil presidencial amb una entrevista al diari populista de París en què va fer servir paraules ben poc habituals en un president: “Als no vaccinats els vull emprenyar i ho continuaré fent fins al final”, deia, abans d’afegir: “Quan la meva llibertat amenaça els altres, aleshores sóc un irresponsable i no un ciutadà.”

El to va sorprendre enormement i tots els altres candidats, de Zemmour a Jean-Luc Mélenchon, van denunciar la violència “impròpia del càrrec” d’aquestes declaracions. Però la sortida de to era molt calculada. Després de mesos jugant un paper presidencial i de mirar d’unir la ciutadania, Macron i el seu entorn han optat per convertir les eleccions en un enfrontament directe. Una posició pot ser que l’acabe afavorint, però que amenaça de convertir la lluita contra la covid en un camp de batalla polític, que no ajudarà gens a resoldre la crisi sanitària.

Què cerca, Macron? Furgar en les contradiccions internes de la dreta republicana i, alhora, aparèixer com el contrincant de l’extrema dreta, en què les teories contra la vaccinació tenen més acollida i seguidors. Valérie Pécresse, de fet, ha reaccionat molt indignada, però les declaracions han obert un conflicte en la seua candidatura entre els partidaris de les regles més dures en suport de la vaccinació i els qui temen que posar-se en aquesta via li reste vots i que vagen a parar a l’extrema dreta.

L’equilibri és dificilíssim i tothom és conscient que la covid-19 i les mesures adoptades per a frenar-la seran la qüestió central de la campanya. Macron està convençut que la majoria de nord-catalans i francesos donen suport a les restriccions dures del seu govern. Però això, en realitat, no ho sap ningú i en qualsevol cas fa un mal favor als esforços dels sanitaris. Ara, lamentablement som en any electoral i les prioritats són les que són.