Macron convoca a París els dirigents europeus, per respondre a la provocació nord-americana sobre Ucraïna

El president francès, Emmanuel Macron, reuneix avui dilluns a París, en una cimera informal, la cúpula de la Unió Europea, de l’OTAN i set caps d’estat i de govern més per tractar el futur de la seguretat a Europa després de la Conferència de Seguretat de Munic d’aquest cap de setmana. La trobada estarà marcada per l’acostament entre Donald Trump i Vladímir Putin i el seu impacte en la guerra d’Ucraïna, però també pel xoc creat a Munic pel vice-president dels Estats Units i les seves provocacions contra la democràcia i en suport a l’extrema dreta.

En aquest context, el president Macron “ha organitzat una reunió informal que començarà a la tarda” i que comptarà amb la presència de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen; el president del Consell Europeu, António Costa, i el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte.

A la trobada també hi assistiran el canceller alemany, Olaf Scholz; el primer ministre britànic, Keir Starmer; el primer ministre de Polònia, Donald Tusk; la primera ministra italiana, Giorgia Meloni; el primer ministre dels Països Baixos, Dick Schoof, el primer ministre espanyol Pedro Sánchez i la primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen.

Macron vol aprofitar aquesta reunió per “engegar un període de consultes entre els líders europeus sobre la situació a Ucraïna i la seguretat europea”, amb la possibilitat de continuar aquestes converses en altres formats per acostar posicions entre els socis interessats en la pau i la seguretat al continent.

El ministre d’Afers Estrangers francès, Jean-Noël Barrot, ja havia avançat diumenge aquesta reunió dels dirigents dels “principals països europeus” per tractar aquesta qüestió després del primer contacte amb la nova administració nord-americana durant la Conferència de Seguretat de Munic.

La conferència ha estat marcada per les tensions entre els Estats Units i els països europeus sobre l’augment de la despesa en defensa i la relació futura amb Ucraïna, enmig d’un acostament entre Trump i Putin.

El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha defensat a Munic la creació d’un exèrcit europeu i l’increment de la capacitat d’autodefensa europea. També ha manifestat la seva preocupació per la possibilitat que els Estats Units esdevinguin un soci poc fiable per a Europa i que acordin amb Rússia el futur del conflicte excloent Kíiv de qualsevol negociació.

A aquest escenari s’hi afegeix el discurs polèmic del vicepresident nord-americà, JD Vance, divendres passat, en què va denunciar un suposat retrocés de la llibertat d’expressió a Europa i una persecució de les polítiques “alternatives”, unes declaracions que el govern alemany ha interpretat com un suport implícit al partit ultradretà Alternativa per Alemanya.

De fet, Barrot s’ha afegit a les crítiques del govern alemany al vicepresident nord-americà, afirmant que “la llibertat d’expressió està garantida a Europa”. “Quan ets segur de tu mateix i dels teus valors, no et sents amenaçat per les crítiques”, ha afegit abans de lamentar el que ha descrit com un intent de desacreditar el model europeu.