26.03.2020 - 21:50
El president de l’estat francès, Emmanuel Macron, no ha tingut un camí fàcil d’ençà que va començar el mandat, ara fa tres anys. El programa reformista que volia aplicar ha trobat molts topalls. La pedra a la sabata més grossa fins ara ha estat, sens dubte, el moviment de les Armilles Grogues, que es va alçar contra l’encariment dels combustibles i de seguida hi vn afegir demandes, incloent-hi que Macron renunciés al seu càrrec. Les Armilles Grogues fou tan sols el preludi d’onades múltiples de protestes, més o menys intenses, contra les polítiques més impopulars del president. Tot plegat va culminar amb una de les vagues més multitudinàries de la història del país, amb més d’un mes sense activitat al transport públic per a protestar contra la reforma de les pensions.
Ara el cap de l’estat francès sembla haver trobat una escletxa. Com el president espanyol, Pedro Sánchez, Macron també s’ha enfilat al carro de la militarització de la crisi per la pandèmia de la Covid-19 que assola Europa. ‘Som en guerra.’ Cinc vegades ho va dir fa poc més d’una setmana, en una declaració solemne emesa per televisió per a tractar del coronavirus. D’entrada, va semblar que, enmig de l’emergència i el confinament –que, és clar, impedeixen les manifestacions–, el president francès també feia un respir. Dilluns va declarar l’estat d’alarma i va anunciar que ajornava les reformes legislatives que són en tràmit, entre les quals hi ha la de les pensions. Però Macron ha maniobrat per una altra banda.
Tot just pocs dies després d’això, el parlament francès va aprovar les mesures del decret d’emergència per una majoria folgada, malgrat la ferma oposició de la minoria esquerrana encapçalada per la França Insubmisa de Jean-Luc Mélenchon, pel Partit Comunista i per un grapat d’abstencions del Partit Socialista. Els representants d’aquests partits, juntament amb portaveus de les organitzacions que han encapçalat les manifestacions al carrer, consideren que el decret s’extralimita i, amb l’excusa de declarar l’estat d’alarma, retalla drets laborals i aprova una bona colla de les mesures que amb tanta controvèrsia han sacsejat el paisatge polític de l’estat francès. Què critiquen, exactament?
Eminentment, els drets laborals. El decret, que estén l’estat d’alarma a un període de dos mesos, inclou facilitats perquè els empresaris alterin a pler les condicions de feina per als treballadors. Un dels principals afectats és l’horari: la ministra de Treball, Muriel Pénicaud, va anunciar a començament de setmana que en certs sectors es podria arribar a treballar durant 60 hores la setmana –en comptes del màxim de 48 vuit que els moviments socials han defensat fins ara amb ungles i dents– i que la mitjana consecutiva d’hores setmanals durant tres mesos també s’allargaria de dues hores: de 44 a 46. Els sectors afectats són, sobretot, l’alimentari, el transport, l’energia, la logística i les telecomunicacions.
La llei de Macron per a l’estat d’alarma també danya una altra de les conquestes més preuades dels treballadors, el dret de vacances pagades. Poden ser obligats a acollir-se a les vacances durant l’època de confinament, cosa que, una vegada s’acabi, reduirà, és clar, el temps total de vacances cobertes disponible per a cada treballador. Però encara n’hi ha més: Macron i el parlament francès han aprovat d’ajornar el pagament de bons salarials a treballadors precaris, i han generalitzat la possibilitat de treballar el diumenge. I, finalment, les hores de descans obligatòries entre dues jornades laborals minven d’11 a 9.
