Macrojudici a l’Audiència espanyola: advocats, familiars i psicòlegs de presos d’ETA, entre els encausats

Malgrat que ETA va anunciar el cessament de l’activitat armada el 2011 i es va dissoldre definitivament l’any passat, l’Audiència espanyola continua actuant com si l’organització fos activa. N’és un exemple la macrocausa que començarà el 16 de setembre i que afecta quaranta-set persones vinculades a la defensa dels drets dels presoners bascs. La fiscalia els demana penes de vuit anys a vint anys de presó, per les acusacions de participació activa en organització terrorista, finançament del terrorisme i delicte continuat d’enaltiment del terrorisme.

Els encausats són, per una banda, advocats de presoners d’ETA i persones que feien d’interlocutors entre aquests presoners i els sindicats, partits i associacions de la societat civil basca després de la dissolució de l’organització armada. I, per una altra banda, integrants dels col·lectius Herrira, Jaiki Adi i Etxerat. Jaiki Adi és una associació de professionals de la salut que assisteixen gent afectada per la violència de l’estat espanyol i francès; ofereixen, per exemple, assistència psicològica a presoners i tractament a gent que han sofert tortures. Etxerat es defineix com una organització d’amics i familiars de presos, deportats i exiliats. I Herrira, el col·lectiu amb més encausats, una organització creada per a denunciar les males pràctiques penitenciàries del govern espanyol contra els presoners bascs.

Una causa general contra la xarxa de suport als presoners

Segons l’advocada Amaia Izco, un dels quaranta-set encausats, el col·lectiu Herrira va néixer diferenciant-se d’allò que havia estat el Moviment Pro Amnistia, que demanava l’alliberament de tots els presoners d’ETA i que va ser considerat part de l’organització per l’Audiència i pel Tribunal Suprem espanyol. ‘Herrira feia una feina d’activació social pels drets dels presos i amb l’objectiu de caminar cap a la convivència i mobilitzar la societat de la manera més transversal possible –explica–. Això va començar a tenir força èxit i sectors que fins llavors no havien fet res van començar a moure’s. L’estat va reaccionar a la contra i van començar les detencions contra persones que formen part del col·lectiu.’

El setembre del 2013 el magistrat de l’Audiència espanyola Eloy Velasco va ordenar la primera de les quatre operacions que sostenen la causa. La Guàrdia Civil va detenir divuit membres d’Herrira i va fer escorcolls a les seus del col·lectiu. De llavors fins al març del 2015, hi va haver tres operacions més, que acabaren amb onze persones empresonades preventivament. ‘Quan el col·lectiu va anunciar que tenia intenció de continuar malgrat tot, van fer una altra actuació, ara contra els interlocutors. Així suprimien la peça que connectava el col·lectiu de presos amb la societat. Després va ser el torn dels professionals: advocats, implicats en qüestions de solidaritat econòmica, psicòlegs… I fins i tot dues persones del col·lectiu dels familiars, amb el pes psicològic tan gran que té això’, recorda l’advocada.

Després d’aquestes quatre operacions policíaques, la base que sosté l’acusació són els informes de la Guàrdia Civil. Izco considera que l’estratègia de l’acusació s’ha basat només en la interpretació dels documents requisats a les oficines dels encausats. Segons que explica, han provat de relacionar aquests documents requisats amb documents d’ETA anteriors a la dissolució, i que ja es van utilitzar per a il·legalitzar el moviment Pro Amnistia. ‘El nostre escrit de defensa diu que no hi ha, en tota la causa, ni un sol document que ens relacioni amb ETA. La Guàrdia Civil i tot reconeix que no hi ha cap document que pugui vincular la realitat actual amb ETA’, explica. Critica també els arguments de l’acusació: ‘L’acusació considera que tota la nostra activitat, en el fons, pretén alimentar l’estratègia d’ETA. Això ho justifica dient que els col·lectius d’assistència són una continuació del moviment Pro Amnistia. Diuen que el col·lectiu de presoners és part d’ETA i, per tant, tothom qui treballi per la reivindicació dels seus drets és part d’ETA.’

Els encausats denuncien que en cap dels seus casos no hi ha ni un sol element que els vinculi directament amb l’organització armada, sinó que han estat processats per l’activitat professional o pertinença als col·lectius en una atribució general –i no individual– de responsabilitat penal. ‘Els fets que ens atribueixen individualment no tenen transcendència del punt de vista del dret penal. Només els donen aquesta transcendència amb una atribució general que diu que tots nosaltres som una mena d’ens o diversos ens relacionats amb ETA’, denuncia l’advocada. En el seu cas, explica, l’acusació es fonamenta en la seva feina professional i en el fet d’haver fet una denúncia pública de la situació dels presoners i s’argumenta que tot ho ha fet per ordre d’ETA i en benefici d’ETA.

Abús de la presó preventiva

Els encausats denuncien un seguit de vulneracions de drets d’ençà que va començar el procés i destaquen especialment l’abús de la presó preventiva. Dels quaranta-set, onze han estat empresonats, pel cap baix, durant deu mesos. Els qui han passat més temps empresonats –i en règim d’aïllament– han estat Jon Enparantza –dos anys i tres mesos– i Arantza Zulueta –tres anys i un mes–, ambdós detinguts a la segona operació contra els interlocutors entre els presoners i agents de la societat basca. Tal com explicava Zulueta mateix en una taula rodona organitzada l’any passat a Barcelona, aquest sistema d’aïllament ha implicat una autèntica tortura per a ella: ‘Durant tres anys, no he tingut mai contacte amb ningú, tret de les visites a través del vidre i el vis-a-vis una vegada cada mes. Com si fossis un gos, passen els dies. Acabes saludant els funcionaris per demostrar que el que hi ha a la cel·la no és un animal, sinó una persona.’

Malgrat que la presó és el preu més alt que han pagat i que encara poden pagar els encausats, denuncien que el processament ha tingut més conseqüències nefastes per a la seva vida, tant en l’àmbit personal –tenen un total de 38 menors a càrrec seu–, com econòmic –calculen uns 110.000 euros gastats en fiances– i professional. ‘Ens han fet caminar per una corda fluixa, perquè no sabem si continuar fent la nostra feina pot tenir conseqüències negatives per al procediment’, lamenta Izco. També denuncien més vulneracions de drets, com ara la del dret de reunió i del dret de llibertat d’expressió, pel tancament de pàgines web i comptes a les xarxes socials.

Una croada contra una organització dissolta

Els encausats no denuncien tan sols unes acusacions que consideren absurdes; també critiquen el fet que aquesta macrocausa contra ETA comencés en un moment en què l’organització havia cessat l’activitat armada i que el judici comenci quan ja s’ha dissolt. L’advocada hi veu una clara intencionalitat política: ‘A partir del 2011, si ETA tenia cap estratègia, era la de desaparèixer, com s’ha acabat demostrant. Això ha tingut l’objectiu de dur-nos al passat, a més de dificultar la fi ordenada d’ETA, que l’estat no ha volgut mai. També volen mantenir viva la qüestió dels presoners. Com? Empresonant quaranta-set persones més! Si constantment estàs pendent de respondre a la repressió, és molt difícil que articulis un moviment de resolució o fins i tot un moviment sobiranista.’

Tant Amaia Izco com Jaione Carrera, també encausada, són advocades del cas dels joves d’Altsasu, en què l’Audiència espanyola va condemnar vuit persones per una baralla de bar amb agents de la Guàrdia Civil. Malgrat que l’advocada creu que són casos diferents, considera que tenen en comú que són instruments que l’estat utilitza ‘per no tancar el cicle’ i mantenir el País Basc encallat ‘amb una recepta repressiva fortíssima’. A més, creu que el fet que fossin condemnats a penes de presó per una baralla dóna pistes sobre què pot passar en el seu cas, que també jutjarà l’Audiència espanyola: ‘Allà s’aplica una envernissada jurídica a decisions polítiques. És un tribunal absolutament mediatitzat, permeable a les decisions polítiques i que no ofereix garanties.’

Per a denunciar aquesta macrocausa i reclamar la fi de la repressió judicial al País Basc, el col·lectiu de suport als encausats, 47akHerrian, ha convocat una manifestació el 14 de setembre a Bilbao, on també es vendran productes per a recaptar diners per a la caixa de solidaritat. El col·lectiu convida a assistir-hi a tothom qui ‘s’hagi sentit indignat’ pel macrojudici i també demanar de signar el manifest que han redactat per fer créixer el suport a la mobilització al carrer.