19.10.2017 - 22:00
‘El president de la Generalitat és el màxim representant de l’estat espanyol a Catalunya i ha de complir la constitució’. Aquest és un dels arguments estrella que utilitzen el govern espanyol, els partits del règim del 78 i la maquinària mediàtica per desacreditar l’independentisme i la Generalitat de Catalunya. No obstant això, la legitimitat de l’autogovern català beu directament de la legalitat de la Segona República espanyola i té arrels més profundes que la constitució espanyola del 1978.
Dilluns vinent es compliran quaranta anys del famós discurs que va fer el president de la Generalitat a l’exili, Josep Tarradellas, des del balcó del Palau de la Generalitat. El 23 d’octubre del 1977, Tarradellas va tornar a Catalunya i va pronunciar el conegut ‘Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí!’. Un any i dos mesos abans de l’aprovació de la constitució espanyola, Catalunya va recuperar l’autogovern, que es va concentrar en la Generalitat i la figura del president.
El doctor en Història i expert en la figura de Tarradellas Joan Esculies explica que el restabliment provisional de la Generalitat va ser la solució per a resoldre l’encaix de Catalunya en l’estat espanyol. ‘Suárez i els que mouen la transició entre bambolines són capaços de fer aquest gest per donar legitimitat al retorn de Tarradellas i a la institució’, diu. A més, abans de l’aprovació de la constitució espanyola i de l’estatut ja s’havien fet paquets de transferències d’algunes competències.
Els resultats de les eleccions generals espanyoles del juny del 1977 a Catalunya, que van situar els Socialistes de Catalunya i el PSUC davant el Pacte Democràtic de Pujol, van alterar els plans del govern espanyol. ‘Suárez preferia Jordi Pujol com a interlocutor, potser hauria pactat amb ell la instauració d’un Consell General de Catalunya, una mena de Mancomunitat, i era d’un partit més conservador’, assegura. Esculies apunta que el retorn de Tarradellas va anar estretament lligat al restabliment de la Generalitat, ja que hi havia hagut un acord previ entre el mateix president a l’exili, els partits polítics, l’Assemblea de Parlamentaris i el govern espanyol.
Reconeixement de la legalitat republicana
El professor de dret constitucional Hèctor López Bofill explica que el restabliment de la Generalitat va ser l’únic reconeixement de la legalitat republicana que es va fer durant la transició espanyola a banda del reconeixement del dret històric del País Basc i Galícia a l’autonomia. La Generalitat és, per tant, l’única institució hereva de la legalitat republicana.
En plena transició, el president espanyol, Adolfo Suárez, va convidar Tarradellas a la Moncloa. Era el 27 de juny de 1977. Suárez i Tarradellas es van reunir i van començar a parlar de la recuperació de les institucions catalanes. Després de tres mesos de converses i negociacions, el dia 29 de setembre el govern espanyol va aprovar un decret llei que restablia provisionalment la Generalitat i reconeixia Tarradellas com a president. En el preàmbul, aquest decret llei definia la Generalitat com ‘una institució secular en què el poble català ha vist el símbol i el reconeixement de la seva personalitat històrica’, amb l’afegitó de ‘dins de la unitat d’Espanya’. També condicionava l’autonomia a l’aprovació de la constitució espanyola.
La constitució espanyola readapta la legitimitat republicana de la Generalitat al nou marc autonòmic? ‘La Generalitat és anterior, encara que la lletra del decret llei digués que el restabliment es condicionava a la constitució’, respon el professor de teoria política Josep Costa. A més, el decret llei del 1977 anul·la la llei franquista que havia derogat l’estatut del 1932 i reconeix la continuïtat històrica de la Generalitat.
El dret d’autonomia contra l’article 155
Tothom parla sobre l’espantall de l’article 155 de la constitució espanyola i les possibles mesures que podria adoptar el govern espanyol contra l’autogovern de Catalunya. López Bofill argumenta que l’article 155 no habilita una suspensió generalitzada del règim autonòmic perquè seria inconstitucional: ‘L’única manera de suspendre l’autogovern és fer una reforma constitucional’. El PP i el PSOE ja han anunciat que abordarien aquesta reforma en una comissió al congrés espanyol, tot i que no n’han concretat ni l’objectiu ni l’abast.
‘La Catalunya autonòmica del 1978 beu de la proclamació la república catalana el 14 d’abril del 1931 per part de Macià. És a dir, la Generalitat republicana prové d’un acte de ruptura que després es va adaptar a la constitució del 31’, explica López Bofill. Assegura que la constitució del 1978 no anul·la la legitimitat republicana de la Generalitat perquè la institució és la mateixa. Costa afegeix que la legitimitat anterior a la constitució espanyola està reconeguda jurídicament, tot i que el mateix text no la recull.
El 23 d’octubre del 1977, un cop ratificats els acords entre totes les parts i promulgat el decret llei del 29 de setembre, es va restablir la Generalitat. Ací podeu veure el discurs íntegre que va fer Josep Tarradellas des del balcó del Palau de la Generalitat davant una plaça de Sant Jaume plena a vessar.
