Avui Macedònia vota en un referèndum sobre el canvi de nom del país

Avui els ciutadans de l’Antiga República Iugoslava de Macedònia voten en referèndum si el seu país pren oficialment el nom de Macedònia del Nord. El plebiscit sorgeix d’un acord entre Macedònia i Grècia per a tancar la disputa històrica entre tots dos respecte de la denominació oficial que ha de tenir aquesta república.

El juny, els governs de Zoran Zaev, de Macedònia, i d’Alexis Tsipras, de Grècia, van signar el pacte per fer realitat la votació. Malgrat que és consultiva, el seu resultat podria ser clau en un procés que es preveu que sigui complicat, perquè necessita canvis en la constitució del país eslau.

Zaev i el seu govern, socialdemòcrata, han fet campanya a favor del ‘sí’. El ‘no’, en canvi, és defensat, entre més, pel cap de l’estat, Gjorge Ivanov, perquè era contrari a l’acord amb Grècia. Tot i això, Ivanov va anunciar aquesta setmana que, directament, no participarà en la votació.

Les enquestes preveuen la victòria del ‘sí’. Però amb això no n’hi ha prou, perquè cal que més d’un 50% dels votants registrats hi participin, cosa que no és clara. Si se supera aquesta fase, serà el parlament qui haurà d’aprovar amb una majoria de dos terços de la cambra el canvi constitucional que requereix.

Un conflicte històric
La República de Macedònia va declarar la independència el 1991, en la descomposició de l’antiga Iugoslàvia. Va ser aleshores quan Grècia va argumentar que el nom del veí del nord era el mateix que la seva pròpia regió de Macedònia i que això creava ambigüitat sobre cada territori. El motiu de la disputa ve de lluny i es remunta a la història antiga, quan tot plegat formava part d’una mateixa província romana anomenada Macedònia, establerta l’any 168 aC.