06.02.2019 - 01:50
L’OTAN i República de Macedònia del Nord signen avui el Protocol d’Adhesió del país balcànic a l’organisme de defensa euroatlàntic, un pas que aplanarà el camí per a la seva entrada com el seu trentè membre, un cop completats els processos de ratificació parlamentària en tots els aliats.
Els caps d’estat i de govern de l’Aliança van prometre en la cimera de 2008 que convidarien a l’Antiga República Iugoslava de Macedònia a entrar en l’Aliança Atlàntica una vegada resolgués la seva disputa pel nom del país amb Grècia, que feia anys que frenava els progressos de Macedònia per entrar a l’OTAN i la UE.
Skopje i Atenes van segellar al juliol un acord històric per resoldre per posar fi a la seva disputa i canviar el nom del país oficialment pel de República de Macedònia del Nord per vèncer així el recel d’Atenes sobre possibles reivindicacions sobiranistes sobre una regió grega homònima.
Un cop signin el Protocol d’adhesió dels 29 aliats i Macedònia del Nord, el país participarà en totes les reunions i activitats de l’OTAN com a convidat, encara que no serà membre de ple dret fins que tots els països completin el procés de ratificació de la seva entrada, que en el cas de Montenegro va trigar tot just un any, encara que podria requerir fins any i mig.
Montenegro va ser l’últim país a entrar en l’Aliança, el 2017, mentre que Albània i
Croàcia ho van fer en 2009. Geòrgia i Bòsnia i Hercegovina també aspiren a entrar a l’Aliança, igual que el Govern ucraïnès del president Petro Poroshenko, també ha
fet de l’entrada a l’OTAN una prioritat.
L’OTAN, que es va crear el 1949 amb dotze membres fundadors –Bèlgica, Canadà, Dinamarca, França, Islàndia, Itàlia, Luxemburg, Països Baixos, Noruega, Portugal, Regne Unit i els Estats Units – s’ha ampliat en sis ocasions.
Macedònia: la crisi pel nom que amaga el debat sobre les fronteres
