13.07.2020 - 20:06
Macedònia del Nord ha començat avui un procés de votació de tres dies per a les eleccions generals anticipades, amb el temor d’una forta abstenció a causa del repunt de contagis de coronavirus durant les últimes setmanes.
La votació era prevista per al 12 d’abril, però la pandèmia va frenar tot el procés electoral. Ara, per ampliar la participació, s’ha decidit d’ampliar a tres dies l’obertura de col·legis, i en dues hores, fins a les 19.00, l’horari de votació.
El vot des de la quarantena
Avui voten els ciutadans que es troben en quarantena, a més dels infectats amb símptomes lleus. Demà ho faran les persones de la tercera edat i els presos, mentre que l’últim dia serà de caràcter general, per a la resta de la població.
Després de la fi del confinament fa un mes, els nous infectats han augmentat ràpidament: el total de casos de la covid-19 supera els vuit mil, amb més de dos-cents encomanats diaris d’ençà del passat divendres i tes-cents vuitanta-dos morts fins al moment. Abans del relaxament del confinament, els afectats no arribaven als dos mil.
No obstant això, el ministre de Sanitat, Venko Filipche, ha assegurat avui que la votació és segura i que si tothom compleix amb els protocols necessaris, els votants estaran segurs.
Al matí s’han pogut veure vehicles amb personal de la Comissió Electoral i sanitari, tots amb equip de protecció individual, desplaçar-se fins als edificis on hi ha votants en quarantena.
La campanya electoral ha tingut bàsicament lloc a la televisió i a internet: no hi ha hagut actes electorals, ni el tradicional debat entre els contrincants polítics, i amb prou feines alguns cartells.
Unes eleccions molt obertes
L’avançament de les eleccions, previstes inicialment per a desembre d’enguany, es va produir després de la dimissió del primer ministre, Zoran Zaev, per la negativa llavors de la Unió Europea (UE) d’obrir negociacions d’adhesió.
Quatre coalicions i onze partits polítics apareixen a les butlletes. Els partits amb més protagonisme són l’actual governamental, la Unió Socialdemòcrata de Macedònia (SDSM) i el conservador VMRO-DPMNE, el qual s’oposava al canvi de nom de l’estat.
Els sondatges no donen avantatges clars, amb marges de dos punts de diferència entre les dues formacions. Vora el 30% dels electors està encara indecís i un altre 20% ja ha decidit que no votarà.
Zaev, primer ministre d’ençà del 2016 fins al gener d’enguany, encapçala la llista del SDSM, mentre que pels conservadors el candidat és Hristijan Mickoski, cap de l’oposició macedònia.
Si les dues formacions finalment arriben resultats similars, els partits minoritaris albanesos, que representen a un 25% de la població, podrien decantar la majoria necessària per governar. El partit d’esquerres Levica, de recent creació, serà un altre dels possibles contrincants dels dos grans partits.
