13.01.2019 - 21:50
|
Actualització: 13.01.2019 - 21:59
Divendres el parlament de Macedònia va acordar de canviar el nom del país, que esdevindrà la República de Macedònia del Nord. El vot, històric, hauria d’obrir la porta la solució d’un dels problemes més estranys de la política europea, però ara reclama el vot favorable del parlament grec i Atenes hi ha reaccionat trencant la coalició de govern. L’extrema dreta ha abandonat l’executiu d’Alexis Tsipras, disconforme que la paraula ‘Macedònia’ continuï al nom de l’estat ex-iugoslau. Tot i això, la previsió és que l’acord sigui ratificat.
Les dues votacions consecutives haurien de validar el pacte aconseguit l’estiu passat pels primers ministres Zoran Zaev i Alexis Tsipras. Els grecs creuen que el nom de Macedònia només pot ser el de la seva regió del nord i proposaven a la República de Macedònia que canviés totalment de nom. En canvi, Atenes es comprometia a no vetar més l’adhesió a l’OTAN i la pertinença futura a la Unió Europea del petit país dels Balcans, de 2,1 milions de persones.
Aquest argument va ser el que va servir al socialdemòcrata primer ministre de Macedònia per a convèncer el seu parlament: ‘Sense l’acord amb Grècia, no hi haurà OTAN ni Unió Europea’, va dir abans de la votació. Per només un vot més dels que necessitaven –80 i en van tenir 81–, els parlamentaris macedonis van adoptar les quatre esmenes constitucionals necessàries per a aprovar el canvi de nom del país, que es va separar de Iugoslàvia el 1991.
L’acord es complica a Atenes
La reacció a Atenes ha estat la dimissió del poderós ministre de Defensa grec i cap de l’extrema dreta, Panos Kammenos. Ha abandonat el govern de coalició amb Syriza, format el 2015, però realment sembla un acord pactat més que no pas una gran crisi. Tsipras té prou vots per a mantenir el govern, que dimecres o dijous se sotmetrà a una moció de confiança. I és així perquè quatre diputats de l’extrema dreta, dels quals dos ministres, votaran a favor del govern. Si supera la moció de confiança és gairebé segur que amb els mateixos diputats ratificarà l’acord per al nom de Macedònia.
El fet que Kammenos deixi el govern, que conservarà només cinc dels diputats, ha fet pensar a la premsa grega en l’existència d’un acord previ. La xifra és exactament la necessària perquè Tsipras guanyi la votació, però també perquè Kammenos conservi el seu paper com a cap d’un grup parlamentari, cosa que li dóna la visibilitat necessària per a lluitar en les pròximes eleccions, que encara no tenen data fixada.
Una disputa que va molt més enllà del nom
Però la disputa per l’ús del nom ‘Macedònia’ va molt més enllà del topònim. En realitat, emmascara un més dels conflictes territorials i ètnics del Balcans, el de quina és la identitat macedònia.
L’expressió ‘Macedònia’ pot significar unes quantes coses. Bàsicament, Macedònia és una àrea històrica i geogràfica situada als Balcans. Les fronteres han variat considerablement durant el temps, però actualment es considera que inclou parts de sis estats balcànics: Grècia, la República de Macedònia, Bulgària, Albània, Sèrbia i una petita part de Kossove. Macedònia, considerada així, té una extensió aproximada de 67.000 km2 i una població de 4,76 milions d’habitants.
Però a Grècia, Macedònia és alhora una part del seu país, amb una gran importància històrica, vinculada al regne d’Alexandre el Gran i amb capital històrica a Salònica. Actualment és dividida en tres administracions regionals, que inclouen el nom de Macedònia i això ha estat l’origen de la crisi. Per als grecs, el nom de Macedònia, sol, no pot ser sinó grec.
En realitat, la disputa amaga l’existència a Grècia d’una minoria nacional eslava, macedònica, que l’estat hel·lènic no reconeix. Però també amaga les ambicions creuades i incompatibles d’una part del nacionalisme grec sobre les actuals Albània, Macedònia, Bulgària i Turquia i, fins i tot, encara que molt atenuada les darreres dècades, la reivindicació de la Gran Bulgària.
Al territori de l’actual Macedònia grega al llarg del segle XX va haver-hi tot de canvis humans causats per les guerres. Com que tota l’àrea formava part de l’imperi turc otomà, la barreja de poblacions turques, gregues i eslaves era molt intensa. El terrible intercanvi de poblacions que va seguir la guerra greco-turca va fer que s’hi instal·lessin molts grecs provinents de l’Àsia Menor, d’on havien estat expulsats, alhora que simultàniament moltes famílies turques es veien obligades deixar Grècia. En funció de l’Acord de Neuilly-sur-Seine del 1919 molts eslaus macedonis també van ser desplaçats per la força a Bulgària.
Els eslaus, que poblaven la zona amb grecs i turcs, varen quedar així atrapats en els canvis demogràfics conseqüència de les guerres i la política. Probablement aquesta àrea de l’Egeu a l’est de Salònica és un dels territoris més complicats en termes de reivindicació nacional als Balcans, perquè s’hi superposen les aspiracions dels macedonis eslaus, dels búlgars –que durant dècades van pretendre que els macedonis eslaus eren en realitat búlgars– i dels grecs que arriben a definir, en els casos més extrems, la idea d’una Gran Grècia que va molt més enllà de l’actual República Hel·lènica.
Oficialment, Grècia reconeix l’existència de minories turques i albaneses en el seu territori, però nega rotundament l’existència de cap minoria eslava macedònia. Tanmateix, les organitzacions de drets humans consideren que a Grècia hi ha entre deu mil i trenta mil eslaus macedonis que es poden distingir sobretot perquè parlen macedònic, una llengua que els búlgars consideren que és búlgar, malgrat tot. A banda, hi ha dos milions de grecs que també s’anomenen macedonis a si mateixos i que parlen grec.
Per tant, la disputa sobre el nom ultrapassa el topònim. Grècia tem que si reconegués que Macedònia és el nom d’un país eslau, els ciutadans grecs d’origen eslau i que parlen macedònic puguin qüestionar la identitat dels ciutadans grecs que es diuen a si mateixos macedonis. I tem sobretot que això pugui reobrir el debat sobre les fronteres dels estats actuals als Balcans, perquè tot el nord de l’actual República Hel·lènica podria ser disputat.
