25.10.2023 - 21:40
|
Actualització: 25.10.2023 - 21:49
The Washington Post · Irad Tsafrir i Kevin Sieff
Haifa. Dia Saba, de trenta anys, era fins fa poques setmanes un dels jugadors destacats de l’equip de futbol Maccabi Haifa, conegut com “els verds”. L’equip és una barreja d’àrabs, jueus, cristians i drusos que ha dominat la lliga del país.
Saba, migcampista ofensiu i davanter, semblava un exemple d’allò que volien els verds: un ciutadà palestí d’Israel idolatrat per la majoria dels trenta mil seguidors, sobretot jueus, que omplien l’estadi Sammy Ofer, al nord d’Israel, cada setmana. I que juga a la selecció israeliana.
A l’agost, Haaretz titulava així un reportatge sobre el club: “Un símbol improbable de coexistència”.
Tot va canviar amb l’atac d’Hamàs del 7 d’octubre i la resposta posterior d’Israel.
Dies després de l’atac, la dona de Saba, Narmin, va expressar preocupació per les víctimes civils de Gaza en la campanya de resposta per part d’Israel.
“Hi ha nens a Gaza, també”, va escriure a Instagram.
Immediatament, els seguidors i comentaristes del Maccabi van començar a criticar Dia Saba. Per què no havia condemnat públicament l’atac d’Hamàs o no havia afegit res a la publicació de la seva dona? Estava més preocupat per les vides palestines que per les israelianes? Alguns van voler recordar que entre els 1.400 morts d’Israel hi havia 44 seguidors del club.
A això semblava que tenia els dies comptats a l’equip.
“La meva opinió és que Saba no hauria de portar mai més la samarreta del Maccabi Haifa”, va dir Yaniv Katan, potser el jugador més popular de la història de l’equip, al seu programa de ràdio. El va convidar a anar-se’n: “Saba, vés-te’n a Turquia, vés a Catar, que allà et rebran.”
Després de l’atac d’Hamàs, les petites oportunitats quotidianes de coexistència entre jueus i àrabs d’Israel van desaparèixer gairebé instantàniament. Desenes de ciutadans palestins d’Israel han estat detinguts per publicacions a les xarxes socials que les autoritats consideren que “inciten a la violència”. També s’han registrat casos de professors suspesos, propietaris expulsats de grups de xat comunitaris i una cantant detinguda quan va presentar una denúncia en una comissaria local.
Però ara fins i tot els equips de futbol integrats d’Israel mostren signes clars de trencament.
No tots els clubs han abraçat la integració. El Beitar Jerusalem, per exemple, no ha fitxat cap jugador àrab en vuitanta-set anys d’història. Alguns dels seus seguidors més radicals diuen que l’equip és “l’eternament pur”. El Maccabi Haifa, en canvi, va mantenir tant un equip com una base de seguidors diversificats, en part a causa de la situació de l’equip en una ciutat històricament mixta.
“A Haifa vam cooperar al camp de futbol més que enlloc”, diu Zouheir Bahloul, un antic parlamentari palestí d’Israel i conegut comentarista de futbol.
Però Bahloul també explica que els seguidors jueus de l’equip sovint qüestionen els jugadors àrabs si no condemnen prou durament un atemptat o mostren més simpatia cap a les víctimes palestines que no pas cap a les jueves. I això és el que va passar amb Saba.
“El públic jueu demana a la comunitat àrab que condemni l’atac d’Hamàs sense parlar del que passa a Gaza després: els bombardaments i l’assassinat de dones i nens”, diu.
Dies després de la publicació de la seva dona, Saba va reaccionar publicant una disculpa al seu compte d’Instagram.
Va escriure: “Ella pensava que transmetia un missatge de reconciliació i pau. Ho va fer de bona fe, però es va equivocar i per això demano perdó.” Li hem demanat unes declaracions per aquest article, però no ha respost.
Sigui com sigui, quan va passar això molts seguidors del Haifa ja havien escrit a la direcció de l’equip demanant que el fessin fora. Alguns altres el van condemnar a les xarxes socials identificant-lo com a simpatitzant d’Hamàs.
“Els seguidors del Maccabi Haifa tenen molta influència, i quan s’enfronten a un jugador concret, normalment és molt difícil que es quedi a l’equip”, explica un directiu, que va parlar anònimament perquè no estava autoritzat a parlar públicament. “És un moment molt delicat al país, i és un problema que haurem de considerar, escoltar el jugador per saber com veu el seu futur aquí i prendre la decisió correcta.”
Quan vam parlar per telèfon amb Yaakov Shahar, el propietari de l’equip, ens va respondre que no tenia res a explicar: “El que passa amb els nostres jugadors és cosa nostra”, va dir.
Dudu Bazak, portaveu de l’equip, va escriure en un article al diari esportiu One.co.il que el Maccabi Haifa havia de centrar-se en les víctimes israelianes i en l’esforç de guerra que ha iniciat el país.
“El club s’ha de centrar avui més que mai en la comunitat, els seguidors i les famílies dels nens que han estat morts, i a ajudar els soldats que hi ha al front”, va escriure.
Alguns tres jugadors palestins d’Israel han expressat més clarament que Saba la frustració que senten quan els reclamen de condemnar un grup del qual no formen part i un atac amb què no tenien res a veure.
Mohàmmad Abu Fani, que va ser membre del Maccabi Haifa durant anys i encara juga a la selecció nacional d’Israel, va condemnar l’atac d’Hamàs però va dir que estava cansat que els jugadors àrabs fossin falsament vinculats amb la violència.
“Cada vegada que passa un fet com aquest demanen als àrabs que el condemnin, com si en fossin responsables, i això és inacceptable”, va escriure a Instagram.
No és la primera vegada que Abu Fani parla de la dificultat de jugar per Israel essent com és palestí. A principi d’any, va explicar que alguns seguidors l’havien insultat amb crits de “terrorista” durant un partit.
Després de la polèmica amb Dia Saba, alguns seguidors del Maccabi Haifa han defensat el pluralisme, per mirar de frenar la campanya contra els jugadors palestins.
“No crec que els jugadors hagin d’expressar opinions polítiques de cap mena”, va dir, per exemple, Itshak Haberman. “De veritat no entenc totes aquestes demandes als jugadors àrabs perquè es manifestin i condemnin l’atac.”
Alhora, hi ha companys de Saba que tenen dificultats per a expressar els seus sentiments sobre ell en públic.
Dolev Haziza, migcampista del Maccabi i de la selecció d’Israel, va dir que reconeixia que Saba i alguns altres palestins d’Israel s’enfrontaven a pressions de les seves comunitats.
“La gent ha d’entendre el seu punt de vista. On viuen ells, hi ha pobles amb molts extremistes”, va declarar. Però va afegir de seguida que això no justificava el silenci dels seus companys després de l’atac d’Hamàs.
“De vegades eviten de fer la condemna i crec que això no està bé perquè Hamàs és una organització terrorista”, va afegir.
En qualsevol cas, entre els seguidors de l’equip molts creuen que no pot haver-hi reconciliació amb Saba. I s’ha estès una campanya per xiular-lo si mai torna a aparèixer en un partit. “Ell s’ho ha guanyat”, explica Yohay Shkeo, de trenta-sis anys. “Ningú no plorarà si se’n va ara.”
- Subscribe to the Washington Post
- Pots llegir aquí més històries del Washington Post publicades en català a VilaWeb
