La mà d’Irulegi: el descobriment del segle I aC que sacseja la història de la llengua basca

  • El descobriment demostra que els antics bascs eren alfabetitzats i que tenien una escriptura anterior a l'alfabet llatí

VilaWeb

Redacció

14.11.2022 - 15:29
Actualització: 14.11.2022 - 23:09

L’associació científica Aranzadi ha anunciat un descobriment important sobre l’èuscar. Mentre estudiaven la muntanya d’Irulegi, a Aranguren (Navarra), van trobar una peça única en forma de mà, que data del segle I aC, amb una inscripció en llengua bascònica al palmell.

És el text en llengua bascònica més antic aparegut fins ara. Té quatre línies: la primera paraula s’ha transcrit com a “sorioneku”, que es tradueix a la paraula basca moderna “zorioneko” i significa “de bona fortuna”.

El descobriment és especialment important perquè confirma dues coses. Per una banda, que en aquell territori feien servir l’èuscar a principi del segle I aC; i per una altra, que en aquella zona hi havia un sistema gràfic específic, que era una variant de l’escriptura ibèrica, però que tenia algunes característiques pròpies: l’escriptura basca. Tot i que fins ara no s’ha trobat gaire material, la mà d’Irulegi demostra com a mínim que els antics bascs escrivien, que eren alfabetitzats i que no van començar pas a escriure en alfabet llatí per mitjà dels romans, com es podia pensar fins ara.

La peça és de bronze, i la seva pàtina és d’un 53% d’estany, un 41% de coure i un 2% de plom; una cosa habitual en els aliatges antics. Sembla una mà dreta a escala natural. Després d’haver examinat l’entorn del forat, van descobrir que la peça no es trobava penjada, sinó clavada en un suport suau; probablement en fusta. Fa 143 mil·límetres d’altura, un mil·límetre de gruix i 128 d’amplada, i pesa 36 grams.

Els científics també han destacat altres qüestions: que l’aspecte del suport –una mà dreta clavada, amb els dits cap per avall– té una connexió amb el món cultural ibèric de la vall de l’Ebre, i que la tècnica emprada per a l’escriptura és única, perquè les lletres es feien primer amb línies, i després s’hi perforaven punts a sobre.

Tota aquesta informació ha obert un camí per a repensar les idees sobre la cultura dels antics bascs, i per continuar estudiant la relació entre aquesta cultura i la ibèrica.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor