M. Carme Junyent: conviure sense renunciar a la diversitat

Per damunt de tot, la nostra companya i mestra M. Carme Junyent era una enamorada i una gran defensora de les llengües, i ho era d’una manera integral. Hi ha grans lingüistes fascinats pels mecanismes increïblement complexos i meravellosos de les llengües del món, però com els entomòlegs estudien els insectes al laboratori. La Carme estimava les llengües pel que són, però sobretot perquè representen múltiples manifestacions de les ments i de les cultures de la gent del món. Per això des de molt aviat es va interessar, quan encara estudiava a Alemanya, per les llengües africanes que podia aprendre a les classes, però també pels parlants d’algunes d’aquestes llengües amb qui compartia residència universitària. Per això també, ja l’any 1992 va fundar el Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) amb un grup d’estudiants, amb l’objectiu de promoure la presència de més llengües a la universitat catalana i de difondre el coneixement i la valoració de la diversitat lingüística del món. Pel GELA han passat al llarg dels anys moltíssimes persones –només la mateixa Carme i la Mònica Barrieras hi són des del primer dia– i, amb l’indiscutible lideratge de la Carme, ha treballat sense parar per la divulgació d’aquesta increïble diversitat que tan sovint es desconeix i es menysprea. I ara fa uns anys, també va fundar el GLIDI, el Grup de Lingüistes per la Diversitat, que continua amb entusiasme els objectius d’estudiar i donar a conèixer les llengües.

La Carme ha fet centenars de xerrades i conferències, en tota mena d’institucions i per a tota mena de públics, des de criatures de primària a dirigents de partits polítics, des d’associacions de veïns a grups de defensa de la llengua. Sempre que podia, acceptava qualsevol invitació. L’any 2005 va organitzar una exposició, “Les llengües a Catalunya”, que era la síntesi d’un intens treball de camp de més de dos anys a la recerca de parlants de les diferents varietats lingüístiques que es poden trobar a Catalunya. En aquell moment, el GELA n’havia recollit més de dues-centes, i amb els anys l’inventari passa de les tres-centes. Amb aquella feina va aconseguir canviar el marc mental sobre les llengües al nostre entorn, i bona part de la premsa se’n va fer ressò: Catalunya ja no era, en la mentalitat de molta gent, un país bilingüe, sinó un espai divers amb tres llengües històricament arrelades al territori –català, aranès i llengua de signes catalana– i desenes, centenars, d’altres llengües vingudes d’arreu.

No era la primera exposició del GELA, ni va ser l’última. Abans d’això ja hi havia molta feina feta, sempre liderada per la Carme: des de publicacions pedagògiques sobre la diversitat a direcció de tesis doctorals sobre llengües del món; des de concursos i gimcanes, com la que es va fer des de Catalunya Ràdio, que en va inspirar diverses versions locals, fins a llibres de divulgació o articles de recerca. I en va continuar fent incansablement: l’any passat vam celebrar el trentè aniversari del GELA amb una exposició sobre escriptors africans.

Molta gent destaca la contínua tasca de defensa del català que la Carme ha fet al llarg dels anys. Ella creia que una comunitat lingüística minoritzada ha de ser conscient dels perills que l’amenacen, i que en última instància una llengua perviu mentre els seus parlants la fan servir i la transmeten. I en efecte, ens va esperonar fins al darrer dia, fins a les portes de la mort, a no renunciar mai a la nostra llengua. Però mai no va deixar de tenir al cap una perspectiva que va molt més enllà del català. Els parlants de centenars de llengües del món es veuen obligats a abandonar-les, empesos a substituir-les i a deixar de transmetre-les als descendents. Nosaltres, com a catalanoparlants, com a occitanoparlants, com a signants de LSC, defensem les nostres llengües perquè són les nostres, però per damunt de tot –ens ensenyava la Carme– perquè volem viure en un món on això sigui possible per a tothom. Al capdavall, ella mateixa ho explicava amb més claredat i menys paraules: es tracta de conviure sense renunciar a la diversitat.

Mònica Barrieras Angàs, Lluís Barceló Coblijn, Llorenç Comajoan Colomé, Pere Comellas Casanova, Montserrat Cortès Colomé, Narcís Iglesias Franch, Enric Serra Casals, Marta Vinardell i Maristany, col·laboradors del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades a VilaWeb.