M. A. Gelabert, el pare de l’aviació a Panamà

  • Com a casa: viatjant pel món a la recerca d'obres, edificis, monuments i personatges que ens remeten a casa nostra

VilaWeb
Martí Crespo
17.02.2023 - 21:50
Actualització: 24.09.2024 - 03:54

Aeroport Internacional Marcos A. Gelabert
Ciutat de Panamà
Mapa a Google

Depenent de l’aeroport per on entreu a Cuba i a la República Dominicana, tan bon punt baixeu de l’avió us sentireu com a casa. L’aeroport internacional José Martí de l’Havana, la capital cubana, és un homenatge al llibertador de l’illa, d’origen valencià; i l’aeroport internacional Juan Bosch, al nord-est de l’illa de la Hispaniola, és dedicat al primer president dominicà elegit democràticament, fill de catalans. Doncs una cosa semblant us pot passar a Panamà si aterreu a l’aeroport de la capital, que porta el nom de Marcos A. Gelabert, fill d’un mallorquí i d’una catalana.

Al començament del segle XX, amb la construcció de la colossal obra d’enginyeria que va representar el canal de Panamà, l’administració nord-americana encarregada del projecte va contractar milers i milers de treballadors per obrir un pas marítim en terra ferma que connectés els oceans Atlàntic i Pacífic. La majoria provenia de les Antilles, però també en van arribar molts més de la llunyana península ibèrica, sobretot de les àrees al voltant de tres ports principals: Vigo i la Corunya, a la costa atlàntica, i Barcelona, a la mediterrània. Això explica la gran presència de gallecs a les obres i també de catalans, valencians i mallorquins.

El matrimoni format pel mallorquí Antoni Gelabert i la gandesana Maria Damián va formar part d’aquest flux important de mà d’obra cap a Panamà. En el seu cas, no hi van anar per treballar directament al canal, sinó per obrir una fonda al barri popular de Santa Ana de la capital. I allà van tenir els seus tres fills: en Marcos Antonio, en Juan i la Teresa. El gran, nascut el 25 de gener de 1908, es va escolaritzar a la zona del canal i ben aviat es va mostrar molt interessat per l’aviació. Malgrat les reticències paternes, el 1925 va començar a estudiar aeronàutica a la Porterfield Flying School de Kansas City (EUA), d’on va sortir el 1928 amb llicència de pilot de transport. Després va ampliar estudis en una escola d’aviació de Tampa (Florida), on el 1929 va rebre la llicència de mecànic. I finalment va estudiar aviació militar a l’Havana (Cuba), on el 1930 va obtenir el títol de pilot aviador.

Amb tota aquesta formació a l’esquena, Marcos A. Gelabert va decidir de tornar a Panamà amb la intenció clara de desenvolupar l’aviació al seu petit i jove país, malgrat les turbulències polítiques importants que experimentava. Al principi de la dècada del 1930, juntament amb Enrique Malek, va engegar l’empresa Aerovías Nacionales SA, una de les moltes companyies aèries que va impulsar aquells anys (Compañía de Transporte Aéreo, Transportes Aéreos Gelabert…), i també va fundar l’Acadèmia Nacional d’Aviació. El 1940, arran de la Segona Guerra Mundial, els EUA van imposar la prohibició dels vols comercials a la zona del canal i Gelabert, que s’havia casat el 1934 amb Ida Alemán, es va traslladar a San José de Costa Rica, on va néixer la seva filla Ivonne Marie i va fundar la Compañía de Transporte Aéreo Costarricense.

L’etapa al país veí es va tancar el 1944, quan va tornar per segona vegada a Panamà i va fundar Actividades Aéreas SA, una empresa dedicada tant al transport de passatgers com a la formació de pilots. En plena activitat professional, amb una aviació cada vegada més consolidada i reglamentada al país i havent passat per tots els papers possibles en el camp aeri, el 2 de maig de 1952 un llamp va impactar l’avió que pilotava quan sobrevolava la província de Veraguas i li va segar la vida a quaranta-quatre anys. Abans d’acabar-se el mes de maig, en homenatge pòstum al considerat pare de l’aviació panamenca, el govern va decretar el canvi de nom de l’aeroport de Paitilla, el primer del país, pel de Marcos A. Gelabert.

I una mica més: La biografia de Marcos A. Gelabert és explicada de manera novel·lada al llibre Corazón de águila (1999), de l’escriptor panamenc Justo Arroyo.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Treballadors a les obres del canal de Panamà, al principi del segle XX.
Imatge d'època del barri de Santa Ana, al centre de Ciutat de Panamà.
Bust de Marcos Antonio Gelabert, a l'entrada de l'aeroport que porta el seu nom a Panamà.

Què és Com a casa?
Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 6€ al mes

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor