04.01.2023 - 21:40
|
Actualització: 05.01.2023 - 13:09
La pregabalina, coneguda pel nom comercial Lyrica, és un fàrmac habitual entre els pacients epilèptics, però darrerament es fa servir com a droga a Catalunya Nord i a tot l’estat francès. En dosis elevades, aquest medicament fa sensació d’eufòria i ajuda a calmar l’angoixa. Els metges han detectat que n’ha augmentat el consum especialment entre joves immigrants, que sovint provenen de situacions vitals complicades i malviuen en la marginalitat.
Segons el metge, farmacòleg i addictòleg de l’hospital de Tuïr Regis Bouquié, els perfils de consumidors de Lyrica com a droga, fins fa uns anys, eren dos: consumidors de múltiples opiacis, com ara l’heroïna i la morfina; i pacients que tenien prescrit Lyrica en un context terapèutic i que havien desenvolupat un trastorn d’ús. Tanmateix, Bouquié avisa que d’uns mesos ençà hi ha un nou perfil que s’imposa a la resta: joves immigrants procedents sobretot del nord d’Àfrica i de l’Europa de l’est, habitualment menors no acompanyats que viuen al carrer. En alguns casos, ja en són addictes al país d’origen. Al Marroc i a Algèria, fa anys que el consum clandestí d’antiepilèptics i ansiolítics creix entre els joves més empobrits. De fet, als carrers de Catalunya Nord, la Lyrica es coneix com a “saroukh”, coet en àrab.
Una droga devastadora i de doble tall: tan bon punt puja, baixa
La Lyrica són unes càpsules blanques que es venen en paquets de cinquanta pastilles. Pfizer les va treure al mercat l’any 2004. En principi, era un fàrmac pensat com a antiepilèptic, però es va popularitzar per la seva efectivitat per a tractar el dolor neuropàtic intens. La Lyrica més demandada al carrer és la de 300 mil·ligrams, la dosi més alta. Els consumidors en poden arribar a prendre uns quants grams el dia. Quan s’utilitza amb finalitat recreativa, pot esnifar-se, empassar-se o fins i tot injectar-se. També hi ha qui l’usa amb altres drogues per augmentar-ne els efectes o combinar-los: alcohol, benzodiazepines, heroïna, morfina, metadona o tramadol.
Quan es pren Lyrica, la pregabalina arriba ràpidament al cervell, on afecta la transmissió d’informació entre les neurones. Pot actuar de diferents maneres sobre el sistema nerviós. Els efectes que busquen els consumidors són molt diferents i depenen de la dosi i la manera com es pren, però principalment són eufòria, desinhibició, embriaguesa, sedació i analgèsia. En dosis molt elevades pot causar al·lucinacions visuals i un estat mental dissociatiu.
Però quan passa l’efecte de la col·locada, arriba l’addicció i la tolerància, és a dir, es crea la necessitat d’una dosi més alta per a obtenir el mateix efecte. També pot causar una reacció ansiosa i violenta. Segons Regis Bouquié, als metges els preocupa sobretot l’augment del risc de sobredosi en politoxicòmans que prenen alhora Lyrica i opiacis: “Les dades que tenim indiquen un augment de la mortalitat en aquesta població.”
Entre un euro i dos per càpsula al mercat negre
Segons fonts policials, sanitàries i farmacèutiques consultades, a la resta del país no s’ha detectat un ús generalitzat de Lyrica com a droga. Però això no vol dir que no es consumeixi, més tenint en compte que la ruta habitual dels joves immigrants que arriben a Catalunya Nord passa pel País Valencià i pel Principat.
Una font mèdica explica a VilaWeb que té constància que hi ha gent que es droga amb Lyrica al barri del Raval de Barcelona. Afirma que hi ha unes quantes maneres d’aconseguir-ne: hi ha gent que la té prescrita i la consumeix; i d’altres que la tenen prescrita i la venen. També diu que hi ha receptes falses i compra-venda clandestina. I que el preu de Lyrica al mercat negre és entre un euro i dos per càpsula.
Algunes operacions policials de tràfic de drogues han decomissat Lyrica al sud del país. El 2021, la policia espanyola va confiscar 1.960 pastilles de Lyrica de 300 mil·ligrams a Alacant. A final d’aquell any, un jove va ser detingut per la policia espanyola per haver llançat droga als interns del CIE de València i li van intervenir cocaïna, marihuana i càpsules de Lyrica.
Receptes falses, robatoris i nomadisme mèdic
Lyrica, juntament amb Rivotril i Subutex, és un dels medicaments emprats com a droga que es venen al mercat negre. No són cars, causen efectes ràpids de sedació i eufòria i redueixen l’ansietat. A Catalunya Nord, Subutex i Rivotril són ara sota condicions molt restrictives de prescripció i lliurament.
A la resta del país també passa una cosa similar. El Rivotril és considerat psicòtrop i per comprar-lo a la farmàcia cal identificar-se amb el document d’identitat. En canvi, per comprar Lyrica amb recepta no cal identificació. Segons el doctor Bouquié: “La Lyrica té un accés més fàcil en alguns països d’Europa. És molt probable que aquesta facilitat d’accés combinada amb el seu efecte com a droga expliqui el seu ús cada vegada més freqüent.”
Les enquestes fetes a Catalunya Nord i a tot l’estat francès sobre l’ús de la Lyrica confirmen que hi ha un augment dels mitjans il·legals per tal d’aconseguir el fàrmac. Aquestes enquestes indiquen que més de la meitat dels usuaris obtenen Lyrica il·legalment: robatoris, receptes falsificades i nomadisme mèdic i farmacèutic, que és la pràctica de visitar diferents metges per obtenir unes quantes receptes.
L’addictòleg explica que els primers casos de desviament de Lyrica es van identificar la primera meitat de la dècada del 2010. A partir del 2015, aquest fenomen no ha deixat de créixer a tot Europa, cosa que ha empès les administracions a regular la prescripció i el subministrament de Lyrica. A l’estat francès, la prescripció de Lyrica s’ha tornat més restrictiva d’ençà del maig del 2021, i ara cal prescriure-la amb recepta segura per a un període limitat de sis mesos de tractament.
En el seu darrer recompte, del 2019, l’Agència per a la Seguretat dels Medicaments francesa va detectar 234 casos d’abús, dependència i ús indegut de la Lyrica, mentre que el 2018 n’havien estat 106, i el 2016, divuit.
La solució: decisions polítiques
A parer del doctor Bouquié, un dels principals problemes és la identificació dels consumidors. “Aquests pacients es troben molt sovint lluny de l’atenció sanitària, i molts són atesos en situacions agudes d’inestabilitat i precarietat, o en centres de detenció, sovint amb l’afegit del problema de la barrera lingüística.”
“L’altra dificultat és que no hi ha tractament de substitució. El suport als pacients se centra en la reducció gradual del consum, que pot requerir molt de temps.” No obstant això, el farmacòleg explica que els pacients es troben sovint amb negatives categòriques a l’hora d’accedir a aquests programes. “Sense una decisió política ferma per a gestionar aquests pacients, tant els cuidadors com els pacients continuaran en la dificultat i la il·legalitat”, clou.
