20.07.2024 - 21:40
The Washington Post · Gerry Shih, Anant Gupta
Mumbaí – Són dos carrers a mig quilòmetre de distància, però la vida en aquesta ciutat es va veure interrompuda fa uns dies en cadascun d’ells per raons molt diferents.
A un costat del riu Mithi, la policia es va desplegar per desviar el trànsit i proporcionar seguretat al casament d’Anant Ambani, el fill de l’home més ric de l’Àsia amb Radhika Merchant.
A l’altre costat d’un pont concorregut, els barris sencers al voltant de l’avinguda coneguda per LBS Road es van veure submergits sota les pluges del monsó, el resultat perenne, segons els residents, d’un sistema de drenatge obsolet i d’una classe política local desastrosa.
Mentre els indis consumien la cobertura mediàtica incessant del casament més car de la història, el debat sobre la celebració de la família Ambani s’ha convertit en nacional. Alguns hi veuen una exhibició impressionant de la creixent riquesa i influència de l’Índia. Tanmateix, hi ha qui ho considera una prova del desenvolupament desequilibrat del país. Una dada: el casament va costar més de 500 milions de dòlars i eclipsa el pressupost anual d’educació d’uns quants estats indis petits.
Aquí, a l’altra banda del riu, als carrerons baixos i als bulevards sorollosos de la classe treballadora de Mumbaí, la reacció més comuna a l’extravagància no era el ressentiment cap als Ambani, sinó la frustració: un sistema que atén els capricis d’uns pocs exaltats, però no respon per a la majoria gairebé mai.
Naushad Ahmed, un mecànic corpulent de classe mitjana que té un taller de reparació d’automòbils en un tram propens a les inundacions de LBS Road, es preguntava com podia la ciutat desplegar tants recursos pel casament d’Ambani i, en canvi, no abordar les infrastructures bàsiques. Volia que es tapessin els forats. Suplicava una solució per a l’aigua fins als genolls que arruïnava els negocis durant cada temporada dels monsons i convertia els carrerons en canals de deixalles flotants.
“Mira, Ambani va guanyar diners i té dret a gastar-los en els seus fills”, diu Ahmed, fent-se ressò d’un refrany popular. “No és cap sorpresa que el govern li ho posi tot fàcil, a ell”, va continuar Ahmed. “Però si el govern fes tant per nosaltres com fa per ell, llavors les coses podrien ser bones de debò.”
Les núpcies de quatre mesos, que van acabar dilluns, van començar el març amb una cerimònia prèvia al casament a la qual van assistir Bill Gates, Mark Zuckerberg i Rihanna. El maig van pagar un viatge en iot per la Mediterrània per a 800 convidats. Les festivitats van culminar amb la gran festa al Jio World Convention Center, a Mumbaí, un projecte desenvolupat pel pare d’Anant Ambani, Mukesh, que va assumir parcialment el control del negoci del seu pare Dhirubhai –Reliance Industries–, el 1981 i el va convertir en un imperi valorat avui en 250.000 milions d’euros.
Dissabte a la nit, el primer ministre en persona, Narendra Mod, va passar-s’hi per oferir la benedicció. L’ex-primer ministre britànic, Boris Johnson, també va ser vist movent-se al ritme de la música bhangra. Els padrins d’Anant Ambani, inclòs l’estrella de Bollywood Shah Rukh Khan, es van fer fotos amb els rellotges Audemars Piguet –per un valor de 200.000 euros cadascun– que l’amfitrió els va regalar. I un vídeo que es va fer viral va capturar una Kim Kardashian escassament vestida movent-se prop de Mamata Banerjee, la matrona de la política de Bengala Occidental.
L’afluència de convidats ha estat tan gran que, durant la cerimònia prèvia al casament, la Força Aèria índia va ordenar operacions les 24 hores i va construir nous camins, pistes de rodatge i taulells d’immigració en un aeròdrom d’ús dual. El cap de setmana passat, la policia de Mumbaí va tancar carreteres prop del lloc del casament, i els viatgers es van queixar a les xarxes socials que els vols des de l’aeroport internacional de Mumbaí es van retardar de tants d’avions privats com hi aterraven.
En reconeixement al servei públic que els ha facilitat les cerimònies, els Ambani en els darrers mesos han organitzat grans banquets per a 51.000 residents a Gujarat. També en un suburbi de Mumbaí, van organitzar un casament massiu per a 50 parelles pobres, que van rebre joies d’or com a regal. Reliance, el conglomerat familiar que té participacions en petroli, telecomunicacions, mitjans de comunicació i comerç al detall, ha presentat la gran festa com una “celebració de la reeixida de l’Índia”. “La presència de persones de renom ressalta el poder econòmic, polític, intel·lectual i científic de l’Índia”, va dir la companyia en un comunicat a Reuters.
Però per a molta gent de Mumbaí, i de més enllà, les imatges de VIPs internacionals rendint homenatge a Ambani i de tota la infrastructura pública apuntaven a una veritat més profunda sobre l’Índia actual. No és tan sols LBS Road a Mumbaí que s’ha inundat. Les pluges del monsó han paralitzat Nova Delhi, han trencat dotze ponts a l’estat de Bihar i fins i tot han esberlat el sostre d’una terminal d’aeroport a la capital de la nació, cosa que ha inspirat comentaris indignats.
Jayati Ghosh, economista a la Universitat de Massachusetts, a Amherst, explica que l’ascens meteòric d’Ambani i la resta dels 200 multimilionaris de l’Índia pot desestabilitzar el desenvolupament del país en un moment en què unes altres mètriques econòmiques estan endarrerides.
Fins fa poc, la Xina invertia gairebé una quarta part del seu PIB en infrastructures, però l’Índia s’ha mantingut en una inversió al voltant del 2%, explica Ghosh. Mentrestant, Brasil i Sud-àfrica, dos països en desenvolupament amb desigualtats de riquesa extremes, inverteixen el 17% i el 15% del PIB, respectivament, en serveis socials, comparats amb el 9% de l’Índia, segons dades del Banc Mundial i l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic.
Tot i que Modi ha estat elogiat per haver donat més importància a les infrastructures i la despesa social en comparació amb les administracions anteriors, la realitat és que haurà de fer molt d’esforç per compensar anys d’infrainversió.
El problema més gran aquí, argumenta Ghosh, són les prioritats mal situades de la classe dirigent de l’Índia. “El fet que puguis contractar Rihanna o Justin Bieber se suposa que és un signe de la força de l’Índia, però no ho és”, diu. “Per què haurien de preocupar-se per les carreteres inundades si ells viatgen en helicòpter?”
Tot i això, prop del lloc del casament, molts residents no retreien res al clan sovint conegut com la “primera família” de l’Índia. Soldadors suats van dir que havien venut als contractistes 50 tones d’acer només per construir els tendals de l’esdeveniment i que havien guanyat amb això uns bons diners. A l’exterior del Centre Cultural Nita Mukesh Ambani, a la plaça de Dhirubhai Ambani, els carrers feien olor de flors de cítrics. Un grup de joves estudiants es va reunir sota un arbre a gaudir dels famosos que havien vist i dels quaranta euros que havien guanyat treballant com a cambrers la nit anterior.
Dev Kanojiya, un elegant estudiant universitari de vint anys, va explicar que va passar una entrevista per aconseguir la feina després de demostrar que feia més d’1,60 metres d’alçada, podia parlar amb aplom i posseïa uns coneixements bàsics de licors occidentals. Va veure de prop les germanes Kardashian i el lluitador professional John Cena, però el que el va entusiasmar més, va dir, va ser veure la gran sala d’esdeveniments decorada amb la temàtica de Varanasi, la ciutat on va néixer, i que els convidats estrangers estiguessin exposats a la música clàssica hindustànica i als rituals tradicionals del matrimoni hindú.
Segons ell, Ambani “no gastava tots aquests diners només pel seu fill. Presentava l’Índia al món d’una manera diferent, mostrant la cultura de l’Índia”, va explicar-nos emocionat. “Ens vam criar sentint sempre que l’Índia és un país molt pobre i que no ens podem permetre aquestes coses. Però avui, veus com es fa això i qui vindrà.”
A l’altra banda del riu, Ahmed, el mecànic, i el seu veí Shareef Khan, un manyà, es van quedar observant un tram de LBS Road on es tornaven a formar basses poc profundes a mesura que començava a ploure. I en aquell moment, un autobús va xocar amb un sot amb tanta força que tots els caps a la cantonada es van girar, pensant que hi havia hagut un accident. “Jo ja sé per què les carreteres aquí són tan dolentes”, va dir Khan. “Per la política.”
