02.08.2021 - 21:50
|
Actualització: 03.08.2021 - 08:47
“Ara, guiat pel convenciment de donar el millor servei als espanyols, a les seves institucions i a tu, com a rei, et comunico la meva decisió meditada de traslladar-me, ara per ara, fora d’Espanya.” Amb aquestes paraules, el rei emèrit espanyol, Juan Carlos I, va comunicar al monarca actual, Felipe VI, que fugia fora de l’estat.
Ara fa un any, assetjat per un sac d’escàndols de corrupció i investigacions judicials, Juan Carlos I va decidir de desaparèixer del mapa –manca esclarir quin paper hi va jugar el govern de Pedro Sánchez. Els mitjans espanyols van especular amb mil i una destinacions, entre les quals la República Dominicana, on suposadament va ser acollit pel magnat José Francisco Fanjul al complex elitista de la Casa de Campo, a la ciutat costanera de La Romana.
Una vida de luxe
Tanmateix, la destinació va ser molt diferent: els Emirats Àrabs Units. Segons que ha detallat El País aquest cap de setmana, el rei emèrit hi fa una vida de contemplació i plena de luxes com si mai no hagués trencat cap plat. Concretament, viu a l’illa de Zaya Nuri, a quinze minuts en vaixell d’Abu Dhabi.
“És un refugi exclusiu per a potentats, amb un complex hoteler de cinc estrelles i onze grans mansions, en què els restaurants i locals de lleure no tenen horari, sinó que obren quan la seva clientela selecta desitja gaudir-los. La mansió on s’allotja el rei emèrit té 1.050 metres quadrats i 4.100 més de parcel·la, amb sis dormitoris, set lavabos, piscina i accés a una platja privada”, relata el diari.
Juan Carlos I rep visites de les seves filles –en una de les quals van aprofitar per vaccinar-se contra la covid-19– mensualment, però no pas de Felipe VI, que ha provat de construir un tallafoc al seu voltant i desmarcar la Casa Reial espanyola dels negocis tèrbols del seu pare. A la mansió, el rei emèrit també ha rebut antics col·laboradors com ara Félix Sanz Roldán, ex-cap del CNI, implicat en la denúncia de Corinna Larsen per assetjament i vigilància il·lícita.
De totes maneres, el visitant més il·lustre que ha passat per la mansió és sens dubte Mohamed bin Zayeb Al Nahyan, el príncep hereu i home fort dels Emirats Àrabs.
Una fuga a cost de l’estat espanyol
Als Emirats Àrabs, Juan Carlos I no està sol, atès que compta amb una escorta permanent de quatre agents de la Guàrdia Civil espanyola, a qui el Ministeri d’Interior espanyol paga les dietes, sou i despeses de desplaçament. Per si no fos poc, també té tres ajudants que treballen per torns a l’illa de Zaya Nuri. Tots formen part del personal de la Casa Reial, però les despeses i viatges al Golf els paga Patrimoni Nacional espanyol.
Tot i que el rei emèrit ha estat acollit per l’emir Jalifa bin Zayed bin Sultan Al Nahayan, el seu refugi al Llevant té un cost astronòmic de milers i milers d’euros per a l’estat espanyol. Un cost que encara no s’ha determinat perquè les institucions espanyoles, inclòs el govern espanyol, no ho han volgut fer públic. Mentrestant, malgrat que Juan Carlos I ha dit que vol tornar a la Zarzuela, la fuga sembla que no té final.
Un any després, és especialment esfereïdor entrar a la pàgina web de la Casa Reial espanyola i visitar l’apartat dedicat al rei emèrit. L’espai, més enllà d’estar completament desfasat, tal com si Juan Carlos I hagués desaparegut o mort, està encapçalat per una cita del 2014 de l’ex-monarca. “Els temps actuals són de gran exigència. Ens esperen moltes dificultats, però també ens donen suport uns valors sòlids que ens fan sentir orgullosos de ser espanyols, i un passat recent de superació que ens serveix d’estímul”, diu sense ironia.
Les causes pendents de Juan Carlos I
El Tribunal Suprem espanyol té tres causes penals amb el nom del rei emèrit. La principal és la que investiga la possible comissió de cent milions de dòlars per l’adjudicació a una empresa espanyola les obres del TGV entre Medina i la Meca. Els milions van acabar dipositats al banc Mirabaud de Ginebra, en un compte propietat d’una societat pantalla anomenada fundació Lucum –desapareguda el 2012–, de la qual Juan Carlos I n’era el primer beneficiari i Felipe VI, el segon.
El març del 2020, quan el diari The Telegraph va publicar aquesta informació, el rei espanyol van decidir de retirar l’assignació anual al seu pare, uns 190.000 euros. En un comunicat, també va assegurar que havia renunciat a qualsevol herència de Juan Carlos I.
Què va passar amb els diners? El gruix principal dels milions d’Arània no van romandre a Suïssa. Es van transferir unes quantes vegades i van acabar en un compte internacional a nom de Corinna Larsen, que va declarar davant de la fiscalia que havia estat una donació del rei emèrit per a tenir cura dels seus fills.
Aquests fets, que daten de 2008 i també són investigats a Suïssa –tot i que Juan Carlos I no ha estat mai citat pel fiscal Yves Bertossa–, difícilment arribaran a judici. En aquest sentit, quan la fiscalia del Suprem tanqui la investigació, segurament arxivarà el cas perquè el rei emèrit espanyol era una figura inviolable fins que no va abdicar, el 2014.
Les targetes black reials
La segona causa investiga les despeses amb targetes de crèdit opaques de Juan Carlos I, Sofía de Grècia i uns quants familiars –Felipe VI i Letizia Ortiz en van restar al marge. Nicolás Murga Mendoza, ajudant del rei emèrit i coronel de l’Exèrcit de l’Aire espanyol, va fer de testaferro per a facilitar l’accés de la família als diners del milionari mexicà Jesús Sanginés-Krause.
Els moviments bancaris i les despeses es van fer després de l’abdicació de Juan Carlos I, de manera que ja no era inviolable. Entre els involucrats hi ha alguns dels néts de l’ex-rei, com ara Froilán i Victoria Federica, fills de la infanta Elena, que haurien fet compres al Corte Inglés i altres establiments amb aquestes targetes.
L’equip legal del rei emèrit va fer una regularització fiscal de 678.000 euros per aquest cas el novembre passat.
Deu milions a Jersey
La tercera investigació mira d’esbrinar si Juan Carlos I va amagar deu milions d’euros a l’illa de Jersey, al canal de la Mànega. Manuel Prado y Colón de Carvajal, empresari i administrador personal del rei emèrit, seria el responsable d’haver muntat una societat offshore a l’illa. Anticorrupció va obrir diligències després d’haver rebut una alerta del Banc d’Espanya a través del SEPBLAC, l’autoritat supervisora per a la prevenció de l’emblanquiment de capitals.
L’abril proppassat, la fiscalia va trobar el testaferro del rei emèrit en una residència geriàtrica de Saragossa, l’historiador Joaquín Romero Maura, que va substituir Prado quan va morir el 2009.
Escàndols per col·lapsar la justícia
Aquests darrers mesos, no han parat d’aparèixer històries –segurament tan sols la punta de l’iceberg– que relacionen Juan Carlos I amb una vida dedicada als excessos i la corrupció. Per exemple, el 2002 va viatjar al Casaquistan per participar en una cacera privada de cabres salvatges convidat pel president Nursultan Nazarbàiev.
“Per la porta del darrere de l’avió introduïen els cossos dels animals que havien caçat, i per la del davant, al mateix temps, hi pujaven els guardaespatlles del president amb quatre o cinc maletins negres. I en baixaven sense”, ha relatat Victor Khrapunov, batlle d’Almati d’aleshores.
Segons aquest testimoni, Juan Carlos I va marxar de l’Àsia central amb cinc milions de dòlars en metàl·lic. El 1998, en un altre viatge, Nazarbàiev havia regalat a l’ex-rei un abric de lleopard de les neus, tot i que el comerç de la seva pell era prohibit d’ençà del 1975 perquè era en perill d’extinció.
Les històries tèrboles s’acumulen una rere l’altra, com si no hi hagués un final possible. Tràfic d’armes, comptes a Andorra, regals de luxe de milionaris… i una segona regularització fiscal. El desembre passat, Juan Carlos I va pagar quatre milions d’euros a la Hisenda espanyola arran d’unes rendes no declarades durant uns quants exercicis fiscals, que sumaven més de vuit milions d’euros en pagaments en espècies.
El pagament corresponia al gaudi dels serveis d’una aerolínia privada pagats fins el 2018 per la fundació Zagatka, propietat d’Álvaro d’Orleans, cosí llunyà de l’ex-rei, i que haurien d’haver tributat.
“Els temps actuals són de gran exigència. Ens esperen moltes dificultats, però també ens donen suport uns valors sòlids que ens fan sentir orgullosos de ser espanyols”, que diria Juan Carlos I mateix.
