02.07.2023 - 21:40
|
Actualització: 03.07.2023 - 19:03
The Washington Post · Maite Fernández Simon
Montevideo – Què fer amb l’àguila de bronze de gairebé dos metres d’alçada i 350 quilos de pes, que amb les urpes agafa un gran medalló amb l’esvàstica, és una qüestió que ha desconcertat l’Uruguai d’ençà de l’any 2006, quan uns cercadors de tresors la van treure del Riu de la Plata. Abans havia decorat la part superior del vaixell Almirall Graf Spee, un creuer pesant alemany que va ser enfonsat a la badia de Montevideo el 1939, després de la primera batalla naval de la Segona Guerra Mundial. Ara l’àguila és propietat d’un país que no la vol, però que sembla que no se’n pot desfer.
El govern alemany ha demanat a l’Uruguai que no exposi aquesta “parafernàlia nazi” en públic i el Centre Simon Wiesenthal ha advertit que si se subhastés podria ser comprada per simpatitzants nazis. La idea primera del president Luis Lacalle Pou era destruir-la. Es fondria, va dir a la premsa a primers de juny, i després el material serviria per a fer una escultura en forma de colom. Un símbol de violència es transformaria així en un símbol de pau.
El reconegut escultor uruguaià Pablo Atchugarry va acceptar de fer la feina sense cobrar i Lacalle Pou va dir que aquella decisió era un “senyal del nostre país cap al nostre poble i cap al món exterior, per remarcar que som una societat de pau, què som una societat d’unió”.
Però la resposta de la gent sobre el projecte va ser contundent, ràpida i majoritàriament negativa.
“Aquesta àguila, amb tot el seu simbolisme tràgic, és una peça de la història humana”, va dir a Twitter Alain Mizrahi, fundador i director general de l’empresa d’estudis de mercat Grupo Radar, amb seu a Montevideo, i descendent de supervivents de l’Holocaust. Mizrahi va dir que l’àguila hauria d’estar en un museu al costat de més peces recuperades del Graf Spee.
Una part de l’oposició més ferma va venir, a més, dels aliats de Lacalle Pou. Guido Manini Ríos, del partit Cabildo Abierto, que forma part de la coalició de govern del president, va dir que prenia en consideració fins i tot de proposar una llei per aturar la destrucció de l’àguila.
Jaime Yaffé, politòleg i historiador de la Universitat de la República de Montevideo, va dir que conservar l’àguila tal com és, com a testimoni del passat, té un gran valor. “Aquest passat que intentem d’evitar només sobreviu ara en la nostra memòria mitjançant els relats que en tenim”, va dir. “I aquesta peça n’és un.”
En vista de tot plegat, Lacalle Pou es va retractar ràpidament. “Darrerament, he pogut veure que hi ha una majoria aclaparadora que no comparteix la decisió adoptada”, va dir. “I si vols generar pau, la primera cosa que has de fer és generar unió. I és clar que això no ho ha aconseguit”. I va afegir: “Tot i que crec que és una bona idea, un president ha d’escoltar.”
L’escultor Atchugarry va estar-hi d’acord i de seguida va piular: “Un símbol de pau i unió no pot néixer de la discòrdia.”
Quan la Segona Guerra Mundial ja es començava a ensumar, l’Alemanya nazi va enviar el Graf Spee a l’Atlàntic Sud per dificultar el trànsit marítim de les potències estrangeres. El creuer, anomenat així en honor d’un almirall de la Primera Guerra Mundial que havia mort a les illes Malvines, va enfonsar nou vaixells abans de ser atacat per tres naus de guerra britàniques a la costa de l’Uruguai, el 13 de desembre de 1939.
En aquella batalla, que va ser coneguda per batalla del Riu de la Plata, el creuer va tenir danys greus. Al començament de la Segona Guerra Mundial l’Uruguai era neutral, i el capità del Graf Spee, Hans Langsdorff, va atracar a Montevideo per fer reparacions. Però, quan va pensar que els agents d’intel·ligència britànics podrien accedir al vaixell i a la seva tecnologia, va ordenar que el vaixell fos enfonsat al Riu de la Plata. (A ell el van trobar mort per suïcidi en una habitació d’hotel de Buenos Aires, tres dies més tard.)
I l’àguila va romandre al Riu de la Plata fins el febrer del 2006, quan els financers Alfredo i Felipe Etchegaray i el bus Héctor Bado la van recuperar. El govern va reclamar-la com a propietat de l’estat i va començar una lluita que va durar anys per tenir-ne propietat.
El 2019, un tribunal uruguaià va ordenar que el govern subhastés l’àguila, amb una part dels guanys destinada a pagar l’operació de salvament dels germans Etchegaray. Però la subhasta es va aturar a causa de les objeccions de grups jueus, del govern alemany i més, preocupats que el símbol acabés en mans de simpatitzants nazis. L’Uruguai, una de les nacions sud-americanes més petites, amb una població de només 3,5 milions, és el país amb una de les comunitats jueves més grans, a causa d’unes quantes onades d’immigració durant el segle XX.
L’any passat un empresari jueu va dir que compraria l’àguila per destruir-la. “Així que la tingui, la volaré immediatament en mil trossos”, va dir Daniel Sielecky, un argentí que viu a l’Uruguai, al Diario Correo de Punta del Este. “Cada tros que resulti de l’explosió serà polvoritzat.”
Però el govern encara no sap què fer-ne.
La proposta de Lacalle Pou, i també el moment en què la va fer, va sorprendre els uruguaians. El país lluita contra una sequera greu; tant, que les autoritats han afegit aigua salada al subministrament públic d’aigua potable.
Quan Lacalle Pou va anunciar la seva idea, acabava de tornar d’un viatge a Washington, on s’havia reunit amb el president Biden. I després no va acudir a un acte oficial per a honorar tres dones assassinades i dos desapareguts durant la dictadura militar de l’Uruguai, del 1973 al 1985.
La Cort Interamericana de Drets Humans havia ordenat que es fes aquell acte com a reconeixement per part de l’estat de la seva responsabilitat en les morts de les “Muchachas de Abril” i va dir que les màximes autoritats dels tres poders de l’estat hi havien d’assistir.
Però el poder executiu hi va ser representat per la vice-presidenta Beatriz Argimón. L’absència de Lacalle Pou va rebre dures crítiques de l’oposició i dels grups de drets humans. Més tard, va encapçalar un acte amb ex-presidents en què condemnava el cop militar del 1973, amb motiu del cinquantenari.
Anunciant que destruiria l’àguila per fer un colom i retirant el projecte tot seguit, enmig de la crisi de l’aigua i després de no assistir a l’acte de les Muchachas de Abril, el president ha fet la impressió que el govern actua d’una manera impulsiva, segons el politòleg Daniel Chasquetti. “Tot aquest episodi –diu– ha estat difícil d’entendre, especialment per a un president que, en general, té una bona comprensió d’allò que pensa la població.”
Ara com ara, l’àguila roman emmagatzemada, com si fos als llimbs. I Mizrahi insisteix que no caigui en l’oblit. “Per mi, seria una pena si això s’oblidés.”
