Lupe Pavón: “La gent va morint-se d’una manera impressionant”

“No sé si la gent, per moltes imatges que veiés, entendria què passa dins els hospitals.” Lupe Pavón, infermera de l’hospital Verge dels Lliris d’Alcoi i delegada de sanitat de Comissions Obreres a les Comarques Centrals, fa un crit d’alerta. La pressió assistencial puja dia rere dia a tot el país i als hospitals valencians ja s’han traspassat els llindars d’ocupació de la primera onada de la pandèmia de la covid. Parlem d’Alcoi, però la seua situació no és gaire diferent de la que es viu en la majoria d’hospitals.

L’ajornament de les intervencions quirúrgiques no urgents, la derivació de malalts dels centres públics als privats i l’establiment de llits auxiliars als hospitals de campanya són algunes mesures que ha decretat la Conselleria de Sanitat valenciana per a alleugerir aquesta pressió. Tanmateix, els sanitaris que són a la primera línia assistencial viuen amb temor allò que encara ha d’arribar.

Fem aquesta entrevista per telèfon. En algun moment, Pavón s’enerva, sobretot, quan explica el darrer decés per la covid al centre, ocorregut només unes hores abans.

—Quina és ara la situació a l’hospital?
—Comença a ser prou insostenible per la quantitat de malalts que hi ha i per la quantitat de contagis que tenim entre els professionals. Vivim preocupats, perquè veiem com la saturació creix hora a hora. Ara tenim més malalts que al març.

—És una situació comparable al març o l’abril, en els moments més crus de la primera onada?
—Estem pitjor. L’únic avantatge que tenim ara és que disposem d’equips de protecció individuals (EPI) i que els treballadors ja sabem a què ens enfrontem. Però això no vol dir que no tinguem una càrrega física i psicològica molt pesada. Això que passa és molt preocupant. La gent va morint-se d’una manera impressionant. Que la gent del carrer vaja amb compte, perquè el comportament de la població ens du al col·lapse.

—Des del punt de vista emocional, com viu el personal que els atén la soledat dels malalts?
—És molt dur. S’ha activat el protocol de la conselleria perquè un familiar puga acompanyar una persona que és en el tram final de la seua vida, però estan molt sols. I lamentablement, molts es moren sols. És espantós, el que passa. A les UCI, estan tots sols, intubats i sedats i és el nostre personal qui els acompanya. És una situació molt desagradable. La gent hauria de veure les caretes de pena i de tristor que tenen els professionals en aquesta situació. A les UCI, a les plantes. Quan tot això s’acabe, passarà factura a la gent.

—Penseu que un dels motius pels quals encara hi ha persones que no entenen els perills dels contagis és perquè no poden entrar als hospitals, no poden veure què hi passa?
—No sé si hi ajudaria o no. Elles estan sobrepassades. És com si no fora cosa seua. Si veieren les imatges, continuarien pensant que no és cosa seua. Tot el que ha passat aquest Nadal, per Reis… El dia de Cap d’Any no es podia sopar, però sí que es podia dinar, i la gent eixia de les filaes… Per moltes imatges que veieren… Què es podria fer? Més informació? Més propaganda? És impossible. La gent es pensa que això passa als altres! No es queda a casa i ara paguem les festes!

—…
—Mireu, avui és 13 de gener i ha faltat un home que el dia 5 era en un bar en companyia de vuit homes més, tots junts, sense màscares, menjant cacauets! L’home estava la mar de bé i ara l’incineren.

—Quant a l’ocupació, com està ara l’hospital d’Alcoi?
—Tenim un centenar de malalts covid, comptant els que hi ha a l’UCI. Quan n’ix un d’intensius, n’hi entra un altre. Hi ha moments que urgències s’ompli de cop, i veus que tots ingressaran. Altres vegades, com avui, hi ha més calma i envien més gent a fer la quarantena a casa. Les urgències per a malalts covid s’han ampliat per a millorar la situació dels pacients.

—En quin estat arriben ara els malalts que ingressen?
—La gravetat és la mateixa que vèiem al març, però ara hi ha gent més jove. Tenim pacients de seixanta o de quaranta i fins i tot hem arribat a tenir gent de trenta anys. Són molt joves.

—Hi ha prou llits?
—En aquests moments, Alcoi encara té llits i no hem derivat malalts, però voregem els límits. Cent malalts són molts! Les dues ales de la segona planta i la tercera són plantes covid i ara s’ha preparat la quarta planta. Com que s’han aturat totes les intervencions no urgents, hem pogut adequar la part de cirurgia. I ara també es mira si podem traslladar a un altre centre els ingressats de psiquiatria per a ampliar capacitat.

—La saturació de l’hospital és ara més forta que en la primera onada?
—No havíem fet servir mai la quarta planta i ara la tenim preparada. L’altra vegada teníem dues plantes i ara en tenim quatre. Queden llits? És clar que en queden, però això no significa que no voregem el col·lapse.

—I l’UCI encara té capacitat?
—L’UCI té deu llits, però hem habilitat també la unitat de reanimació postquirúrgica per a posar-hi crítics. Ara l’ocupació és de dotze persones. Nou són covid i els altres tres són malalts amb altres patologies. Tenim més llits preparats per si els necessitem. La zona de reanimació, com dic. A més, es van comprar sis respiradors.

—Hi ha prou personal per a atendre els malalts?
—El mes de març, quan tot va començar, se’n van contractar. Sobretot, perquè també vam haver de cobrir les residències de persones grans que van tenir covid i la Generalitat les va intervenir. Però això no significa que no hi haja treballadors infectant-se i s’hagen de substituir.

—Els poden cobrir les baixes?
—Cridem a la borsa, però a infermeria tenim problemes perquè la borsa és buida. Això no passa a Alcoi i prou, és un problema a tots els departaments de salut. Tots els hospitals necessiten personal per a cobrir baixes.